Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CREATIVITAT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CREATIVITAT. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de març del 2026

Esteta, Estetes.

Durant aquesta setmana de vacances, ens hem escapat uns dies a Terol i el meu cor s’ha omplert de goig, d’alegria, de serenitat i d’una amplitud difícil d’explicar tan sols amb paraules.

Il·lustració de Teodoro Pérez

I és que hi ha coses que s’han d’observar, que s’han de contemplar, que s’han de gaudir per tal de poder admirar tota la bellesa que podem trobar en allò que ens envolta. Una bellesa que va més enllà de l’aspecte superficial de les coses, una bellesa que es troba en el procés de cadascuna d’aquestes creacions.

Una companya i amiga meua ha passat uns dies en Barcelona i, mentre conversàvem i compartíem les nostres experiències artístiques per whatsapp en dos llocs geogràfics diferents, hem arribat a la conclusió que som unes “estetes”.

Imatge via Pinterest


Perquè sempre estem preparades per a absorbir el que se’ns presenta d’una manera més profunda, gaudint al màxim cada detall d’allò que altres persones han creat a través de la pintura, l’escultura, l’arquitectura i d’altres vessants com ara el dibuix, la poesia i la música.


Perquè en la vida, allò que vertaderament ens diferencia a unes persones de les altres són les experiències viscudes a través dels nostres sentits. Cap vida és igual, però alhora totes poden ser complementàries. Perquè, de les experiències externes també s’aprèn.

Imatge via Pinterest

Perquè necessitem nodrir-nos de diferents perspectives que ens ajuden a cohabitar en aquest món i a protegir-lo d’aquells “éssers” que es limiten a provocar guerres, projectant les seues inseguretats cap a l’exterior per a convertir-les en una font d’odi i desunió.

El "Guernica" de Picasso

Les persones estetes veiem l’Art com un valor essencial per a nosaltres i per a la societat. Necessitem impregnar-nos d’altres èpoques veient les seues creacions perquè ens ajuden a reviure la història dels nostres avantpassats i comprendre que hi ha moltes maneres de conviure.

Imatge via Pinterest

Observant l’exterior i l’interior de l’Església de Sant Pere de Terol, a més de gaudir de la bellesa de l’edificació, podem comprovar com cohabitaven diferents cultures a través dels estils emprats en la seua construcció.

Exterior i interior de l'esglèsia de Sant Pere


Trobar-se entre els murs que contenen l’estructura de l’edifici és tota una experiència per als nostres sentits. Mirar cap amunt per veure la creació d’altres éssers humans que veien en l’Art una manera de expandir el seu mon interior.


Veure el mausoleu dels Amants de Terol i descobrir, com enmig de la Guerra Civil Espanyola, va haver gent que es va preocupar per amagar els seus cossos en un convent per tal de protegir-los de la destrucció i que així arribessen fins avui és gràcies a persones estetes.


Estimar l’Art és estimar la Cultura i la Cultura és allò que ens fa créixer com a persones i, per tant, com a societat. Necessitem gent que estigue plena de significat, de vivències que ens ajuden a créixer i a enriquir-nos com a éssers humans. Tenir inquietuds i una vida interior que ens abrace, quan poguéssem estar perduts davant tanta superficialitat, ens ajudarà redescobrir tot allò que ens envolta i a saber distingir el que és realment important.

Ens veiem en la pròxima entrada!


diumenge, 14 de desembre del 2025

Sempre NADAL

Amb tant de virus, el mes de desembre se m’ha complicat. Tenia una entrada preparada per a reflexionar amb vosaltres sobre aquesta època de l’any en classe i, amb la grip que s’ha apoderat del meu cos, he decidit publicar-la ja. Perquè una de les coses que menys m’agrada d’estar malalta és que em lleva l’oportunitat de fer classe i estar físicament amb vosaltres.

Si ja heu llegit els primers dies del calendari d’advent d’anuncis, us haureu adonat que m’agrada molt el Nadal, que tinc molts records d’aquesta època de l’any i que l’emoció m’inunda pensant en moments del passat, sobre tot, els que em traslladen a la meua infantesa i em recorden vivències amb persones que ja no estan...

Imatge via Pinterest

Quan arriba aquesta època de l’any, m’agrada dissenyar postals nadalenques amb els meus fills per a entregar-les a les nostres amistats més properes i familiars. L’altre dia, cercant idees en Pinterest, em va aparèixer aquesta imatge que em va donar molt què pensar.


Imatge via Pinterest

Em va semblar un arbre de Nadal interessant i molt peculiar. Amb unes escales en el centre del seu tronc que ens van portant pels seus diferents pisos, s’entreveuen persones distribuïdes per les distintes plantes. Són éssers diminuts que es troben dins d’un mateix espai encara que estan ubicats en diferents habitacles. També destaquen unes boles de nadal que em recorden a les llums de les faroles que il·luminen l’espai quan hi ha obscuritat.

I una vegada més, la meua imaginació ha començat a volar. I he vist en eixe arbre un rèflex d’allò que hauríem de ser com a societat. De com, totes i tots, hem vingut a aquest món per a compartir les nostres inquietuds i cercar gent que realment ens acompanye durant el nostre camí per aquesta vida que se’ns ha donat. Encara que és necessari tenir moments de solitud per tal de connectar amb nosaltres mateixos, també necessitem de la presència d’altres persones que ens ensenyen, ens reforcen i ens facen evolucionar.

Juan Genovés. Albor, 2018.

En classe, sempre us dic que als meus 49 anys no soc, afortunadament, la mateixa Isabel que als 20 anys perquè, amb el pas del temps, he anat canviant i polint aquelles coses que he necessitat millorar. Però, crec que sí que hi ha una cosa que ha de romandre amb el temps: la nostra essència, aquella que ens fa únics i particulars.

Imatge via Pinterest

En un mes on els anuncis de perfum inunden els aparadors de les botigues, el mobiliari urbà, les revistes i la televisió, m’agradaria que pensésseu en com és la vostra essència i de quina manera aquesta crearà un petjada en la societat.

Imatges via Pinterest

Els aromes de les fragàncies ens “prometen” amor, poder, bellesa, personalitat, èxit però, la realitat és que ÚNICAMENT la vostra essència és que la que farà que perdure la HUMANITAT.


Foto de Laura Williams

Ens veiem en la pròxima entrada!


diumenge, 5 d’octubre del 2025

La "CRISI" de la imaginació

Ha passat quasi una setmana des que va acabar el MUT i el globus no s’ha desinflat. Com tots els anys m’he quedat amb ganes de més però, és que un cap de setmana a l’any no és suficient per a IMAGINAR...

Cartell MUT 2025

Enguany no tinc ni una sola foto meua que pugue testimoniar que he anat al festival però, amb el transcurs del temps, me n’he adonat que hi ha altres coses que poden certificar que sí que he estat. Perquè les fotografies ens poden ajudar a recordar moments viscuts en altres èpoques però, els records es queden en nosaltres de moltes altres maneres. No només amb les instantànies visuals capturades sinó amb eixes emocions que recorren el cos i que romanen per a sempre en el cor enriquint el nostre interior per a que, en aquells moments complicats que tots transitem, fer més lleu les diferents situacions viscudes.

Imatge via PINTEREST

Cada any, conto al meu alumnat com em vaig enamorar del pallasso i els explico que el terme “amor” va més enllà d’eixa recerca d’un amor adolescent que perdure i s’allargue fins al final dels nostres dies. Quan més grans ens fem, som més conscients que la paraula “AMOR” té un significat molt més ampli que eixe amor de parella que se’ns mostra en les pel·lícules romàntiques que tots hem “consumit” en la nostra adolescència. I, encara que esta bé tenir i experimentar aquest tipus d’amor, n’hi ha més amors que percebem i que haurien de perdurar en el temps, sent l’amor universal el que més hauríem de practicar en benefici nostre i, com no, de la Humanitat.

Imatge de Pau Palaus

Anar al MUT és compartir les vivències i emocions dels qui les protagonitzen, és tornar a la nostra infantesa, rescatar-la (després d’haver sigut segrestada) i reviscolar-la per a que torne a formar part del nostre dia a dia. Perquè és justament en aquesta etapa, on el joc, l’experimentació, la imaginació, la il·lusió i la creativitat són els vertaders protagonistes. Recuperar eixa capacitat d’observació mirant com es mou un cargol lentament després de la pluja, eixa paciència infinita per fer cada vegada un bombolla de sabó més gran que l’anterior, eixa mirada ingènua i genuïna veient un truc de màgia...

www.festivalmut.es


La infantesa viscuda hauria de continuar en nosaltres fins a l’últim sospir, no a mode de record i de nostàlgia, sinó com una manera de viure. Les arts escèniques fan que la infantesa no tingue data de caducitat, que poguem albergar-la en el nostre interior després de cada somriure de complicitat provocat per històries rocambolesques, estranyes, desbaratades i sorprenents que són representades en viu i en directe davant dels nostres ulls. Històries que poden semblar difícils de comprendre a simple vista però, que si aprofundim una mica en elles, podem trobar la resposta a eixes preguntes que sovint ens fem.

www.festivalmut.es

En l’obra “La crisi de la imaginació” els personatges, a través del ball, ens mostren de quina manera la imaginació forma part de les nostres vides creant mons màgics en els quals podem endinsar-nos, navegar i ressorgir amb més intensitat malgrat els moments crítics que totes tenim en algun moment de la nostra vida. Els acompanya un globus que per a mi simbolitza eixa imaginació tant present en els primers anys de la nostra existència i que hauria de seguir-nos acompanyant de per vida.

www.festivalmut.es

Per cert, si esteu intrigats de com és realment el pallasso del que em vaig enamorar fa dos anys, en aquest entrevista teniu la resposta. Us deixo l’enllaç. Un consell: “no és el seu físic sinó el que diu”.

https://www.ara.cat/cultura/nostre-fill-dies-seguits-mateix-lloc-ja-li-diu-casa_1_5454721.html

Ens veiem en la pròxima entrada!


diumenge, 21 de setembre del 2025

Clot i fava

Doncs no sé el per què però, avui també és diumenge i havia de ser un diumenge  de posar rentadores, preparar activitats per a classe i menjar arròs negre (el passat va ser pollastre al forn) però, s’ha convertit en un diumenge de retrobar-me amb la meua xiqueta interior.

Imatge via Pinterest

M’he aixecat en la intenció de posar-me cara a l’ordinador tot el matí quan m’ha vingut al cap el festival de “Clot i fava” que se celebra aquest cap de setmana a Castelló i, amb una previsió de pluja, allà que me n’he anat a veure l’obra “Los Colgados”.

Imatge via Google

Quan he arribat encara quedaven cadires lliures i m’he assegut en una d’elles, expectant, per veure què s’amagava sobre un escenari on apareixia roba en un penja-robes i sobre uns maniquins que es trobaven en els dos extrems de l’entarimat. Mentre observava el cel perquè havia començat a plovisquejar una mica, em preguntava quina història podia trobar-se entre un munt de roba. I ara ve el dubte sobre si explicar-vos el que els passava als dos protagonistes o contar-vos que m’ha aportat la seua actuació.

Reconec que he experimentat vàries coses. La primera d’elles, i que reafirma els meus pensaments, és que la vida no seria la mateixa sense un punt de bogeria i originalitat. De vegades, fem les coses de la mateixa manera, realitzem el procés sense modificar alguns dels seus paràmetres i ens consumim, poc a poc, per l’avorriment de la repetitivitat.


plastidekor©2025

La segona d’elles, ha vingut donada pel tràfec del canvi de vestuari durant tot l’espectacle. Em fixava en eixes peces de roba que estaven d’oferta i que s’anaven posant els personatges i reflexionava sobre com a sovint se’ns imposa anar a la moda, quan en realitat, hauríem d’escollir allò que vertaderament ens agrada i demostrar la nostra personalitat.


plastidekor©2025


La tercera cosa que he experimentat ha estat mirant la relació que s’establia entre els personatges. Allà on hi ha havia un problema, la solució acabava amb un somriure o simplement no posant més llenya al foc a la situació que estaven vivint. Això m’ha fet pensar en quantes vegades ens deixem anar de manera irracional pels nostres impulsos i, una cosa que podria solucionar-se parlant, acaba amb discussions i disgustos difícils de gestionar.

plastidekor©2025

Em quedo amb cada somriure i cada rialla que m’ha provocat la seua història. Em quedo amb cada mirada de complicitat entre els actors i el públic que allí estàvem. Em quedo en eixe moment en que m’he dirigit cap als dos protagonistes que es trobaven baix de l’escenari i els he dit “GRÀCIES” perquè, gràcies a ells, avui m’he sentit millor. Me n’he anat a casa amb el cor ple d’alegria, amb moltes idees volant sobre el meu cap i reafirmant, un colp més, la necessitat de tenir “pallassos” i “rodamons” que amb la seua creativitat i alegria, ens ajuden a estar millor.

Imatge via Google


Ens veiem en la pròxima entrada!


Dia 21 de setembre