¿Lo tienes o lo quieres?

Ja fa uns dies vaig publicar una entrada sobre un anunci de Coca-Cola dels anys 90... i en aquell moment us vaig preguntar si hi havia algun anunci més actual que us recordés la manera de presentar en producte emprant l’home com a “objecte” dins de l’anunci.

Doncs bé, si peguem una ullada, als espots d’aquests mesos emesos per televisió hi ha un anunci de la marca Aquaservice que ens recorda molt a l’anunci de Coca-cola. En ell no se’ns mostrarà tant clarament un “streaptease” del personatge masculí com el de la Coca-Cola però sí que trobarem els mateixos paràmetres que en els del refresc a l’hora de mostrar-nos el “producte” de manera més sensual.

En ambdós anuncis, un grup de dones criden al timbre de Núria Roca per demanar aigua. Les excuses són molt variades però totes elles tenen en ment al repartidor. 

Inclús la mare que demana aigua per al biberó (en l’enquadrament de l’escena se’ns mostra en un segon pla a la criatura i al seu pare), la trobarem mirant furtivament per la finestra esperant que aparegue el repartidor per a fer l’entrega mentre el “pringat” de l’home li deu estar canviant el bolquer al bebè. D’aquest rols que se’ns presenten, la nostra ment podria deduir que l’home no se n’adona del que està passant perquè “els homes per naturalesa són tontos i no percebeixen aquestes coses”.

Les mirades i les cares de les figures femenines quan apareix el xic no tenen “desperdici”. Com passava en l’anunci dels anys 90, les dones “babegen” literalment al veure al repartidor carregant la garrafa als muscles. Ho fan dones joves, ho fan dones casades, ho fan dones amb família inclús la marca d’aigua  augmenta el rang d’edat i, fins i tot, la nostra iaia no pot parar de mirar-lo... 

En definitiva, els i les professionals que es dediquen al món de la publicitat ho tenen molt clar. Tiren d’estereotips per a vendre les qualitats del producte. Els consumidors es deixen envair per la història que se’ns mostra i, si no ens aturem a analitzar més detingudament el missatge, deixem passar les característiques intrínseques i pròpies del producte que són les que realment ens haurien d’interessar i ser el motiu pel qual comprem una cosa.

En l’anunci se’ns mostren diferents usos que podem fer-li al dispensador de l’aigua: des de beure un got d’aigua fresqueta després d’haver fet esport fins a fer-nos una infusió però, ara anem a ser sincers, havíem reparat en quines són les qualitats i les prestacions del producte o simplement hem consumit la història que se’ns ha mostrat amb imatges?

Analitzant més els elements formals que configuren l’anunci, trobem en els colors el fil conductor de totes les imatges. La gamma freda que apareix de manera continuada amb la presència de tonalitats blaves i verdoses venen a reforçar les característiques de l’aigua que es comercialitza.

Observant les següents imatges, podreu comprovar que algunes de les peces de roba utilitzades pels protagonistes són blaves però, si us fixeu un poc més, us adonareu com els publicistes fins al mínim detall. En la imatge superior de la dreta on Núria Roca parla amb una de les seues “veïnes”, podeu observar que darrere de la presentadora de televisió es troba un dispensador de càpsules de cafè ordenades per color de manera vertical on “casualment” les càpsules blaves són les que més es veuen...Podria ser una coincidència encara que en publicitat poques coses es deixen a l’atzar...

La utilització de tons clars en les imatges reforcen el color blau de l’aigua que és el producte que se’ns presenta en l’anunci. Apareix en la camiseta del repartidor però també es mostra en molts altres elements amb en els que ens trobem al llarg de la peça publicitària. El color blau simbolitza puresa i netedat colors que emprats de manera reiterada en les imatges fan que el consumidor els associe amb el producte i la marca que el distribueix.

 

Els plans, el color, la llum, la localització escollida per a gravar l’espot són elements molt importants que ajuden a transmetre el missatge. Les marques, assessorades per les agències de publicitat, intenten arribar al major nombre de consumidor. 

Com podeu observar l’estètica de l’espot és la única cosa que diferencia l’època de la seua realització i, al mateix temps, és la que ens aporta pistes de com és la societat actual. Podríem parlar del paper de l’home i de la dona i trobaríem en la figura masculina la representació de la fortalesa (el “repartidor” carrega les garrafes d’aigua com si res) com un dels valors atorgats al sexe masculí. Si analitzem el paper de Núria Roca que és la protagonista principal entre les dones que apareixen en l’anunci, podem trobar en ella la figura de l’ama de casa d’una manera renovada: vestida de manera informal i amb un comportament molt natural i relaxat, se’ns mostra una mare que es preocupa per la salut de la seua família comprant aquells productes de millor qualitat per als seus. No podem veure a cap membre en el nucli familiar però ho intuïm per les grans dimensions de la cuina i l’aspecte de l’habitatge que se’ns mostra en l’anunci. Una vegada més els estereotips ajuden a crear la història.

Està clar que tot això són interpretacions però si anem més enllà, podríem parlar de l’orientació sexual i veuríem que tan sols apareixen dones... I què passa amb el tema de l’homosexualitat? Podrien haver aparegut homes que puguen sentir-se atrets pel repartidor... però no és el cas. Per què no apareixen per donar més visibilitat  a altres opcions sexuals? Doncs perquè la societat, malauradament, no està preparada per a “normalitzar-lo”. Segueixen havent molts de prejudicis sobre certs temes i la publicitat no és més que un reflex de la societat, un mitjà de comunicació que plasma una realitat que evidencia que hi ha coses que no estan superades.

Ens veiem en la pròxima entrada!