divendres, 30 de juny del 2023

Aprenent a dibuixar...

Quan era menuda, un dels meus somnis era fer pel·lícules de dibuixos animats. Quan veia les pel·lícules Disney, li deia a ma mare que jo, algun dia viatjaria a Estats Units i formaria part dels dibuixants d’aquesta empresa. Ma mare somreia i, encara que crec que pensava que no ho faria, no deia res mentre jo li repetia que ho aconseguiria. Els meus somnis van anar canviant i, després de comprar-me diversos llibres per a aprendre com dibuixar còmics i personatges animats, vaig acabar fent Belles Arts.

Imatges via Google


Estic cansada de sentir que la imaginació i la creativitat són exclusives d’estudis estrictament artístics i tampoc m’agrada sentir: “Jo no sé dibuixar” perquè, en el fons, hi ha moltes coses que no sabem fer i això no significa que mai les farem: naixem sense saber caminar, sense saber anar en bicicleta, sense saber inflar un globus, sense saber fer bombolles, sense saber fer galetes però, amb el temps, aprenem a caminar, aprenem a anar en bicicleta, aprenem a inflar un globus, aprenem a fer bombolles i aprenem a fer galetes. Invertim un temps de la nostra vida a aprendre coses i, amb el dibuix, succeeix el mateix.

Imatges via Google

El que passa és que en l’escola no se’ns ensenya a dibuixar perquè és dóna per suposat que per a saber, has de tenir una predisposició a que se’t dona bé i això és una gran errada.  Igual que el professorat de matemàtiques ens ensenya a fer equacions de 2n grau i el professorat de llengües a analitzar una oració, el professorat d’Educació Plàstica i Audiovisual pot ajudar-nos a dibuixar. La única diferència, encara que massa gran, és que mentre les matemàtiques i les llengües ocupen un espai dins del model educatiu des que som ben menuts, l’Educació Plàstica i Audiovisual es converteix en una  “pinta y colorea” i, amb un poc de sort, es realitzen unes manualitats que, amb una hora setmanal, no poden desenvolupar-se tal i com s’hauria de fer.


Imatges via Pinterest

Cada any, quan comencem la part més artística de l’assignatura, sempre em trobo amb l’alumnat que ha interioritzat tant que és negat per la dibuix i pintar que, malgrat unes indicacions clares i concises, és incapaç de treure el seu potencial perquè la seua ment ha estat entrenada a dir-se de manera continuada que “Dibuixar no és el seu”.

Així que he decidit anar mostrant-vos una sèrie de tutorials molts senzills on, pas a pas, es veu de manera molt visual com podem aprendre a dibuixar animals, objectes, flors inclús paisatges. Crec que és una manera molt divertida i amena de començar a practicar el dibuix i d’anar perdent la por a eixe “No sé” que, de vegades, tenim tant interioritzat.

Cada setmana penjaré una proposta a veure que us sembla. He decidit que, com que estem en estiu, començarem amb un gelat.

Imatge via Pinterest


Podeu practicar i si teniu algun aniversari a la vista, podeu fer una targeta personalitzada que a bon segur triomfarà...


Imatge via Pinterest

Ens veiem en la pròxima entrada!


dijous, 29 de juny del 2023

Happiness

“Estar al dia” és una frase de molta actualitat en el temps que vivim. De fet, juntament amb “anar a la moda”, són dues exigències perverses que acompanyen a la societat del moment però, vaig a centrar-me en la primera d’elles perquè, si comencem a parlar de moda, no acabem...

En un món on estem tant connectats gràcies a les noves tecnologies i on podem obtenir informació de qualsevol lloc del món en qualsevol moment, ens perdem en el consum il·limitat d’imatges i sons que entren en les nostres vides sense quasi permís: a través de les notícies de la televisió, la ràdio o els vídeos que ens ofereix el nostre mòbil. Són productes audiovisuals que, en un principi, no hem escollit veure ni sentir i que ens acompanyen en el nostre dia a dia com si fora de vital importància “estar al dia” . Però, la realitat és ben diferent: som esclaus dels continguts que se’ns ofereixen contínuament i, malauradament, ni tan sols som conscients...

Il·lustració d'Steve Cutts

I això és el que m’ha passat a mi avui. Mirant l’Instagram, m’ha sortit una publicació en la que es mostraven una sèrie de vídeos de l’artista Steve Cutts que m’han fet reflexionar sobre el nostre ritme de vida i del que ens perdem en el camí...

En un dels vídeos, “Are you lost in the world like me?”, amb uns dibuixos que ens recorden a l’estètica dels dibuixos dels anys 30 i 40, apareix un xiquet que es troba a soles en un món d’adults que es perden entre pantalles.

Imatges via Google

Són imatges en blanc i negre on la simplicitat de les formes deixa veure de manera molt clara que succeeix en el mon cada dia.  

Imatge del curtmetratge "Are you lost in the world like me?" d'Steve Cutts

Si voleu veure el vídeo, aquí teniu l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=VASywEuqFd8&t=2s

Trastejant més en l’obra d’aquest il·lustrador, he trobat un curtmetratge de l’any 2019 titulat “Happiness” en el que l’autor parla de quina manera desesperada busquem la felicitat en allò material que ens envolta. Els personatges són rates i, al veure-les, no puc deixar de pensar en el conte “El flautista d’Hamelin” en el que les rates es deixen enlluernar per la música del flautista i, sense qüestionar allò que senten, acaben ofegades en un riu. 

Imatge via Google

En aquest curtmetratge, les protagonistes són rates que porten la vida dels humans. Amb música d’òpera de fons (Carmen – Habanera de Bizet), les imatges que es succeeixen al llarg d’aquest curtmetratge de manera frenètica, donen què pensar.

https://www.youtube.com/watch?v=e9dZQelULDk

La reflexió i la crítica són molt necessàries en les nostre vides perquè ens aporta criteri per discernir entre allò que val la pena o no i, al decidir què volem veure i escoltar, en realitat ens tornem més lliures i més feliços. Necessitem temps per parar, deixar de córrer i observar allò que ens envolta per a ser conscients d’aquelles coses que no ens agraden i així poder-les canviar.

Ens veiem en la pròxima entrada!


dimecres, 28 de juny del 2023

UN ANY MÉS, CELEBREM LA DIVERSITAT

Com cada any, el dia 28 de juny, se celebra el dia de l’orgull LGTBI. Com cada dia, hi ha persones que no poden mostrar-se tal i com són perquè altres NO respecten la diversitat sexual i de gènere de la nostra societat. 

Totes i tots formen part d‘una societat en la que ningú hauria de ser superior als altres, en la que s’hauria de treballar de manera conjunta per deixar un món millor. On la creativitat i la imaginació formaren part del nostre dia a dia, on compartir les idees fora una necessitat i on l’amor fora la base de les nostres relacions amb tot el que ens envolta.

Imatge via Pinterest


Enguany he trobat un vídeo de Javier Ambrossi que explica molt clarament com se senten les persones que no entren dins de les “normes establertes” i m’agradaria compartir-lo amb vosaltres per fer més visible el que es perden pel camí mentre creixen i intenten trobar el seu lloc en aquest món.

https://www.youtube.com/watch?v=XghWWVxHGWY

Però no tot està perdut... Afortunadament, hi ha persones que aposten per aquesta diversitat i son capaces de tenir una mirada oberta i receptiva. En aquest cas, vull mostrar-vos les mirades de part de l’alumnat del meu centre. Des d’aquí donar-los les gràcies per haver prestat la seua mirada a aquest projecte i representar allò que haurien de ser les generacions del futur: empàtiques, respectuoses, diverses i orgulloses de tot el que són.


Ens veiem en la pròxima entrada!