Diari d'estiu: CANVIS

A poques hores d’acabar aquest diari d’estiu que finalitzarà demà 22 de setembre, em passo per aquí per parlar dels canvis, de vegades, inesperats que sofrim amb l’estrena d’una nova estació de l’any i, com no, en la vida. 

Els anys m’han ensenyat i continuen ensenyant-me que la clau per a saber-los dur és, d’una banda, l’acceptació i, d’una altra, l’adaptació. De vegades, qualsevol canvi meteorològic, suposa un “drama” en les nostres vides. Que unes gotes de puja que banyen els carrers, siguen capaces de trastocar-nos tant em sembla curiós i alhora estrany.

 

És cert que la pluja incomoda perquè els carrers es banyen i necessitem d’un calçat més adequat per tal de transitar-los però, crec que ens agarrem les coses massa a pit, com si la vida ens anés amb canvis que són impossibles de controlar. Tal vegada, les presses amb les que anem d’un lloc a un altre tinguen part de culpa de com ens prenem les coses. Tal vegada, la culpa sigue d’eixos horaris tan difícils de complir per la quantitat de coses que hem de fer en una vesprada...però, a la fi, ens desconcertem per unes gotes d’aigua. I és en eixe moment, si som conscients del que estem sentint, on hem de “parar” i mirar d’acceptar el que està passant per tal de poder gaudir d’eixes gotes que cauen lentament sobre els vidres del cotxe o de la finestra si estem en casa.

Perquè com diu la dita: “Després de la pluja, ve el bon temps”. Així que anem a aprofitar aquest dia plujós per a reinventar-nos i fer alguna cosa que fa temps que tenim oblidada.

En el meu cas, veient com cau la pluja, em quedo amb el capvespre que vaig captar fa dues setmanes en Vinaròs i que em té enamorada...

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: ALBORAIA

Parlar d’Alboraia és parlar d’AMISTAT en majúscules. Des de menuda, he sentit parlar del tio Pepe i de com la guerra el va portar per les nostres terres. La tia Agustina sempre em contava la història i em deia que, quan la guerra es va acabar, van rebre un gran sac de pataques en agraïment als dies que el tio Pepe va viure en la seua casa.

Aquest estiu vaig passar a veure a Ma Carmen (la filla del tio Pepe) i a Isidro i, per un moment, vaig tornar a la meua adolescència i a la setmana que vaig passar durant l’estiu en Alboraia quan tenia 13 d’anys. I cóm vaig aprendre a anar en bicicleta en tant pocs dies quan havia estat incapaç de fer-ho fins al moment. I de l’orxata amb fartons que em prenia abans d’anar a la platja. I de les vesprades de calor veient en bucle la pel·lícula “Sonrisas y lágrimas” amb Miriam i Almudena. I de la imatge del tio Pepe amb un meló al braç que havia agarrat de l’horta en la porta dient-nos: “Ja esteu tornant a mirar això?”, jajajaja...

Com podeu veure en la foto, hi ha coses que segueixen igual i, com la llet merengada que fa Ma Carmen, no n’hi ha! 

En classe, sempre comento la possibilitat que teniu d’enregistrar records a través dels vostres dispositius mòbils que us permetran en el futur, que les coses no queden en l’oblit. Si en la meua època haguera tingut un mòbil amb totes les aplicacions com els que tenim ara, haguera gravat les conversacions mantingudes amb la gent gran que m’envoltava per tal de poder-les recordar al detall: els consells de la meua iaia Rosario i del tio Manolo, la vivència de la guerra del meu iaio Pepe, les històries de família de la tia Agustina...Perquè quan la gent “se’n va”, et queden les fotografies que et recorden alguns moments viscuts amb elles però, a no ser que tingues vídeos gravats que no és el meu cas, ens falten les seues converses. De ma iaia, per exemple, me’n recordo de la seua olor i perfectament del tacte de la seua cara però, no tinc en la memòria la seua veu, cosa que ara trobo a faltar moltes vegades...

isabelcogollosferrer©2024

 Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: SOPARS

Una de les coses que més m’agrada de l’estiu és que sembla que el temps s’alenteix. El fet de no tenir tantes obligacions fa que el temps passe d’una altra manera. M’agraden els sopars amb conversa, els sopars que s’allarguen mirant una sèrie i, sobretot, m’agrada sopar amb els meus fills.

Nosaltres aquest estiu ens hem “enganxat” a una sèrie que mirava quan estava embarassada: “Los misterios de Laura”, una policia mare de bessons que amb la seua intuïció i professionalitat sempre resol els casos per més complicats que semblen.

Ja fa anys vaig publicar una entrada parlant d’aquesta sèrie. Us deixo l’enllaç per si us apeteix llegir-la: https://plastidekor.blogspot.com/2014/02/los-misterios-de-laura.html

Imatge via Google

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: COMPARTIR

A Águeda i Carmen les vaig conèixer al mateix temps ja que vam compartir pis quan me’n vaig anar a Palma de Mallorca a treballar i seguim compartint temps juntes quan tenim l’ocasió. I compartim confidències, neguits i inseguretats.

Tenir a Carmen al meu costat és un bàlsam per a l’ànima perquè et transmet eixa tranquil·litat que, de vegades, resulta difícil de trobar. Amb ella tan sols vaig compartir els meus tres primers mesos en l’illa però, amb l’edat, te n’adones que hi ha coincidències passatgeres que es converteixen en una gran amistat.

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: DESCONNEXIÓ

Desconnectar per a “reconnectar”. Això és el que em va passar el divendres passat quan vaig veure a Maria.

A Maria la vaig conèixer el primer any d’universitat. Hem estudiat juntes, hem fet treballs juntes, hem rigut molt juntes, etc...

Vam acabar la carrera i cadascuna va seguir el seu camí però sempre hem mantingut el contacte en el temps. En els últims anys ens uneix el tema de la creativitat, treballant-la cadascuna a la seua manera des de l’àmbit professional i personal. L’estat de WhatsApp ens ha permès estar en contacte de manera més assídua comentant les frases a mode de reflexió que hem anat penjant i també compartim lectures interessants que anem trobant en el nostre dia a dia.

La fotografia que us mostro a continuació és del dia que va passar juntes en la platja parlant de la vida i fent coses tant inesperades com banyar-me en la platja (feia anys que no en banyava més enllà dels peus). La imatge capta el moment en el qual vaig aconseguir oblidar-me d’obligacions i gaudir d’embrutant-me les mans amb la sorra com quan era menuda. Una sensació indescriptible que vaig immortalitzar amb aquesta instantània del moment.

Tant Maria com jo, a l’acabar el dia, ens va envair l’alegria d’haver gaudit juntes d’aquest dia. Ella ja pensa en celebrar d’aquí dos anys els 50 fent un viatge juntes a Grècia, jo em conformo en poder seguir transitant aquesta vida al seu costat.

Imatge de 72 kilos

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: PLUJA

Portem dos dies de pluja i estic segura que hi ha gent ho troba estrany. Ens hem “acostumat” a més mesos de calor que de fred i a anys on la pluja és més bé esporàdica arribant a convertir-se en una molèstia quan arriba. Quan era menuda, a meitat agost, apareixen les tempestes que ens avisaven que l’estiu s’acabava...La calor desapareixia i les jaquetes tornaven perquè refrescava.

A mi m’agrada la pluja. La primera raó és perquè és molt necessària per a que hi haja vida. També m’agrada perquè ens posa a prova. Perquè, de vegades, apareix de manera inesperada i trenca amb allò que tenim planificat o, simplement, ens fa més agosarats i ens atrevim a mantenir els plans malgrat ens xopem en l’intent. M’agrada la pluja perquè quan s’acaba ens deixa reflexes que, sovint, la realitat no ens deixa veure. En definitiva, m’agrada la pluja.

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: BENIARRÉS

Anar a Beniarrés significa retrobar-me amb eixes amistats que, malgrat el pas dels anys, continuen sent igual de vertaderes i sinceres.

A Águeda la vaig conèixer de manera fortuïta quan me’n vaig anar a treballar a Palma i ella, juntament amb Pau, s’han convertit en persones imprescindibles en la meua vida. Hem passat dos dies amb ells i, amb més gent amb la que vam coincidir en Mallorca, i cada hora al seu costat serà inoblidable malgrat la distància física que ens separa.

Perquè quan eres adolescent l’amistat es viu d’una altra manera però, quan et fas gran, busques envoltar-te de persones que aporten pau a la teua vida, que et comprenguen tan sols amb una mirada i amb les que pugues ser TU, sense artificis. Perquè t’estimem tal i com eres.

Ens veiem en la pròxima entrada!

 

Diari d'estiu: PLATJA

Aquest estiu he anat dues vegades contades a la platja. Si bé és cert que quedar-me mirant la mar i sentir el soroll de les onades és un plaer per als meus sentits, no m’agrada nedar en ella. 

En aquesta publicació us mostraré altres obres de la pintora Elisabeth Lennie que ha realitzat amb la mar com a temàtica. Els tons blavencs continuen submergint-nos en l’aigua i la utilització de pinzellades clares i curtes segueixen aportant una gran lluminositat a les seues pintures.

https://www.elizabethlennie.com/

Si bé és cert que les imatges captades ens recorden a les obres mostrades en l’entrada anterior, els colors càlids comencen a tenir un gran protagonisme en algunes pintures d’aquesta sèrie. Tons rojos, ataronjats i rosats que transmeten la calidesa de l’arena i les tonalitats de la llum que canvien quan el sol comença a amagar-se. Escenes quotidianes d’un típic dia de platja que es gaudeix fins al capvespre assaborint un temps que es consumeix de manera molt diferent quan estem de vacances.

https://www.elizabethlennie.com/

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: PISCINA

La piscina és una de les opcions que tenim en estiu per a refrescar-nos d’aquesta calor tant intensa però, personalment, per a mi significa desconnexió.

Submergir-me en l’aigua és com connectar amb mi mateixa i oblidar-me per uns segons de tot allò que m’envolta. Em concentro en la respiració i en cada braçada deixant de banda totes les tasques pendents per fer i aquelles preocupacions que envaeixen la meua ment, sovint, de manera descontrolada.

Elisabeth Lennie és una pintora que m’encanta per com és capaç de transmetre amb cada traç lluminositat i profunditat a les seues obres. Les persones que apareixen en els seus llenços es configuren a través de pinzellades poc definides amb les que la pintora crea d’una manera màgica els seus volums i formes.

A continuació, us mostro algunes de les seues obres que tenen com a temàtica la piscina i que reflecteixen, amb molta precisió, la calma que sento quan estic en ella.

https://www.elizabethlennie.com/

Us deixo un enllaç d’un vídeo molt “short” on podreu veure-la treballant en el seu estudi.

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: TRENCACLOSQUES

Avui un dels meus fills m’ha proposat fer un trencaclosques de manera conjunta. No és la primera vegada que ho fem però, el d’avui és especial. El vaig comprar en un dels meus viatges a Madrid que s’organitzaven en la facultat per a anar a veure ARCO, una fira d’Art Contemporani que se celebra anualment en aquesta ciutat.

Les peces que esteu veient tenen més de 25 anys i amb elles reproduirem uns de les meues obres preferides si arribem a completar les 800 peces que configuren aquest trencaclosques. Observant detingudament les peces, podríeu endevinar de l’obra d’art de la que estic parlant?

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: arena, mar i cel

La foto d’avui no és meua sinó del meu fill. L’altre dia vam anar a pegar una volta i vam parar a veure la mar que a mi, personalment, sempre em relaxa. Ell em va demanar el mòbil per a fer unes fotos i avui he decidit penjar una de les instantànies que va realitzar sota el títol que ell em va dir: “Arena, mar i cel”.

Veient la mar em vaig posar a pensar (com em sol passar sovint quan em trobo davant d’ella) i em van venir al cap eixos missatges dins d’una ampolla que apareixien en les pel·lícules que jo veia quan era menuda. Vaig visualitzar-los naufragant per la mar, sense arribar al seu destinatari, i em va donar llàstima que el seu destí fora desaparèixer... així que avui us porto una proposta molt original amb la que escriure missatges a la família i amistats garantint que arriben a les mans de les persones a les que van dirigits. La idea és dibuixar la nostra pròpia ampolla i escriure dins.

Imatge via Pinterest

Si bé és cert que en un principi, totes pensem en algun missatge escrit, us animo a realitzar un missatge més visual per tal de sorprendre a la persona que el rep.

Imatges via Pinterest

Si us atreviu, proveu a realitzar-lo amb la tècnica de l’aquarel·la ja que la interacció dels colors que es produeix a causa de l’aigua, afavoreix l’aparició de la imaginació i la capacitat de traslladar-nos a altres llocs en els quals no ens trobem en el present.

Imatge via Pinterest

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: OMBRES

Una de les coses que més m’agrada és observar. Em surt de manera innata i es deu a la meua curiositat. Moltes vegades, el fet de caminar em serveix de desconnexió perquè m’agrada mirar les ombres que es projecten sobre el terra. La fotografia que us mostro a continuació em representa al 100%: soc jo amb la meua llum però també amb les meues ombres…

Capturar aquest moment m’ha fet pensar en un vídeo de Mario Alonso Puig on parlar de l’ésser humà d’una manera tant bonica que he decicidit compartir-lo per aquí per a veure què us sembla.

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: FIDEUÀ

Crec que la foto d’avui ho diu tot. Diumenge. Dinar en família. Estiu. Descans. Relax…

Ens veiem en la pròxima entrada!

 

Diari d'estiu: TEATRE

Avui hem anat al teatre. L’obra que hem vist, titulada “Nius”, té com a protagonistes a Tereseta i Poso, una parella plena d’arrugues i, alhora, plena de vida.

https://xateatre.com/

Després del ritme frenètic del nostre dia a dia, sempre a pressa, fent coses i amb un llistat de tasques pendents per fer, veure una obra de teatre et fa baixar les revolucions. Seus i contemples allò que t’envolta. T’endinses en una història a través de la música, del decorat, dels personatges i, sense adonar-te’n, et sents lliure de les càrregues del dia a dia. I et dones permís per somiar. Per retrobar-te amb eixa xiqueta interior i veure les coses des d’una altra perspectiva. I surts renovada, amb l’ànima plena i amb moltes ganes de continuar gaudint de la vida.

I de cop, mires cap a munt i veus les coses d’una altra manera...

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: CERCLES

Aquesta vesprada tocava revisió en el dentista i, quan he entrat el bany, m’he trobat amb aquesta textura espectacular i he pensat en fer-li una foto per a compartir-la amb vosaltres.

A l’observar-la m’he tele transportat a la piscina però, també a la meua infantesa i a la dels meus fills on les vesprades, sobretot d’estiu, quan ens dediquem a fer bombolles de sabó.

I com que sé que en estiu és el moment idoni per a provar noves tècniques pictòriques, us animo a que provésseu pintar amb els “pomperos”. Tan sols heu d’afegir aquarel·la líquida i bufar sobre un paper especial per a aquarel·la. Veureu amb quina tècnica tan fàcil, podeu aconseguir resultats increïbles... Nosaltres vam realitzar les targetes de Nadal amb aquesta tècnica i van quedar molt originals.

Ens veiem en la pròxima entrada!

Diari d'estiu: EL FLAM

Quan era menuda, el postre per execel·lència era el “pijama” un plat variat: pinya, prèssec en almívar, nata i un flam. El menjavem en casa i també en cerimònies com ara les comunions. Eren les postres “estrella”. Avui ma mare ens l’ha tornat a preparar però, encara que s’ha deixat la nata, a mi m’ha sabut igual.

Vull acompanyar la fotografia del meu diari d’estiu d’avui amb un poema de l’escriptor Martí Miquel i Pol (1929 -2003) on el flam és el protagonista.

Ens veiem en la pròxima entrada!