Avui, dia 2 d’abril, se celebra el Dia Mundial de l’Autisme sent el blau el
color que s’associa a aquesta disfunció neurològica.
 |
| Imatge via Google |
Abans que res m’agradaria demanar disculpes per si no sé parlar amb rigorositat
d’aquest tema ja que jo no soc una experta en el tema però sí vull dir-vos que
he tingut l’oportunitat de conèixer alguns xiquets amb TEA i m’ha sorprès les
coses que poden arribar a fer, no perquè pense que no sàpiguen fer les coses,
sinó perquè allò que fan, ho fan d’una manera especial. Com us comentat moltes
vegades en les classes, hem d’aprendre a d’observar perquè, mirant amb
deteniment, apreciem coses que d’una altra manera seran imperceptibles.
Una cosa tant irrellevant per a nosaltres com anar per diferents camins a
l’escola, pot arribar a ser impensable per a ells. Els suposa trencar la rutina
a la que estan acostumats i que repeteixen cada dia. Els sol molestar molt el soroll,
per tant, anar a veure una “mascletà” o simplement un aniversari on la música
està molt forta, no entra en els seus plans. Si som capaços d’apreciar aquestes
diferències, estarem alliberant a les seues famílies de justificar-se cada
vegada que un xiquet o una xiqueta amb TEA no actua tal i com “esperem” en un
xiquet de la seua edat.
 |
| Imatge via Google |
Donar visibilitat al TEA (Trastorn de l’Aspectre Autista) és molt important
per tal que tota la societat sigue conscient de la seua existència i que,
encara que pot ser no coneguéssim ara alguna persona amb aquestes
característiques, pot ser que algun dia ens trobéssim amb ella i l’empatia serà
necessària per entendre la persona que tenim al davant.
Alguns els he tingut en classe i altres els he conegut en un parc mentre
els meus fills jugaven en l’arena. I tinc tants bon records... perquè realment
són persones que tenen dificultats de relacionar-se amb l’entorn però que quan
s’obrin, encara que només siguen uns minuts, aporten tant... Us puc assegurar
que hi ha abraçades inesperades que guardaré per sempre. Et fan veure la
realitat d’una altra manera i te n’adones que les seues famílies són “d’una
altra pasta”.
Hi ha moltes històries de famílies, amb algun membre amb aquest trastorn,
que intenten visualitzar el tema per tal de donar informació a la societat
sobre la seua existència i anar trencant barreres per tal que els seus fills i
les seues filles puguen ser més feliços en la societat en la que viuen i puguen
connectar, a la seua manera, amb la gent que els envolta. Que se sentiguen
escoltats en una conversa com ens agrada que ens escolten a nosaltres i que
puguen participar d’activitats a la seua manera. Perquè sí la societat és
conscient d’aquest tema, les coses són més fàcils... Perquè allò desconegut ens
fa temor i la gent sol fugir d’allò que no entén. I aquí és on ens equivoquem.
La diferència no és un perill. El perill es voler classificar-ho tot per tal de
controlar allò que ens envolta.
A Miguel Gallardo el vaig descobrir fullejant la revista “Visual” mentre
estudiava Belles Arts i el seu estil senzill de línia i tintes planes em va
captivar. Després vaig descobrir la seua faceta personal i, definitivament, em
va enamorar perquè em sembla impressionant com, a través dels seus dibuixos,
explica de manera tant emotiva la seua relació amb la seua filla Maria que té
TEA.
En el següent vídeo, ell mateix ens explica com ha evolucionat aquesta
relació amb la seua filla a través d’un 2n llibre: “Maria cumple 20 años”
publicat en 2015.
Del seu primer llibre: “María y yo” (2007), se n’ha fet una
pel·lícula amb el mateix títol (2010) que ara que teniu temps, poder veure a
través d’aquest enllaç.
En aquest dies que ens hem de quedar en casa, m’agradaria que avui féssem
un gran aplaudiment per a totes aquestes famílies que viuen el seu dia amb el
TEA. Per tant, espero que aquesta vesprada quan sortiguésseu a les finestres,
balcons o terrasses, feu un “aplaudiment compartit” amb ells. Crec que els
nostres sanitaris estaran molt orgullosos de repartir el nostre agraïment amb
ells!
Ens veiem en la pròxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada