Diari d'estiu: ALBORAIA

Parlar d’Alboraia és parlar d’AMISTAT en majúscules. Des de menuda, he sentit parlar del tio Pepe i de com la guerra el va portar per les nostres terres. La tia Agustina sempre em contava la història i em deia que, quan la guerra es va acabar, van rebre un gran sac de pataques en agraïment als dies que el tio Pepe va viure en la seua casa.

Aquest estiu vaig passar a veure a Ma Carmen (la filla del tio Pepe) i a Isidro i, per un moment, vaig tornar a la meua adolescència i a la setmana que vaig passar durant l’estiu en Alboraia quan tenia 13 d’anys. I cóm vaig aprendre a anar en bicicleta en tant pocs dies quan havia estat incapaç de fer-ho fins al moment. I de l’orxata amb fartons que em prenia abans d’anar a la platja. I de les vesprades de calor veient en bucle la pel·lícula “Sonrisas y lágrimas” amb Miriam i Almudena. I de la imatge del tio Pepe amb un meló al braç que havia agarrat de l’horta en la porta dient-nos: “Ja esteu tornant a mirar això?”, jajajaja...

Com podeu veure en la foto, hi ha coses que segueixen igual i, com la llet merengada que fa Ma Carmen, no n’hi ha! 

En classe, sempre comento la possibilitat que teniu d’enregistrar records a través dels vostres dispositius mòbils que us permetran en el futur, que les coses no queden en l’oblit. Si en la meua època haguera tingut un mòbil amb totes les aplicacions com els que tenim ara, haguera gravat les conversacions mantingudes amb la gent gran que m’envoltava per tal de poder-les recordar al detall: els consells de la meua iaia Rosario i del tio Manolo, la vivència de la guerra del meu iaio Pepe, les històries de família de la tia Agustina...Perquè quan la gent “se’n va”, et queden les fotografies que et recorden alguns moments viscuts amb elles però, a no ser que tingues vídeos gravats que no és el meu cas, ens falten les seues converses. De ma iaia, per exemple, me’n recordo de la seua olor i perfectament del tacte de la seua cara però, no tinc en la memòria la seua veu, cosa que ara trobo a faltar moltes vegades...

isabelcogollosferrer©2024

 Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: COMPARTIR

A Águeda i Carmen les vaig conèixer al mateix temps ja que vam compartir pis quan me’n vaig anar a Palma de Mallorca a treballar i seguim compartint temps juntes quan tenim l’ocasió. I compartim confidències, neguits i inseguretats.

Tenir a Carmen al meu costat és un bàlsam per a l’ànima perquè et transmet eixa tranquil·litat que, de vegades, resulta difícil de trobar. Amb ella tan sols vaig compartir els meus tres primers mesos en l’illa però, amb l’edat, te n’adones que hi ha coincidències passatgeres que es converteixen en una gran amistat.

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: DESCONNEXIÓ

Desconnectar per a “reconnectar”. Això és el que em va passar el divendres passat quan vaig veure a Maria.

A Maria la vaig conèixer el primer any d’universitat. Hem estudiat juntes, hem fet treballs juntes, hem rigut molt juntes, etc...

Vam acabar la carrera i cadascuna va seguir el seu camí però sempre hem mantingut el contacte en el temps. En els últims anys ens uneix el tema de la creativitat, treballant-la cadascuna a la seua manera des de l’àmbit professional i personal. L’estat de WhatsApp ens ha permès estar en contacte de manera més assídua comentant les frases a mode de reflexió que hem anat penjant i també compartim lectures interessants que anem trobant en el nostre dia a dia.

La fotografia que us mostro a continuació és del dia que va passar juntes en la platja parlant de la vida i fent coses tant inesperades com banyar-me en la platja (feia anys que no en banyava més enllà dels peus). La imatge capta el moment en el qual vaig aconseguir oblidar-me d’obligacions i gaudir d’embrutant-me les mans amb la sorra com quan era menuda. Una sensació indescriptible que vaig immortalitzar amb aquesta instantània del moment.

Tant Maria com jo, a l’acabar el dia, ens va envair l’alegria d’haver gaudit juntes d’aquest dia. Ella ja pensa en celebrar d’aquí dos anys els 50 fent un viatge juntes a Grècia, jo em conformo en poder seguir transitant aquesta vida al seu costat.

Imatge de 72 kilos

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: PLUJA

Portem dos dies de pluja i estic segura que hi ha gent ho troba estrany. Ens hem “acostumat” a més mesos de calor que de fred i a anys on la pluja és més bé esporàdica arribant a convertir-se en una molèstia quan arriba. Quan era menuda, a meitat agost, apareixen les tempestes que ens avisaven que l’estiu s’acabava...La calor desapareixia i les jaquetes tornaven perquè refrescava.

A mi m’agrada la pluja. La primera raó és perquè és molt necessària per a que hi haja vida. També m’agrada perquè ens posa a prova. Perquè, de vegades, apareix de manera inesperada i trenca amb allò que tenim planificat o, simplement, ens fa més agosarats i ens atrevim a mantenir els plans malgrat ens xopem en l’intent. M’agrada la pluja perquè quan s’acaba ens deixa reflexes que, sovint, la realitat no ens deixa veure. En definitiva, m’agrada la pluja.

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: BENIARRÉS

Anar a Beniarrés significa retrobar-me amb eixes amistats que, malgrat el pas dels anys, continuen sent igual de vertaderes i sinceres.

A Águeda la vaig conèixer de manera fortuïta quan me’n vaig anar a treballar a Palma i ella, juntament amb Pau, s’han convertit en persones imprescindibles en la meua vida. Hem passat dos dies amb ells i, amb més gent amb la que vam coincidir en Mallorca, i cada hora al seu costat serà inoblidable malgrat la distància física que ens separa.

Perquè quan eres adolescent l’amistat es viu d’una altra manera però, quan et fas gran, busques envoltar-te de persones que aporten pau a la teua vida, que et comprenguen tan sols amb una mirada i amb les que pugues ser TU, sense artificis. Perquè t’estimem tal i com eres.

Ens veiem en la pròxima entrada!

 

Diari d'estiu: PLATJA

Aquest estiu he anat dues vegades contades a la platja. Si bé és cert que quedar-me mirant la mar i sentir el soroll de les onades és un plaer per als meus sentits, no m’agrada nedar en ella. 

En aquesta publicació us mostraré altres obres de la pintora Elisabeth Lennie que ha realitzat amb la mar com a temàtica. Els tons blavencs continuen submergint-nos en l’aigua i la utilització de pinzellades clares i curtes segueixen aportant una gran lluminositat a les seues pintures.

https://www.elizabethlennie.com/

Si bé és cert que les imatges captades ens recorden a les obres mostrades en l’entrada anterior, els colors càlids comencen a tenir un gran protagonisme en algunes pintures d’aquesta sèrie. Tons rojos, ataronjats i rosats que transmeten la calidesa de l’arena i les tonalitats de la llum que canvien quan el sol comença a amagar-se. Escenes quotidianes d’un típic dia de platja que es gaudeix fins al capvespre assaborint un temps que es consumeix de manera molt diferent quan estem de vacances.

https://www.elizabethlennie.com/

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: PISCINA

La piscina és una de les opcions que tenim en estiu per a refrescar-nos d’aquesta calor tant intensa però, personalment, per a mi significa desconnexió.

Submergir-me en l’aigua és com connectar amb mi mateixa i oblidar-me per uns segons de tot allò que m’envolta. Em concentro en la respiració i en cada braçada deixant de banda totes les tasques pendents per fer i aquelles preocupacions que envaeixen la meua ment, sovint, de manera descontrolada.

Elisabeth Lennie és una pintora que m’encanta per com és capaç de transmetre amb cada traç lluminositat i profunditat a les seues obres. Les persones que apareixen en els seus llenços es configuren a través de pinzellades poc definides amb les que la pintora crea d’una manera màgica els seus volums i formes.

A continuació, us mostro algunes de les seues obres que tenen com a temàtica la piscina i que reflecteixen, amb molta precisió, la calma que sento quan estic en ella.

https://www.elizabethlennie.com/

Us deixo un enllaç d’un vídeo molt “short” on podreu veure-la treballant en el seu estudi.

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: TRENCACLOSQUES

Avui un dels meus fills m’ha proposat fer un trencaclosques de manera conjunta. No és la primera vegada que ho fem però, el d’avui és especial. El vaig comprar en un dels meus viatges a Madrid que s’organitzaven en la facultat per a anar a veure ARCO, una fira d’Art Contemporani que se celebra anualment en aquesta ciutat.

Les peces que esteu veient tenen més de 25 anys i amb elles reproduirem uns de les meues obres preferides si arribem a completar les 800 peces que configuren aquest trencaclosques. Observant detingudament les peces, podríeu endevinar de l’obra d’art de la que estic parlant?

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: arena, mar i cel

La foto d’avui no és meua sinó del meu fill. L’altre dia vam anar a pegar una volta i vam parar a veure la mar que a mi, personalment, sempre em relaxa. Ell em va demanar el mòbil per a fer unes fotos i avui he decidit penjar una de les instantànies que va realitzar sota el títol que ell em va dir: “Arena, mar i cel”.

Veient la mar em vaig posar a pensar (com em sol passar sovint quan em trobo davant d’ella) i em van venir al cap eixos missatges dins d’una ampolla que apareixien en les pel·lícules que jo veia quan era menuda. Vaig visualitzar-los naufragant per la mar, sense arribar al seu destinatari, i em va donar llàstima que el seu destí fora desaparèixer... així que avui us porto una proposta molt original amb la que escriure missatges a la família i amistats garantint que arriben a les mans de les persones a les que van dirigits. La idea és dibuixar la nostra pròpia ampolla i escriure dins.

Imatge via Pinterest

Si bé és cert que en un principi, totes pensem en algun missatge escrit, us animo a realitzar un missatge més visual per tal de sorprendre a la persona que el rep.

Imatges via Pinterest

Si us atreviu, proveu a realitzar-lo amb la tècnica de l’aquarel·la ja que la interacció dels colors que es produeix a causa de l’aigua, afavoreix l’aparició de la imaginació i la capacitat de traslladar-nos a altres llocs en els quals no ens trobem en el present.

Imatge via Pinterest

Ens veiem en la pròxima entrada!

Ombres creatives

La creació no és exclusiva de l’artista. Crear és una acció inherent a l’ésser humà i, si no, pensem en la quantitat d’hores que hem invertit quan érem xicotets jugant amb jocs de construcció i creant mons imaginaris a partir de les nostres pròpies idees.

Imatge Freepik

Hem d’evitar vincular tan sols l’expressió de la creació a aquelles persones que es dediquen al món de l’Art i ampliar-la a la societat en general.

Juana Francés pintant una de les seues obres (1959-1961).GONZALO BULLON

Les ombres com a temàtica donen molt de joc en l’àmbit de la fotografia però també ens poden servir per a realitzar altres tipus de propostes.

Imatges via Pinterest

Qualsevol element pot ser una excusa per a crear així que si voleu provar a fer coses noves, us invito a treballar amb les ombres dels objectes sobre paper. Podeu emprar qualsevol tècnica (ceres, temperes, retoladors…) Tan sols heu de col·locar objectes sobre un paper i dibuixar les seues ombres.

Els elements florals i vegetals poden ser un motiu interessant per les diferents ombres generades depenent de la forma i aparença de les flors i les fulles emprades.

Imatges via Pinterest

També podeu escollir altres temàtiques que siguen del vostre interès i crear la vostra pròpia història.

Imatges via Pinterest

I ara que estem en època estival i podem fer aquest tipus d’activitats a l’aire lliure, us animo a que agarreu papers i materials per pintar i realitzeu aquesta proposta en un espai obert. Estic segura que el temps us passarà volant!

Imatges via Pinterest

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: OMBRES

Una de les coses que més m’agrada és observar. Em surt de manera innata i es deu a la meua curiositat. Moltes vegades, el fet de caminar em serveix de desconnexió perquè m’agrada mirar les ombres que es projecten sobre el terra. La fotografia que us mostro a continuació em representa al 100%: soc jo amb la meua llum però també amb les meues ombres…

Capturar aquest moment m’ha fet pensar en un vídeo de Mario Alonso Puig on parlar de l’ésser humà d’una manera tant bonica que he decicidit compartir-lo per aquí per a veure què us sembla.

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: FIDEUÀ

Crec que la foto d’avui ho diu tot. Diumenge. Dinar en família. Estiu. Descans. Relax…

Ens veiem en la pròxima entrada!

 

Diari d'estiu: EL FLAM

Quan era menuda, el postre per execel·lència era el “pijama” un plat variat: pinya, prèssec en almívar, nata i un flam. El menjavem en casa i també en cerimònies com ara les comunions. Eren les postres “estrella”. Avui ma mare ens l’ha tornat a preparar però, encara que s’ha deixat la nata, a mi m’ha sabut igual.

Vull acompanyar la fotografia del meu diari d’estiu d’avui amb un poema de l’escriptor Martí Miquel i Pol (1929 -2003) on el flam és el protagonista.

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu...fotogràfic

Avui s’han acabat les classes. Un altre curs superat, on he ensenyat però, també he après del meu alumnat. Com cada any, em quedo amb allò positiu i amb ganes de gaudir de les vacances que començaran. 

Pensant en tot allò que puc fer, he pensat fer una espècie de diari d’estiu on pugue quedar enregistrat i m’ha vingut una idea al cap: fer un diari d’estiu fotogràfic. La idea és captar instants d’alguna cosa que haja fet i m’ha agradat.

Imatge de freepik - www.freepik.es

Estaria bé realitzar-lo de manera diària per tal de tenir una continuïtat. De moment, avui ja he captat una imatge d’un moment que vull recordar. Us animeu a fer el vostre propi diari d’estiu?

Ens veiem en la pròxima entrada!

SOM EL QUE VEIEM (2)

L’11 d’octubre de 1981 , la sèrie “Verano azul” apareixia en la xicoteta pantalla. Era diumenge i, després de dinar, en casa veiem la TV en família. El primer capítol “El encuentro”  era el principi d’un total de 19 capítols en la que un grup d’adolescents i dos xiquets (“Piraña i Tito) passaven l’estiu en el poble de Nerja (Màlaga) amb les seues respectives famílies.

En el poble trobaran a Chanquete (un pescador jubilat) i a Júlia, una pintora. Amb ells descobriran i viuran moltes aventures. Es una sèrie en la que hi ha moments tristos i d’altres en els que les circumstàncies et fan riure moltíssim. De fet, hi ha una escena en la que Tito fa de missatger entre Javi i Pancho, de la que em sé el diàleg complet!

Imatge via Google

Teniu un mes per endavant per fer moltes coses i aprofitar per veure coses noves. A simple vista, per la qualitat de la imatge i les pintes dels personatges podeu pensar que és una sèrie cursi dels anys 90 però, amb ella, vam créixer segurament les vostres mares, pares i, com no, la vostra professora de Plàstica. I, perquè SOM EL QUE VEIEM, aquesta sèrie forma part de la nostra història personal. Així que si voleu descobrir com era la vida dels vostres progenitors, aquesta és la sèrie. I estic ben segura, que si els ho comenteu, s’apuntaran a veure algun capítol amb vosaltres i a contar-vos “batalletes” de quan eren joves, a les que tal vegada no donésseu molts importància ara però que, amb els anys, seran un record incalculable.

Fa anys que no veig aquesta sèrie però me’n recordo de moments on els adolescents es comprometen amb una causa (tranquil·litat... no vaig a fer spoiler, jajaja), de la conscienciació del medi ambient, de les primeres vegades...

Imatge via Google

Si teniu curiositat per veure de què va la sèrie, en la pàgina web de RTVE podeu veure el primer capítol (“El encuentro”). Us deixo l’enllaç:

https://www.rtve.es/play/videos/verano-azul/el-encuentro/5998805/

Evidentment és una sèrie dels anys 80, per tant, veureu en ella molts estereotips que encara que romanen en el temps, poc a poc, van difuminant-se. Esperem que arribe el moment en el qual s’esvaeixen del tot. Si els trobeu, podeu deixar-me algun comentari i parlem sobre el tema.

Ens veiem en la pròxima entrada!

# instabloc_Tossal_Gros

La setmana passada vam aprofitar que teníem un cap de setmana de 3 dies per tal de fer una excursió a la muntanya. Vam fer una ruta molt a prop de Castelló, El Tossal Gros, i la veritat és que s’agraeix el contacte amb la natura i la desconnexió per unes hores del moviment de la ciutat.

A continuació us deixo algunes de les fotos que vaig realitzar mentre caminava entre les pedres i buidava la meua ment. 

Bon cap de setmana a totes i tots!