dimecres, 8 d’abril del 2020

Diari d'un coronavirus: dia 25.

EL CONTE DE LES TRES MARIES



“Hi havia una vegada tres amigues: Maria Plàstica, Maria Educació Física i Maria Música. S’havien conegut en l’escola des de la seua etapa d’infantil i es van convertir en vertaderes amigues. Eren molt confidents i ho compartien tot. A Maria Música li encantava cantar i tocar el piano, Maria Educació Física es podia passar hores i hores ballant en la seua habitació i Maria Plàstica sempre tenia la disfressa perfecta per a qualsevol ocasió. El que més els agradava era estar juntes perquè tenien tanta complicitat que amb una mirada sabien el que les altres volien dir. La gent les considerava un poc estranyes però a elles no els importava. Un dia, va aparèixer el coronavirus i, de cop i volta, toooooots volien ser els seus amics... Elles no entenien res però desitjaven que aquesta amistat no fora una moda transitòria i que poguessin conservar els nous amics i amigues per sempre”.

Continuarà o no...

Durant aquest temps de “quarantena”, han sigut molts els missatges que he rebut, sobretot a través del whatsapp, sobre diferents activitats que es poden realitzar amb els xiquets. Des de pintar un arc de San Martí per posar-lo en finestres i balcons a fer experiments de tota classe en la cuina de casa. 


Arc de Sant Martí de Waldorf

En els notícies se’ns recorda la necessitat de mantenir una rutina per tal de portar el confinament de la millor manera possible i afrontar-nos a aquesta situació amb molta serenitat i positivisme.

Al principi de la quarantena van ser molts els músics que van fer concerts en directe des de les seues xarxes socials, espectacles en obert com els del Cirque du Soleil, esportistes que ens donàvem taules d’exercicis per poder fer-los en casa adaptant-nos al material que teníem a l’abastament...

Durant aquesta pandèmia, el mòbil se m’ha inundat de frases gracioses i enginyoses que ens porten a la reflexió sobre diversos temes. Una d’elles parlava de manera molt irònica de la importància de les assignatures d’Educació Plàstica, Música i Educació Física i del reconeixement que realment se’ls hauria de donar.

A continuació us passo un vídeo de David Bueno, professor de genètica de la Universitat de Barcelona que parla sobre aquest tema:


Com ja us he dit en entrades anteriors, m’agradaria que una vegada passe aquest “coronavirus”, siguéssem capaços de canviar certes coses en nosaltres mateixos per tal de poder avançar com a societat. L’Art, la Música i la Dansa són les germanes grans de Maria Plàstica, Maria Música i Maria Educació Física. Sense unes, no existirien les altres. Aquestes matèries ens ajuden a expressar-nos i treure les emocions que portem dins bé per a canalitzar-les i poder-les gestionar o bé per a que altres persones gaudeixquen d’allò que nosaltres tenim la necessitat de contar.

La Cultura hauria de ser una necessitat perquè és una forma d’enriquir-nos com a persones. La Cultura no hauria de ser una opció. La gent hem d’anar de concerts, hem de visitar museus, hem d’anar a veure espectacles de dansa i hem d’anar al teatre i, perquè o, també a l’òpera perquè totes aquestes activitats ens enriqueixen l’ànima i fan falta ànimes “creatives” que ajuden a canviar el món.

Ens veiem en la pròxima entrada!
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada