Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DIBUIXOS ANIMATS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DIBUIXOS ANIMATS. Mostrar tots els missatges

dissabte, 22 de febrer del 2025

Una casa de...

Ara que estem a punt de començar la part més artística de l’assignatura, he trobat oportú parlar-vos de la importància del color en el llenguatge audiovisual i, més concretament, en els dibuixos animats.

Imatge via Google

L’ús dels color en pel·lícules i sèries animades és molt important ja que, al tractar-se de realitats fictícies, que no reprodueixen la realitat com ho fa una fotografia, és necessari emprar tots els elements que tenim a la nostra disposició per tal que l’espectador pugue endinsar-se en les històries sense qüestionar el seu nivell de veracitat. 

Imatges via Google

Al llarg dels anys, algunes sèries de dibuixos animats han anat introduint canvis l’aspecte dels seues personatges de manera gradual per tal que la seua aparença vaja més acord amb l’estil que impera en eixe moment. Amb això estic dient que, depèn de quan hem nascut, l’estil dels dibuixos animats varia. Per exemple, quan jo era xicoteta, els personatges eren totalment plans i la manera de diferenciar els personatges de l’escenari on es desenvolupava la història era emprant diferents tipus de grossària en les línies que delimitaven el contorn així com l’ús de colors més vibrants per als personatges i tons més tènues per al fons.

Imatges via Google

De fet, els meus fills, quan els mostro sèries que mirava quan era menuda, es sorprenen molt de l’aspecte tant “pla” dels dibuixos ja que ells estan més acostumats a veure la versió més “voluminosa” que ofereix l’animació en 3D.


Si bé és cert que moltes productores d’animació han anat fet xicotets canvis en als dibuixos animats, als meus fills sempre els recomano veure sèries “d’altres èpoques” com diuen ells perquè, rebutjant-les simplement per l’aparença, estan perdent l’oportunitat de veure històries molt interessants. A mi, una sèrie de la meua infantesa que m’ha marcat molt com a persona, és “Lulú” però aquesta sèrie la deixaré per a una pròxima entrada. Avui he vingut a parlar-vos de una “Casa de locos”. Una sèrie de dibuixos animats on Lincoln, un xiquet d’11 anys, conviu amb 10 germanes, el seu pare i la seua mare. Si heu vist alguna sèrie d’aquest tipus ja podeu imaginar-vos totes les que “aventures” poden ocórrer en una casa amb una família tan nombrosa.

Imatge via Goggle

Doncs bé, aquest estiu passat els meus fills van començar a veure la sèrie i jo també em vaig enganxar. Era un bon per moment per a compartir-lo en família i que, quan siguen grans, es converteixque en un record al que poder tornar.

Per a analitzar com s’utilitza el color en aquesta sèrie, he decidit analitzar la seua intro perquè crec que resumeix de manera molt visual les connotacions del color i com podem emprar-les a l’hora d’expressar-nos, en aquest cas, en el llenguatge audiovisual.

Imatge via Youtube

A continuació, us mostro a mode de resum, algunes de les imatges que formen part de la introducció de la sèrie per tal que vegeu a una colp de vista la importància del color en cadascuna de les escenes representades.

En les primeres imatges podem observar com el to crema de les parets de la casa contrasta amb els colors emprats per a presentar cadascuna de les germanes de Lincoln: roig, magenta, verds, morat, blau i negre són els colors escollits per a identificar de manera monocroma (amb un únic color) a cadascuna d’elles quan apareixen en escena. Tan sols, Lincoln, al ser el protagonista principal, està colorit amb diferents tons que fan que la seua aparença sigue més real.

Imatges via Youtube

De fet, quan el xiquet baixa per els escales, després de sortejar tota sèrie d’entrebancs, podem veure retrats de paret de cadascuna de les germanes a mode de fotografia amb els colors amb els que s’han indentificat en les imatges anteriors en les que apareixen.

Imatge via Youtube

En la seqüència on es mostra la cursa desenfrenada dels germans per ser els primers en poder agarrar el comandament a distància s’utilitza una única tonalitat per a representar a les germanes. Les imatges estan banyades de roig, blau, groc i morat per a que la figura de Lincoln sigue la més visible durant la lluita pel comandament i no hi ha cap element en fons que tal de no despistar-nos d’allò vertaderament important: el comandament de la televisió.

Imatges via Youtube

Imatges via Youtube

Finalment, l’ús de colors cridaners va reduint-se fins a l’aparició del negre del fons que dona  pas al pla on apareix la casa en la que viuen. En un principi, apareix l’exterior de la casa on viu aquesta família tant nombrosa i, amb un zoom ràpid cap a una de les finestres de la casa, se’ns introdueix en la zona del menjador. És, justament en aquest moment, on les germanes del protagonista “cobren vida” i es mostren amb colors més reals.

Imatge via Youtube

He de dir que, per tal de fer una anàlisi exhaustiva de com s’ha emprat el color, he capturat exactament 100 imatges de la capçalera d’aquesta sèrie ja que tenir un recull visual és la millor opció per poder analitzar més detingudament com s’han utilitzat els diferents elements que configuren el llenguatge visual d’aquesta sèrie animada.

La velocitat frenètica amb la que van passant els diferents plans que configuren la intro, fa que sigue necessari capturar imatge per imatge i així poder comprovar la presència i ús de color en la sèrie i adonar-nos d’aquells xicotets detalls que donen continuïtat a les imatges.

Per exemple, en la part final quan apareix la casa, el fons negre en el que apareixen Lincoln i les seues germanes segueix emprant-se fins que els personatges cauen dins de la casa i el terrat es tanca. Després, ràpidament, apareix el blau verdós de fons per  ubicar la resta d’elements que es troben al  voltant de la casa ,i amb un zoom molt ràpid a través de la finestra, se’ns endinsa en el seu interior on hi ha un sofà en el que acabarà asseguda aquesta gran família.

Imatges via Youtube

Si fem un recorregut visual per les imatges, des de l’inici fins al final, veurem com el color canvia clarament d’aspecte. Al principi, la presència del color crema de les parets combinat amb tons més vius, dona a l’ambient lluminositat i claredat que afavoreix que l’espectador se centre en les accions que van succeint-se de manera ràpida entre els protagonistes. Després, quan comença la lluita pel comandament, desapareix qualsevol element del fons i les imatges estan “banyades” d’un únic color amb l’objectiu d’emfatitzar eixa lluita. Finalment, s’utilitza el negre per a la presentació dels personatges i ubicar-los en el menjador de la casa.

Imatges via Youtube

Per si us interessa, a més de la sèrie de televisió, hi ha llibres i còmics sobre aquesta família tan peculiar plens d’històries rocambolesques que venen provocades per la convivència del dia a dia en una casa on viu una família tant nombrosa.

Imatges via Google

Ens veiem en la pròxima entrada!

dijous, 29 de juny del 2023

Happiness

“Estar al dia” és una frase de molta actualitat en el temps que vivim. De fet, juntament amb “anar a la moda”, són dues exigències perverses que acompanyen a la societat del moment però, vaig a centrar-me en la primera d’elles perquè, si comencem a parlar de moda, no acabem...

En un món on estem tant connectats gràcies a les noves tecnologies i on podem obtenir informació de qualsevol lloc del món en qualsevol moment, ens perdem en el consum il·limitat d’imatges i sons que entren en les nostres vides sense quasi permís: a través de les notícies de la televisió, la ràdio o els vídeos que ens ofereix el nostre mòbil. Són productes audiovisuals que, en un principi, no hem escollit veure ni sentir i que ens acompanyen en el nostre dia a dia com si fora de vital importància “estar al dia” . Però, la realitat és ben diferent: som esclaus dels continguts que se’ns ofereixen contínuament i, malauradament, ni tan sols som conscients...

Il·lustració d'Steve Cutts

I això és el que m’ha passat a mi avui. Mirant l’Instagram, m’ha sortit una publicació en la que es mostraven una sèrie de vídeos de l’artista Steve Cutts que m’han fet reflexionar sobre el nostre ritme de vida i del que ens perdem en el camí...

En un dels vídeos, “Are you lost in the world like me?”, amb uns dibuixos que ens recorden a l’estètica dels dibuixos dels anys 30 i 40, apareix un xiquet que es troba a soles en un món d’adults que es perden entre pantalles.

Imatges via Google

Són imatges en blanc i negre on la simplicitat de les formes deixa veure de manera molt clara que succeeix en el mon cada dia.  

Imatge del curtmetratge "Are you lost in the world like me?" d'Steve Cutts

Si voleu veure el vídeo, aquí teniu l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=VASywEuqFd8&t=2s

Trastejant més en l’obra d’aquest il·lustrador, he trobat un curtmetratge de l’any 2019 titulat “Happiness” en el que l’autor parla de quina manera desesperada busquem la felicitat en allò material que ens envolta. Els personatges són rates i, al veure-les, no puc deixar de pensar en el conte “El flautista d’Hamelin” en el que les rates es deixen enlluernar per la música del flautista i, sense qüestionar allò que senten, acaben ofegades en un riu. 

Imatge via Google

En aquest curtmetratge, les protagonistes són rates que porten la vida dels humans. Amb música d’òpera de fons (Carmen – Habanera de Bizet), les imatges que es succeeixen al llarg d’aquest curtmetratge de manera frenètica, donen què pensar.

https://www.youtube.com/watch?v=e9dZQelULDk

La reflexió i la crítica són molt necessàries en les nostre vides perquè ens aporta criteri per discernir entre allò que val la pena o no i, al decidir què volem veure i escoltar, en realitat ens tornem més lliures i més feliços. Necessitem temps per parar, deixar de córrer i observar allò que ens envolta per a ser conscients d’aquelles coses que no ens agraden i així poder-les canviar.

Ens veiem en la pròxima entrada!


dimarts, 18 de gener del 2022

# som el que veiem: "Los fruitis".

Fa uns mesos us comentava la idea de que allò que veiem ens influencia i configura una part la nostra personalitat i forma de ser. Si voleu veure l’entrada, feu clic aquí.

La vostra profe de Plàstica és el resultat, en part, d’aquells dibuixos animats, sèries i pel·lícules, que he anat mirant al llarg de la meua vida. A través d’elles he après moltes coses i també he reflexionat sobre els temes que s’hi han tractat.

A partir d’ara he pensat compartir amb vosaltres, a través d’algunes entrades, els continguts audiovisuals que mirava en la televisió quan era menuda i no tant menuda, jajajaja.

Imatge via Google

La primera entrada sobre aquest tema vaig a dedicar-la a una sèrie de dibuixos animats que solia veure en els anys 90. Per a que us fésseu una idea, en aquella època jo tenia 14 anys, és a dir, estaria en 3r d’ESO. En aquells moments la infantesa no acaba tant prompte com ara i es barrejava amb l’adolescència ja que el “mode preadolescent” no era un terme que les nostres famílies solien emprar i, com a molt, ens deien que estàvem entrant en l’edat del “pavo”...

La sèrie de dibuixos “Los Fruitis” tenia com a personatges a diferents fruites i vegetals. Eren unes imatges amb colors plans, figures sense volum i molt simples però, a través de les quals, ens endinsaven en un món d’històries i aventures. 

Imatge via Google

 

Us deixo l’enllaç a uns dels seus capítols per tal que poguésseu veure com era aquesta sèrie.

https://www.youtube.com/watch?v=r-U81s9gFaQ

Com a qualsevol sèrie, “Los Fruitis” tenia una música de capçalera que introduïa cada capítol. Tornant-la a escoltar (i cantant-la, jajajaja) me n’he adonat de com la seua lletra podria ser de molta actualitat ja que parla de la diferència i de la diversitat i del respecte a la gent que ens envolta.

A continuació us deixo la lletra per a que l’escolteu i a veure quina conclusió traieu del tema...

El mundo de los fruitis

es muy divertido

somos fruitis, dulces y

ricos y verdes vegetales


Vivimos en Volcanes

somos muy amigos

somos fruitis, buenos y

traviesos y alegres vegetales


Somos blancos, somos verdes

somos negros y amarillos

somos todos diferentes

y estamos muy unidos (bis)


Gazpacho y mochilo

siempre van con pincho

somos fruitis, socios si

amables y tiernos vegetales

Pumba está con nosotros

siempre nos ayuda

somos fruitis, frescos si

astutos y grandes vegetales


Somos blancos, somos verdes

somos negros y amarillos

somos todos diferentes

y estamos muy unidos (bis)

 

Com podeu veure tot educa: ho fan les imatges però també la música que escoltem. Aquí no es tracta de dir que una època és millor que una altra però, sí que és important extraure aquelles coses bones de cada moment i reconèixer-les per tal de poder seguir utilitzant-les i així crear una cultura audiovisual sana de la que nodrir-nos.

 

Espero que us haja agradat. Ens veiem en la pròxima entrada!