Diari d'un coronavirus: dia 27: La creativitat by Jhonathan.

“LA VIDA ÉS UN PROCÉS”

Avui toca una entrada d’scrapbook mooooolt especial perquè l’autor d’aquest àlbum també ho és. Jhonathan va ser alumne meu l’any passat en Palma. Me’n recordo moltíssim d’ell perquè era discret i callat però, conforme anava passant el curs, notava que quan explicava coses sobre la creativitat en classe, ell estava molt atent i interessat. Li ho notava amb els ulls...Moltes vegades, una expressió diu més que les paraules i en aquest cas crec que no m’equivoco.

Aquesta entrada és molt especial per a mi perquè trenca un dels tòpics sobre el tema de les manualitats. Després de tants anys donant Plàstica, me n’he adonat que els xics no solen ser tant receptius quan fem algun treball de manualitats. És com si les tisores i el pegament foren “cosa de xiques”. Jo he intentat sempre trencar aquests estereotips però, amb 12 i 13 anys, la cosa ja es complica perquè hi ha coses que es donen per sentades i de vegades resulta complicat parlar del tema. Així que la meua manera de reafirmar que les manualitats no són “de xiques” és mostrant exemples.

He tingut molts alumnes xics en les meues classes que m’han demostrat que la Plàstica no té gènere i que tots podem ser molt creatius. La primera vegada que vaig fer una publicació d’scrapbook va ser la de Pau Ferriol (la podeu llegir aquí). Pau, al principi no era molt receptiu a fer el tema de l’àlbum però, poc a poc, amb l’ajuda de la seua mare, li vam fer canviar d’idea i al final de curs el seu àlbum era un dels més bonics i creatius de la classe.

Ara és Jhonathan qui us demostrarà amb el seu àlbum la seua capacitat artística i que, amb treball i  constància, els resultats poden ser espectaculars! 

L’àlbum de Jhonathan és cosa de dos, no hi ha un únic protagonista. En algunes imatges veureu a Jhonathan i el seu germà bessó Gabriel. Les fotografies escollides per a aquest àlbum destaquen per ser molt divertides i alegres. Crec que en elles es plasma la complicitat d’aquests dos germans. Suposo que, igual que Andreu i Bernat, deuen barallar-se però les fotos transmeten com s’estimen. Suposo que això d’estar junts des del principi deu unir molt.

En la làmina dels cercles apareix una d’aquestes imatges. Acompanyats de Mario i el seu germà Luigi, Jhonathan i Gabriel ens regalen una instantània molt graciosa. L’element circular que s’ha escollit per al disseny de la làmina, com ja haureu pogut comprovar, són les inicials de Mario i Luigi que apareixen sobre un cercle blanc en les seues respectives gorres. Amb el color roig i verd tant característic d’aquest dos personatges s’han repassat els contorns de les circumferències i s’han pintat algunes de les inicials.

El color roig de la cartolina i el verd del sobre on es troba el text que acompanya la fotografia, reforcen una vegada més els colors de la indumentària d’aquests dos personatges. El washi tape, de color gris, es caracteritza per tenir com a motiu el dibuix d’una parella que es va repetint al llarg de la seua superfície reforçant la idea del vincle entre ambdós germans de la qual parlava abans. La cinta decorativa s’ha utilitzat tant per a decorar la cartolina com per introduir un petit detall en el sobre.

La làmina de la línia serveix per a mostrar-nos una gran estampa familiar. El disseny simple i net de les línies permet emprar colors més contundents en la cartolina i així crear un fort contrast entre ambdues parts. En aquest cas, sobre la cartolina marró, s’ha treballat amb un sobre de color fúcsia al que se li ha donat continuïtat en la següent pàgina al emprar una tonalitat rosa en el marc de la fotografia. La línia no només apareix en la làmina sinó també s'utilitza com a motiu del washi tape escollit per a decorar aquesta doble pàgina ja que s’ha emprat tant en el disseny de la cartolina com en la decoració de la superfície rosa sobre la qual s’ha ubicat la fotografia. La inclinació diagonal de les diferents línies que apareixen en el disseny aporten molt de ritme a la composició final.

 

La imatge escollida per a la làmina del tetris és ideal ja que la malla que apareix davant de Jhonathan i Gabriel ja fa referència a la figura del quadrat com a figrua geomètrica protagonista d’aquest disseny. El color negre d’aquesta xarxa també reforça, en certa manera, les línies negres que delimiten cadascun del quadrats de les figures del tetris fent que la imatge sintegre perfectament a la superfície on s’ubica. 

El blau i el groc són els colors escollits per a donar forma a la composició d’aquesta doble pàgina perquè són els colors més predominants en la fotografia. Si observeu amb més deteniment la imatge, us adonareu de la presència del groc en l’estructura del parc de boles i de les cares pintades dels nostres protagonistes i el blau de les seues camisetes.

S’han emprat dos washitapes amb motius diferents. La cinta decorativa amb línies s’ha ubicat al costat de la imatge per tal de reforçar l’estampat a línies dels jerseis i en el sobre s’ha emprat un washi tape en blau que ens recorda la figura del quadrat emprada en la làmina.

En la làmina del collage s’ha treballat amb la paraula “FELICITAT” que ve donada per la pràctica d’esport a l’aire lliure i la sensació de llibertat que aquest aporta. Si us fixeu en les diferents lletres que apareixen, el roig i el taronja són dos dels colors predominants i justament el roig és el color que s’ha escollit per a realitzar el marc per a la fotografia.

 

Ja us he comentat en moltes ocasions, la importància de saber sintetitzar els colors que més destaquen en les imatges que escolliu per tal de donar-los el protagonisme necessari en el disseny fina de cadascuna de les pàgines del vostre àlbum.

Si observeu atentament la fotografia, veureu que el roig de la jaqueta i el blau de la tabla així com del cel són els dos colors predominants. La coherència ve determinada per la presència del roig de la jaqueta en el marc i en les lletres del collage. La presència del blau ve reforçada per la cartolina del mateix color que acompanya la làmina. La cinta decorativa és totalment llisa per tal de no llevar-li el protagonisme a les diferents tipografies que configuren el collage però, sí que té un acabat brillant per tal de reforçar eixe sentiment de felicitat que Jhonathan vol transmetre amb aquesta làmina.

En les escales monocromàtiques la diversitat de colors s’evidencia a través dels rectangles, amb les seues diferents gradacions, que configuren la làmina. El washi tape de cors de colors emprat, de manera horitzontal, tant en el disseny de la cartolina com en el marc groc en el que s’ubica la fotografia reforça la continuïtat entre les dues superfícies. El fet d’escollir un blau cel per a la cartolina, emfatitza encara més les diferents tonalitats de la làmina.

Escollir un sobre roig ha esta tot un encert ja que ressalta moltíssim sobre el blau clar. El petit detall de decorar la solapa del sobre amb una cinta decorativa brillant li aporta originalitat al disseny. Recordeu que en la tècnica de l’scrapbook tots els elements són importants per la qual cosa no podem deixar cap detall a l’atzar sent molt important trobar aquell material més adient per a que cada fotografia pugue contar la seua història.   

El colorit dels triangles i la vistositat que s’aconsegueix amb la tècnica del retolador facilita molt el disseny de la cartolina ja que podem emprar alguns dels colors emprats en aquesta figura geomètrica en el seu disseny. En aquest cas, la superfície verda de la cartolina fa referència a un verd emprat en la làmina. El washi tape de línies diagonals al·ludeix a les línies amb les quals s’han decorat algunes dels triangles negres que també apareixen en la làmina. Finalment s’ha escollit el taronja que apareix en la fotografia per al sobre i per la cinta decorativa de cercles (motiu emprat en alguns dels triangles) que s’alterna amb la de les línies en la part central de la cartolina.

Si observem el disseny de les diferents cartolines emprades en aquest àlbum, ens adonarem que el washi tape és l’únic element emprat per a la seua decoració. Personalment, us recomano l’ús d’altres materials igual de vàlids per tal de decorar les diferents pàgines de l’àlbum i evitar emprar sempre el mateix recurs però, he de reconèixer que en el cas de Jhonanthan, malgrat només emprar la cinta decorativa, no ha repetit cap tipus de composició la qual cosa ha donat més originalitat al resultat final.

La làmina de la cartolina negra trenca un poc amb el color omnipresent en la resta de làmines i crec, que justament això, és el que la fa especial. En aquest cas, la imatge escollida és la d’un aniversari. Una vegada més, cal comentar la importància d’escollir les fotografies adequades per a cadascun dels treballs ja que de la seua elecció dependrà el resultat final. La presència del negre en diferents elements de la imatge la fa perfecta per a aquesta làmina on el negre és el vertader protagonista. 

Com que s’ha treballat amb línies de color blanc, s’ha tornar a escollit la cinta decorativa amb un motiu de línies per a emmarcar la imatge i decorar el sobre en el qual es troba el text. Les tonalitats rosa i malva són una elecció molt encertada perquè amb la lluminositat que desprenen contrasten amb la foscor de la làmina.

I finalment arriba la làmina de les textures gràfiques on el color torna a ser el protagonista a través del disseny de diferents motius que a través de plans irregulars configuren el disseny de la làmina. 

  

El blau de les línies corbes horitzontals i el morat de les línies rectes diagonals fan referència a unes de les línies de l’estampat de les camises. La resta de colors són càlids,  sent el groc el color escollit per al marc de la fotografia que en aquest cas es caracteritza les seues xicotetes dimensions.

El taronja amb el qual s’han pintat les espirals és també el color de la cartolina per tal de donar coherència i continuïtat al disseny de la doble pàgina i el roig emprat en un dels patrons s’ha emprat també en el sobre que, a la vegada, està decorat amb una cinta decorativa de línies vertical i horitzontals que reforcen l’estampat de les camises dels protagonistes. 

Com podeu veure tot està pensat per a que al passar cada pàgina de l’àlbum, poguéssem visualitzar a través del seu disseny i de tots els elements que la configuren, la història del seus protagonistes. Perquè tots tenim una historia que contar, només hem de pensar de quina manera contar-la.

He deixat per al final el disseny de la portada de l’àlbum perquè us he de confessar que quan vaig acabar de veure l’àlbum de Jhonathan, em vaig quedar molt sorpresa amb el final.

En classe sempre us dic que la Plàstica és un procés, que el resultat final és la conseqüència d’un treball realitzat en diferents passos. Doncs bé, quan li vaig dona la volta a la última pàgina em vaig trobar amb aquesta sorpresa...

I jo que voleu que us digue... veure que un alumne t’escriu una dedicatòria en un àlbum que serà un record que l’acompanyarà sempre ha sigut un dels moments en els que, com a professora, agraeixo tenir aquesta professió... perquè veure la il·lusió d’un alumne en aquestes paraules d’agraïment no té preu... perquè Jhonathan és i serà un d’eixos alumnes que m’he trobat en la meua vida pels quals val la pena ser professora... Jhonathan aquest ha sigut el meu petit homenatge. Espero que t’haja agradat!

Ens veiem en la pròxima entrada...