Caixes... de llum

En casa tinc quatre Elfs. Dos m’acompanyen tot l’any, i els altres tan sols apareixen en desembre per a fer de les seues… així que, com podreu comprovar, estic ben distreta.

Els que tinc tot l’any, van tenir com a deures per Nadal una tasca “creativa”. Es tractava de fer un circuit elèctric on la tutora els “animava” a demostrar la seua creativitat realitzant un disseny que tingués un toc original.

En un principi, vam pensar en fer un edifici però, vaig pensar que havia de comprar tot el material per tal de realitzar la maqueta i que, després d’un temps, tenir un Empire State o un Fadrí en casa , acabarien deteriorant-se i anirien directament al fem. Així que els vaig dir als meus fills que, tal vegada, podríem realitzar una caixa de llum amb un marc de fotografies amb la temàtica que ells volgueren. D’aquesta manera, podríem convertir el projecte en un objecte amb el qual decorar alguna estança de casa.

Imatges via Pinterest

Després de la seua seua realització, he pensat que estaria bé fer un xicotet tutorial amb les fotos que vaig fer durant tot el procés per si us animeu a fer-ne un en casa. De fet, fa anys, vaig començar una sèrie d’entrades en els que explicava algunes de les manualitats que realitzàvem en casa així que si us animeu, podeu anar a les etiquetes (columna de la dreta) i polsar sobre “pràctica creativa” per tal de veure les entrades anteriors d’aquesta temàtica.

En primer lloc, hem de pensar quin és el tema que volem dibuixar. En el nostre cas, un va pensar en fer un paisatge i l’altre la Torre Eiffel. La meua recomanació és que, al principi, busqueu dibuixos senzills perquè després els heu de retallar i, de vegades, es complica la cosa... Amb el temps i amb la pràctica, podreu fer formes més complexes amb les quals demostrar les vostres habilitats. Penseu que en la simplicitat de les formes pot haver molta expressivitat.

Una vegada tenim el disseny, és convenient donar-li color amb retoladors diferents per tal de visualitzar millor a quina capa pertany cadascun dels elements dibuixats. En el nostre cas, vam emprar 3 colors diferents perquè la nostra composició tenia 3 capes de profunditat.

Una vegada dividit el dibuix per capes, vam emprar “paper de calc” per a dibuixar cadascuna de les parts sobre un paper més gruixat. Nosaltres vam emprar paper d’aquarel·la perquè té el gramatge idoni per a que el resultat sigue consistent i així evitar que es doblegue alguna de les parts més menudes o fràgils.

Com podeu observar en les següents fotografies, hem subjectat el dibuix amb dos clips per tal que no es mogue el paper de calc i, si us fixeu detingudament en la imatge, veureu que el dibuix està cap a baix. La raó és perquè, a l’utilitzar aquest sistema, la tinta que deixa sobre el paper al repassar per damunt amb llapis, sol embrutar-lo. Col·locant-lo a l’inrevés, aconseguim que la part “bruta” quede darrere i conservem la del dibuix original que també és molt important per tal de respectar la composició creada. A més a més. Si us fixeu, també hem col·locat el dibuix girat cap a baix per tal de conservar els elements en la seua ubicació original.

Per a que la imatge quede totalment reflectida damunt la superfície, us recomano “prémer” amb més intensitat a l’hora de repassar el dibuix per tal que totes les línies siguen visibles en el paper i així poder retallar de manera fidedigna el disseny original.

Una vegada tenim el dibuix per capes en tres papers diferents, hem de començar a retallar la silueta de cadascun dels elements amb molt de compte i tranquil·litat per tal d’aconseguir un resultat net i de qualitat.

Per al muntatge de les diferents parts, s’ha de col·locar algun element en els laterals i la part inferior per tal de donar certa distància entre ells i així donar eixa sensació de profunditat. En alguns vídeos que vam mirar empraven palletes però ho vam provar i, al ser circulars, trobava que produïen certa inestabilitat al resultat final així que, ens vam decidir per emprar un tros de “cartó ploma” que tenia per casa i vam començar a muntar el disseny que teníem pensat.

En el cas de la Torre Eiffel, al tenir unes formes més sinuoses, vam haver d’utilitzar cartó ploma en l’edifici per tal de mantenir correctament l’espai entre les diferents capes de la composició.

Una vegada muntat el dibuix per capes, vam decidir buscar-li un fons que dones un toc de color a la composició final. Com que m’encanta l’scrapbooking, sempre tinc papers decoratius per casa i vam trobar unes imatges de cels que s’acoblaven molt al dibuixos realitzats. Per al paisatge de les muntanyes es va escollir una nit estrellada i, per la Torre  Eiffel es va decidir agarrar un fons amb la imatge de la Lluna plena al darrere.

Després de muntar les diferents capes que configuraven la composició final, ens vam adonar que no podríem muntar part del circuït elèctric en l’interior del marc. La raó era que les bombetes, malgrat ser diminutes, es veien a simple vista la qual cosa li llevava gràcia al paisatge il·luminat. Aquí és on vam haver de cercar una solució “creativa” per tal de poder acabar d’una manera polida el projecte que havíem iniciat.

Vam buscar, entre les peces de cartró que tinc sempre en casa per si fem alguna manualitat, aquelles que tenien una grossària considerable per tal de donar consistència i profunditat a la part de darrere on se situaria el fons.

Com podeu veure en la següent imatge, vam retallar una espècie d’arcs per tal de poder posar la font de llum baix i així, a més d’amagar-la i que no quedés a la vista, poder il·luminar la estampa. Vam anar pegant cadascuna de les peces amb pegament de contacte i, com podeu observar en la última fotografia, el color marró del cartó li va donar un aspecte molt natural i harmoniós al resultat final.

Finalment, vam muntar el circuit elèctric de manera que, gràcies a la profunditat donada pels arcs realitzats amb cartró, es va poder col·locar la font de llum entre les capes del dibuix i el fons. Vam haver de fer una xicotet tall en la part inferior per tal de poder passar el cablejat i, com podeu apreciar en les imatges, vam poder il·luminar de manera totalment uniforme i ambiental el nostre paisatge inventat.

 A continuació, us mostro el paisatge realitzat per capes amb paper d’aquarel·la blanc i com canvia el seu aspecte a través de la il·luminació. És interessant veure com unes formes poden canviar a través d’un sistema de llum que les il·lumina en l’obscuritat. La nostra idea és col·locar-les en un lloc on poder il·luminar-les a la nit i així poder-les observar.

Nosaltres li vam donar llum però, també podeu fer-lo sense perquè el fet de fer el dibuix per capes ja li dona un aspecte diferent i original. Estem tant acostumats a veure dibuixos plans que, únicament, treballant les figures i deixant anar un poc la nostra imaginació, podem trobar exemples d’allò més interessants.

Us convido a provar a fer-ho amb una caixa de formatgets i amb cartolines de diferents colors i veureu del què sou capaços amb la vostra imaginació i creativitat. Podreu penjar-lo fàcilment en la vostra habitació o fer un regal personalitzat per a alguna persona especial i deixar-lo com un diorama.

Ens veiem en la pròxima entrada!

Aprenent a dibuixar (3a entrega)

L’estil és una cosa molt peculiar i que ve determinat per la nostra personalitat. No hi ha dues persones iguals en el món. Malgrat la moda, que sempre intenta homogeneïtzar-nos a través d’uns patrons que també varien amb el temps, la veritat és que totes som distintes i que justament aquesta diferència és la que ens fa ser especials.

Salvador Dalí /Yayoi Kusama

Si s’apliqués, per exemple, el concepte de “moda” a l’àmbit de la literatura, ens resultaria estrany que la creació dels personatges estigues relacionada amb els personatges de moda del moment. Encara que existeixen llibres d’influencers i youtubers, us imagineu quantes històries quedarien per contar i quin empatx que totes les escriptores i escriptors parlessen del mateix? Amb comprar un o dos llibres ja sabríem de que van la resta però, perdríem eixe temps que dediquem a submergir-nos en multitud d’històries de personatges a través de les diferents autores i autors i el viatge a altres mons imaginaris i llunyans a través de les pàgines d’un llibre.

Per a continuar practicant, avui us mostraré com dibuixar un gat pas a pas però, us presento dues maneres diferents per tal que comproveu que existeixen moltes maneres d’interpretar un mateix tema. Abans vull demostrar-vos que existeixen tantes maneres de veure les coses com ulls que les observen a través de diferents portades de llibres en els quals els protagonistes són els gats.

A continuació us mostro algunes portades en les que les il·lustracions ens mostren gats més realistes degut a les textures, colors i volums emprats per a la seua creació.

Imatges via Google

Tampoc es descarta la presència dels gats negres que, a diferència d’una de les creacions de les imatges superiors, es caracteritzen per l’absència de volum degut a l’ús de tintes totalment planes. De fet, en la última portada s’aprofita el fons negre del llibre per realitzar la seua figura. És una manera original de mostrar el gat i, com bé indica el títol del llibre “Gato Luna”, aproximar-lo a l’Univers galàctic que és on habiten aquests tipus de gats.

Imatges via Google

Cada llibre conta una història per la qual cosa les portades, que són la presentació d’allò que trobem en el seu interior, tindran maneres molt diferents de representar a aquest animal i tots els dibuixos realitzats en el seu interior es caracteritzaran pel mateix tipus d’acabat per tal de ser fidels a l’estil de les il·lustracions de la portada. La tipografia emprada per als títols i els texts serà un altre element que li donarà personalitat al llibre.

Imatges via Google

En les següents imatges podeu observar la portada d’un conte i com l’estil de dibuix també es veu reflectit en les seues pàgines interiors. Són imatges molt acolorides encara que podem observar diferències a l’hora de treballar la línia del contorn dels dibuixos. Mentre que en altres contes, les línies de les il·lustracions estan més definides i visibles, en aquest cas es difuminen i es mesclen amb el fons.

Imatges via Google

Una altre aspecte a tenir en compte són els escenaris on s’ubica la història. Mentre hi ha contes en els que trobem elements que ens donen informació sobre en quin lloc succeeix la història (un interior d’una casa o un bosc) en altres el fons és completament blanc, tal vegada, per a emfatitzar més les accions dels protagonistes de la història.

Imatges via Google

La veritat és que avui dia existeixen gran varietat de contes infantils on les històries van afortunadament més enllà del contes clàssics com ara “El gat amb botes” o “La rateta presumida” que em llegien quan era xicoteta. Històries dedicades a les menudes i menuts de la casa en els que es pot gaudir de la imaginació, fomentar la creativitat, i donar valor a l’amistat i l’autoestima tant necessaris des de la nostra infantesa.

Imatges via Google

Aquest estiu m’he proposat més moments de lectura i he trobat un llibre, de casualitat, que em tindrà prou entretinguda on un dels personatges és un gat. He de reconèixer que la primera cosa que em va cridar l’atenció és la il·lustració del gat que ressaltava entre mig d’imatges més fotogràfiques i més realistes dels llibres que es trobaven al seu voltant.

Imatge via Google

Ai...que parlant de llibres quasi se m’oblida penjar els tutorials... jajajaja. Aquí teniu el pas a pas per dibuixar un gat així que només queda decidir quin dels dos voleu practicar!

Imatges via Pinterest

Ens veiem en la pròxima entrada!

Aprenent a dibuixar (2a entrega)

Seguint amb els tutorials per dibuixar avui m’he decidit per una planta que, últimament, té molta visibilitat com a element decoratiu en les cases de maneres molt diferents aportant un toc d’originalitat amb la seua presència en les estances en els que s’utilitza: el CACTUS. 

Imatges via Pinterest

En manualitats, també és un element molt utilitzat com a motiu en la realització de targetes personalitzades així com l’elaboració d’una rèplica amb diferents materials com ara rotllos de paper higiènic o inclús pedres.

Imatges via Pinterest

L’any 2008 vaig visitar l’illa de Lanzarote on vaig descobrir el jardí del cactus. En ell es poden trobar al voltant de 4500 exemplars de cactus d’unes 500 espècies diferents que provenen de 5 continents diferents. Unes varietats que vaig poder observar molt de prop comprovant la bellesa que alberguen aquest tipus de plantes on espines i flors conviuen a curta distància. Evidentment, em vaig dedicar a immortalitzar-les en una sèrie de fotos per al record ja que mai havia vist tantes varietats juntes.

isabelcogollosferrer©2023

Doncs bé, ara ja teniu un altre motiu amb el que podeu practicar. Com podeu apreciar l’escenari on s’ubiquen els cactus és molt simple i fàcil de copiar.

Imatge via Pinterest

No podia deixar acabar l’entrada ensenyant-vos algunes propostes artístiques que s’han realitzat d’aquest elements en parets per tal que comproveu amb els vostres propis ulls, la quantitat de color que irradien aquestes obres. Si algun dia viatgeu als Estats Units, podreu observar-les de més a prop ja que el primer mural es troba en Arizona i el segon s’ubica en la ciutat de Los Ángeles.

Obra de l’artista Lauren Lee / Obra de l’artista Calina Mishay

Tot és començar així que, una vegada realitzar la pràctica, podeu deixar anar la vostra imaginació i fer la vostra pròpia proposta amb el material que més us agrade: aquarel·les, ceres, retoladors i fins i tot un collage.

Imatges via Pinterest

Ens veiem en la pròxima entrada!

Aprenent a dibuixar...

Quan era menuda, un dels meus somnis era fer pel·lícules de dibuixos animats. Quan veia les pel·lícules Disney, li deia a ma mare que jo, algun dia viatjaria a Estats Units i formaria part dels dibuixants d’aquesta empresa. Ma mare somreia i, encara que crec que pensava que no ho faria, no deia res mentre jo li repetia que ho aconseguiria. Els meus somnis van anar canviant i, després de comprar-me diversos llibres per a aprendre com dibuixar còmics i personatges animats, vaig acabar fent Belles Arts.

Imatges via Google

Estic cansada de sentir que la imaginació i la creativitat són exclusives d’estudis estrictament artístics i tampoc m’agrada sentir: “Jo no sé dibuixar” perquè, en el fons, hi ha moltes coses que no sabem fer i això no significa que mai les farem: naixem sense saber caminar, sense saber anar en bicicleta, sense saber inflar un globus, sense saber fer bombolles, sense saber fer galetes però, amb el temps, aprenem a caminar, aprenem a anar en bicicleta, aprenem a inflar un globus, aprenem a fer bombolles i aprenem a fer galetes. Invertim un temps de la nostra vida a aprendre coses i, amb el dibuix, succeeix el mateix.

Imatges via Google

El que passa és que en l’escola no se’ns ensenya a dibuixar perquè és dóna per suposat que per a saber, has de tenir una predisposició a que se’t dona bé i això és una gran errada.  Igual que el professorat de matemàtiques ens ensenya a fer equacions de 2n grau i el professorat de llengües a analitzar una oració, el professorat d’Educació Plàstica i Audiovisual pot ajudar-nos a dibuixar. La única diferència, encara que massa gran, és que mentre les matemàtiques i les llengües ocupen un espai dins del model educatiu des que som ben menuts, l’Educació Plàstica i Audiovisual es converteix en una  “pinta y colorea” i, amb un poc de sort, es realitzen unes manualitats que, amb una hora setmanal, no poden desenvolupar-se tal i com s’hauria de fer.

Imatges via Pinterest

Cada any, quan comencem la part més artística de l’assignatura, sempre em trobo amb l’alumnat que ha interioritzat tant que és negat per la dibuix i pintar que, malgrat unes indicacions clares i concises, és incapaç de treure el seu potencial perquè la seua ment ha estat entrenada a dir-se de manera continuada que “Dibuixar no és el seu”.

Així que he decidit anar mostrant-vos una sèrie de tutorials molts senzills on, pas a pas, es veu de manera molt visual com podem aprendre a dibuixar animals, objectes, flors inclús paisatges. Crec que és una manera molt divertida i amena de començar a practicar el dibuix i d’anar perdent la por a eixe “No sé” que, de vegades, tenim tant interioritzat.

Cada setmana penjaré una proposta a veure que us sembla. He decidit que, com que estem en estiu, començarem amb un gelat.

Imatge via Pinterest

Podeu practicar i si teniu algun aniversari a la vista, podeu fer una targeta personalitzada que a bon segur triomfarà...

Imatge via Pinterest

Ens veiem en la pròxima entrada!

SUMMER SCRAP! (2a part)

Una vegada creades les pàgines de l’àlbum on posar les fotografies, quedava pendent la pàgina on ubicar els texts que acompanyarien les instantànies. Encara que és opcional, guardar una frase, una explicació breu del lloc on s’ha realitzat la fotografia o un sentiment o emoció que ens evoca la imatge és una manera de completar la història que volem contar.

Per a aquest àlbum en concret, vaig decidir escollir sobres de color blanc per tal de donar-li més protagonisme a les cintes washi tape que tant m’agraden. Des de la primera pàgina, podreu observar que el disseny varia també en la decoració dels sobres.

 

En aquest cas, l’àlbum no conte cap tipus de fotografia així que seran els propis protagonistes els encarregats de seleccionar tant les imatges com el text que les acompanyaran. En un futur, quan siguen més grans, crec que els farà il·lusió tenir unes paraules escrits per ells en un moment de la seua infantesa.

Com podeu observar en la decoració dels sobres, l’elecció de colors es realitza tenint en compte els papers que s’han emprat en cada pàgina per tal d’obtenir un resultat harmònic de tots els elements que hi apareixen.

 

Igual que passava amb els papers, la decoració dels sobres s’ha realitzat amb els mateixos materials (cintes washi tape i ferratines) però canviant alguna part per tal que el resultat sigue diferent. Mentre que en el primer sobre predominen els motius en monocolor, en el segon s’ha incorporat una cinta de color verd amb punts per tal de trencar la sobrietat que aporta l’ús de línies. 

 

Us estareu preguntat amb quin tipus de pegament estan apegats els sobres. La cinta de doble cara és la millor opció. És un tècnica neta que podeu utilitzar amb la seguretat que tot quedarà en el seu lloc. En les següents imatges podeu veure de quina manera l’he distribuït sobre la part posterior del sobre.

Cal tenir en compte que, de vegades, l’autoadhesiu de les cintes decoratives no és tant fort i també haurem de recórrer a tècniques que ens garanteixen que la cinta romandrà en el seu lloc. Heu d’evitar tallar la cinta a ras del sobre. Cal posar una part sobrant en la part de darrere del sobre per tal que d’aquesta manera la immobilitat estigue totalment garantida i el resultat sigue molt més net i acurat.

Utilitzar cintes washitape implica aportar diversió i color als treballs. En la pàgines que podeu veure a continuació, els colors són els vertaders protagonistes. A través de les ferratines que acompanyen al sobre i als cactus dels paper, trobem unes pàgines on els color s’encarrega d’aportar personalitat al disseny.

 

En cada pàgina, els elements que acompanyen als sobres tenen una temàtica diferent. En aquesta ocasió els tons blaus i verds emprats, tant en el paper decorat com en les cintes decoratives, combinen amb els vaixells col·locats a mode de segell en la pestanya del sobre. L’ús del color groc de la cinta washi tape s’ha utilitzat per trencar amb les tonalitats fredes i complementar el groc que apareix en els vaixells.

 

Com podeu veure visualitzant l’interior d’aquests dos àlbums, a més de les cintes decoratives, hi ha altres elements com ara les ferratines que són molt útils a l’hora d’emprar la tècnica d’scrapbook.

Com a fan d’aquesta tècnica, he de confessar que no puc evitar comprar els materials encara que no tingue a la vista cap projecte d’aquest tipus. En quan veig algun element que pot servir-me per a realitzar scrap, el compro per a tenir més on triar. D’aquesta manera, em resulta més fàcil trobar aquells elements que combinen per tal d’obtenir el resultat desitjat.

Cada àlbum scrap és diferent. Depenent de la seua temàtica i a qui vaja destinat, emprarem uns colors, unes cintes, uns papers diferents. És important pensar en el nostre destinatari per a la seua execució ja que és a la persona regalada a qui li ha d’agradar.

Aquests àlbums han estat pensats per a dos xiquets de 9 anys que són molt actius i els encanta qualsevol activitat de caire esportiu. L’estiu és la millor època de l’any per a fer multitud d’activitats esportives que poder guardar com a record així que vaig decidir que la majoria de les seues pàgines havien de transmetre molta vida a través de colors vistosos i cridaners.

Aquestes pàgines on el blau i el groc són els vertaders protagonistes em transmeten eixa vigorositat que us he comentat.

Però, com podeu comprovar, també hi ha cabuda per a tonalitats més suaus i neutres com aquestes on un pluja multicolor revesteix les seues pàgines. Una cinta decorativa amb globus aerostàtics ajuda a decorar unes fulles on es podran recordar moments sota la pluja o algun viatge realitzat amb família o. perquè no. un desig complit.

Aquestes pàgines, igual que l’anterior, em recorden a fotografies en les quals s’ha pogut captar un somriure efímer dels nostres protagonistes. Aquesta vegada, he jugat amb el color marró de les pàgines i he buscat una cinta decorativa de fulles més ampla d’allò habitual que contigués aquest marró de paper craft i uns cors de suro per a decorar la solapa dels sobres. Una vegada més el blau, ha estat el protagonista i el color conductor del disseny de les pàgines.

A continuació, una pàgina realment acolorida que ens evoca escenes molt estiuenques. Gelats, pinyes, síndria, peixos i fulles són els elements que, amb els seus colors vius i la seua disposició “divertida”, ens recorden a moments propis de l’estiu on el temps sembla que s’alenteix tenint la sensació que tenim tot el dia per davant.

Com que el paper decoratiu ja té molts d’elements en el seu disseny, he combinat cintes washi tapes llises amb cintes estampades per tal de no saturar visualment el resultat final.

En les següents pàgines s’ha combinat el trencadís del paper decoratiu amb elements propis de la mar. Una vegada més, s’han alternat cintes estampades amb altres de llises. En aquest cas l’objectiu ha estat fer referència a les tonalitats blaves del trencadís a través del washi tape per tal de donar més unitat al disseny de les pàgines.

Igual que en altres pàgines, podeu apreciar que no s’han emprat les mateixes cintes en els sobres. La idea és trencar un poc amb la sensació que els dissenys són iguals i que Carme i Biel puguen gaudir d’un àlbum únic i diferent. Com podeu observar, les ferratines de balenes també són diferents. En un dels sobres tan sols hi ha balena ubicada en la part inferior de la dreta i, en canvi, en l’altre disseny s’han emprat dues balenes que es miren entre elles i que estan situades sobre les dues cintes washi tape.

Els següents dissenys aporten un toc diferent a l’àlbum. Sota el lema “LOVE”, les pàgines s’han decorat amb molts de colors que ens recorden l’arc de San Martí i, perquè no, si anem més enllà, a la capacitat d’estimar més enllà d’etiquetes i convencionalismes establerts...

La contundència dels colors emprats en els cintes decoratives dona pas a un paper decoratiu de línies fines i acolorides que es mesclen entre elles de manera lliure i divertida.

En les pàgines anteriors hem pogut comprovar com les ferratines són un recurs molt útil per a la decoració dels sobres però, també poden emprar-se, com en aquest cas, per a formar part dels papers decoratius emprats i convertir-se en unes protagonistes d’excepció de la història. En les imatges següents, podeu observar com planetes, estels i coets espacials envaeixen els punts blaus que decoren els papers emprats.

Continuant amb la temàtica de l’espai emprada en les pàgines anteriors, en aquestes pàgines el viatge espacial ja ha arribat a la lluna i els estels. Si observeu detingudament el seu disseny, us adonareu que s’ha tornat a emprar el washi tape d’ovnis en un dels àlbums. La idea és donar certa continuïtat a la història a través de les diferents pàgines de l’àlbum.

Tenir un àlbum scrap en les nostres mans és una experiència única. L’elecció de cada detall i dels moments capturats fan que sigue tota una experiència visual per a qui l’observa. El seu disseny no ha de tenir una temàtica en concret per la qual cosa podem crear opcions molt diferents i descobrir mons nous a mesura que visualitzem l’àlbum.

En aquest cas en concret, la temàtica marinera inunda cadascun dels elements emprats. Algues, línies trencades, estampats de paper que recorden a la tela de llengües mallorquines decoren un espai on ja ens imaginem fotografies on la mar i la platja són les vertaderes protagonistes...

L’estiu també és temps de gelats i diversió en companyia de cosins i amics. Vesprades que s’allarguen i en les quals gaudim de la família i d’aquelles amistats que tal vegada no veiem durant la resta de l’any, per tant, no podia faltar en l’àlbum un espai per a immortalitzar aquests moments de la nostra infantesa que es convertiran en un record inoblidable en un futur no molt llunyà...

Com heu pogut apreciar, la utilització de sobres on guardar el text desperta certa curiositat a la persona que el mira. Si quan es regala l’àlbum ja estan col·locades les fotografies, és molt emocionant veure la cara de la persona destinatària al passar les seues pàgines així com quan obri el sobre i llegeix les paraules que les acompanyen.

En aquest cas, l’àlbum “està per fer” perquè seran Biel i Carme els que decidiran quins moments volen guardar en ell. Segurament en un futur miraran les seues pàgines amb nostàlgia i alegria pels moments viscuts.

Una de les coses que sempre m’ha agradat, i que faig quan vaig a Vinaròs, és agarrar els àlbums familiars que la meua mare té en el menjador i començar a mirar fotografies. Algunes imatges em recorden la meua infantesa i em fan tornar a gaudir dels moments capturats i, d’altres, a través de fotografies en color sèpia i en blanc i negre, m’apropen a familiars que no he conegut com ara el meu iaio o, simplement, saber com era el meu padrí o la meua mare de xicotets...

 

Ens veiem en la pròxima entrada!