Avui pensant en un títol per a l’entrada, m’he recordat d’un llibre que
vaig llegir de Gabriel García Márquez quan vaig anar a l’institut: “Crónica
de una muerte anunciada”. Un llibre que em va agradar molt i que, quan
pugue anar a veure els meus pares, agarraré per tornar-me’l a llegir. No sé si
ho heu fet alguna vegada però tornar a llegir un llibre, és tornar a reviure la
història però trobant tal vegada coses que no havies descobert abans...
Aquí el meu petit homenatge a l’escriptor amb el títol de l’entrada d’avui “Crònica
d’una picaresca anunciada”. A principi del confinament, vaig
comentar-vos que se m’havia trencat el mòbil, més concretament, el botó d’encendre
i apagar. Després d’haver passat per una sèrie d’emocions diverses, vaig aconseguir
temperar-me i pensar en fred. Vaig cridar a Samsung per tal de preguntar quin
servei tècnic de la marca tenia més a prop per veure, dins de l’estat d’alarma,
si podia desplaçar-me per a que me l’arregléssen. La companyia em va informar
que no hi havia cap servei tècnic oficial per la meua zona i em va oferir gestionar
la reparació a través d’un servei tècnic que ells tenen en Madrid: Anovo.
Vaig accedir a aquesta ajuda ja que no veia clar que pogués trobar un
establiment obert on poder portar el mòbil.
El dia 31 de març van venir a recollir el mòbil i després de tres setmanes
en Madrid ha tornat a casa igual que se’n va anar. I ara us preguntareu: I per
què la profe de Plàstica ens ve amb aquesta història? Doncs perquè crec que
compartint-la puc ajudar a altres persones a saber com enfrontar-se a
situacions que, de vegades, per desconeixement no sabem gestionar. A més, en
classe sempre us recalco la importància de ser crítics i reflexionar sobre les
coses i crec que això que vaig a contar-vos pot ajudar-vos a entendre un poc
més la meua tenacitat en heu de “treure el cervell a passejar”...
Perquè us dic això? Doncs perquè, personalment, se’m va trencar el mòbil
quan més em feia falta estar connectada amb els meus familiars i amics. En un
altre moment de la meua vida, en el qual sortir al carrer no haguera estat un luxe,
en dos dies l’hagués tingut arreglat però en un moment d’incertesa com aquest,
si la desesperació m’hagués inundat, hagués acceptat sense pensar el pressupost
de 160,14 euros per a reparar el mòbil. I aquí, crec que l’experiència
és un grau així que vaig treure el meu cervell a passejar...
 |
| Imatge via Google |
Com que no tenia ni idea de que significaven les referències de les tres
peces que es detallaven en el pressupost i que havia de canviar, vaig fer un “corta
y pega” al senyor Don Google i vaig esbrinar a quina part del mòbil pertanyia
cadascuna d’elles:
Curiosament la peça més cara (58, 49 sense IVA) corresponia a la part posterior
del mòbil que quan vaig enviar-lo a reparar estava en perfectes condicions... I
això va fer que em posés en mode “alerta” i vaig començar a intercanviar una sèrie
de correus electrònics amb l’empresa per tal que m’expliquessen exactament el
perquè s’havia de substituir aquesta part. Les seues respostes sempre eren ambigües
i poc clares: “No sé puede modificar el presupuesto”, “El terminal tiene
daño físico (botón de encendido)” i “Es una pieza entera” entre d’altres...
En l’últim correu els vaig demanar un telèfon per posar-me en contacte amb ells
i que m’expliquéssen en persona que li passava exactament al mòbil. I sabeu què?
Que no em van contestar...
 |
| Imatge via Google |
I com que ja em coneixeu... vaig agarrar el telèfon i vaig cridar a Samsung
explicant totes les peripècies que estava passant i que el mòbil seguia sense
reparar-se. La persona que em va atendre em va dir que podia fer una “incidència”
però que degut a la situació actual tal vegada tardaria uns dies en
realitzar-se i, com que el Servei Tècnic informava que a partir del mes que el
dispositiu estigués en el seu establiment hi hauria un cost addicional de 3
euros per dia, vaig decidir enviar un correu electrònic a la companyia informant
que no acceptava el seu pressupost.
Al cap d’uns dies tenia el telèfon en casa “sano y salvo” però sense
reparar... Avui he sortit a comprar i he anat a un establiment obert que
reparaven mòbils i... SORPRESA! El mòbil arreglat en 30 minuts i...sabeu
quant m’ha costat la reparació? 25 euros!
 |
| Imatge via Google |
Què haguera passat si jo no hagués investigat pel meu compte? Doncs que m’hagueren
cobrat 135,14 euros més del preu real. Per això us dic sempre que és important
reflexionar les coses, pensar i veure de quina manera les podem solucionar i, això
només serem capaços de fer-ho, si ens acostumem a no donar moltes coses per
bones sense haver comprovat abans la seua veracitat.
Suposo que encara queda en la meua memòria uns dels espots de la meua època
en EGB... gràcies al que segueixo realitzant de manera inconscient el procés de
compra que Manuel Luque explica en el següent anunci:
Ens veiem en la pròxima entrada!
