Com ja us he explicat en classe, “Em vaig enamorar del pallasso”. Cert alumnat, quan ho he comentat, feu cara de sorpresa perquè enteneu el concepte d’enamorament com a exclusiu d’una relació de parella però, l’acció d’enamorar-se va més enllà d’una relació afectiva.
Ens podem
enamorar de moltes coses: de la vida i, per què no, del teatre.
Fa dues setmanes vaig poder assistir a algunes de les obres que es van
realitzar en el MUT (Festival Internacional d’Arts Escèniques sense text) a
Castelló. Amb un fullet en la mà, vaig mirar la programació i vaig assistir a
un total de cinc obres amb històries molt diferents però amb denominador comú:
la sensibilitat que destil·laven els seus protagonistes. Històries molt
diferents però amb un contingut molt emocional que impregnava l’ambient i al
públic que allí estava.
La música, els moviments i gestos
dels artistes participants, l’expressivitat dels seus rostres, el silenci...ens
feien partícips de la seua història. Algunes persones afortunades participaven
de manera activa en les obres, d’altres com jo, miràvem expectants allò que
passava i anhelaven formar part de manera més activa dins de l’obra però, en
realitat, tota la gent que observava el que es relatava, en certa manera, ja formàvem
part de la història a través de les nostres rialles, de les nostres mirades
confidents i de la il·lusió contagiada.
 |
| Imatges de https://festivalmut.com/ |
Estem de sort perquè aquest cap de setmana tenim l’oportunitat de gaudir de més cultura de manera gratuïta en Castelló: música, cinema, exposicions i, com no, més teatre per a enriquir les nostres vides.
Com que alguns de vosaltres esteu
interessats, us deixo l’enllaç a la programació per tal que li pegueu una
ullada:
https://www.mostracastello.com/programacio-2022/
 |
| Imatges de https://www.mostracastello.com/ |
Com us dic en classe, tan sols tenim una vida i hem de gaudir-la i exprimir-la al màxim. “Consumir” cultura és una manera molt interessant d’experimentar sensacions o emocions amb les que trencar una rutina que, encara que ens ajuda a organitzar-nos, en ocasions, també ens absorbeix i ens deshumanitza. Sortir al carrer i veure coses noves, és l’oportunitat de respirar aire fresc i alimentar les nostres ànimes.
Ens veiem en la pròxima entrada!
