Diari d'un coronavirus: dia 43. Profe... per a que en serveixen les mates?

Sempre trobem alumnes en les aules que en pregunten als professors per a que els servirà el que els estem ensenyant? En certa manera és bo que tingueu curiositat per a allò que esteu aprenent. A mi, personalment sempre m’agrada posar-vos exemples de la vida quotidiana amb els que en un futur us podeu trobar...

Un dels que més m’agrada és l’exemple de l’Apiretal quan us explico els centímetres i mil·límetres que podeu trobar en el regle per tal de mesurar correctament. 

Imatge via Google

Us poso en la hipotètica situació que ja sou grans i heu format una família i heu de subministrar el paracetamol al vostre fill. Com li donareu la dosi exacta si no sabeu mesurar amb mililitres? Què li pot passar al vostre fill o filla si li doneu més quantitat de la que tocava? I moltes vegades, encara que justifico la meua resposta, veig algunes cares que no troben necessari saber les mesures...

Imatge via Google

Avui vull explicar la importància de les taula de multiplicar del número 1…

Imatge via Google

Avui era el dia en que els xiquets menors de 14 anys podien sortir al carrer després de més de 40 dies de confinament. Encara que era un dia molt esperat en les famílies, el Govern havia anat donant unes pautes durant la setmana de com seria aquesta sortida sent el número 1 la clau per a que tornar als carrers es realitzés amb responsabilitat i consciència.

Crec que tots entenem perfectament el text que tots els informatius de les diferents cadenes han anat repetint de manera sistemàtica durant aquesta setmana. Doncs bé, crec que alguns pares no van anar a classe quan els mestres i les mestres van explicar que 1 x 1 = 1. 

Ara si estiguéssem en classe, quan algun alumne em fes la pregunta de: “Profe... per a que en serveixen les mates?”. 

Els explicaria que per a que els pares, en un estat d’alarma on ja han mort 23.190 persones per coronavirus; on encara falta per tenir una vacuna efectiva; on hem d’actuar de manera molt cauta per tal de poder realitzar de manera correcta la famosa “desescalada” per tal d’evitar un possible brot de la malaltia que ens face tornar a estar confinats en les nostres cases amb les morts que això podria tornar a suposar; siguen CONSCIENTS de la responsabilitat que tenim tots com a individus que formen part d’aquesta societat.

Imatge via Google

I els explicaria tot el que he vist aquest matí quan he sortit amb Andreu i Bernat a pegar una volta. 

Pares que anaven sense protecció quan en les farmàcies ja comença a haver estoc de mascaretes: pare sortint de casa encenent-se un cigarro amb un preadolescent que s’ha posat els cascos (conversació amb el pare cap ni una per a què) però la mascareta brillava per l’absència...

Però el que més emfatitzaria de tot el que he vist seria el tema de l’1 relatiu a quants adults han d’acompanyar als menors en aquesta sortida... Resulta que m’he trobat amb famílies de 4 (pare, mare i fills), família de 3 (pare i mare i xiqueta de dos anys) com si un dels progenitors no fora capaç de passejar a la xiqueta a soles, família de 4 amb xandall passejant com si fora “un dia de Falles” (pare, mare i xiquets d’uns 10 - 12 anys), família de 4 (pare, mare, xiqueta de 4 anys i un bebè de tan sols uns mesos), pare fent esport i xiqueta de 4 anys al darrere anant en bicicleta, etc...

I jo em pregunto: aquesta gent realment és conscient del que està fent? Aquí és on m’agradaria que, quan els pares i mares no mostren cordura de cap tipus, siguen les futures generacions, o siga vosaltres, els que els donésseu un poc de sentit comú perquè TOTS aprenem de TOTS i, de vegades, els adults també ens equivoquem...

Si no som capaços de complir amb unes normes de convivència necessàries per a millorar la salut en temps de coronavirus, tal vegada el govern es repense deixar-nos sortir la setmana que ve a fer esport i, en vegada d’anar poc a poc recuperant eixa llibertat a la que hem hagut de renunciar per un bé comú, ens trobéssem una altra vegada amb la imatge de bancs buits a la qual ja ens estàvem acostumant...

Si això passa i, finalment ens hem de tornar a quedar en casa, sempre ens quedarà l’UNO...