Fa 2 mesos que m’acompanya una altra estrella des del cel... Era tant
bona persona. D’aquella gent que, abans que ho diguésses, ja
t’ajudava. Persona de família humil com jo. Amb uns valors ferms que aplicava a
tot allò que feia i que transmetia a tota la gent que l’envoltava. Treballadora
incansable, sempre tenia bones paraules i gestos quan els necessitàvem, sense
esperar mai res a canvi. Així era ella.
Companyes de despatx,
colze amb colze, gestionàvem el dia a dia i sempre hi havia moments per a riure
i treure alguna cosa positiva de tot el que passava. Al veure-la entrar amb les
seues gorres de llana, boines i bufandes, notaves eixa personalitat tant seua
i, encara que era modesta i discreta, la gent que l’estimàvem sabíem de la seua
essència i de com brillava a pesar de les circumstàncies. Una essència amb la
que impregnava la gent que l’envoltava i que ens feia sentir més segurs.
Imatge via Pinterest
Ella és un dels regals
que em va donar Mallorca perquè, qui m’anava a dir l’any 2006, que una trucada
de telèfon m’anava a canviar tant la vida com per a deixar-ho tot i anar-me’n a
viure a una illa.
Una illa que m’ha
regalat persones meravelloses que m’han donat moments inoblidables i que,
malgrat la distància que ens separa, sempre formaran part de mi i tindran un
lloc en el meu cor.
Imatge via Pinterest
Un cor que irradia
felicitat per haver-la tingut com amiga i, alhora tristor, per no poder sentir
mai més la seua veu. Eixe “compi” que em traslladava a totes eixes hores que
vam passar juntes en l’institut, eixe “compi” que em deia quan li contava a
través del telèfon eixes penes (que tots tenim) i que només compartim amb eixes
persones amb les quals hem establert un clima de confiança tant fort, que som
capaços de mostrar-nos tal i com som sense importar mostrar la nostra feblesa.
Eixa era la meua Gabriela.
Imatge via Pinterest
Ara ja tinc una
estrella més que em cuida des del cel. Un cel que hauré de començar a mirar molt
més a partir d’ara, per a conscienciar-me que la vida va més enllà d’eixe ritme
frenètic del dia a dia que ens engoleix i no ens deixa gaudir d’allò més
important de la vida: eixes persones que apareixen en la nostra vida per a donar
sentit als nostres dies.
Imatge via Google
Quan em ve la seua veu a la ment, em sento culpable de no haver-la
cridat un poc més els darrers mesos d’aquest curs escolar. Sempre ens penedim
de les coses quan la gent se’ns en va, quan ja no hi ha solució. Em quedo amb
totes vegades que li vaig dir que la volia, amb totes les rialles de les
nostres converses i sé, que ara, segurament des d’eixe cel, em dirà: “Ná...No te preocupes
compi. Sé que estás atareá con mis sobrinitos”.
Una vegada més,
Gabriela, vull recordar-te aquesta frase tant nostra:
Escoltant aquesta cançó
de Manu Carrasco, tanco els ulls i em centro en la seua lletra, en cadascuna de
les seues frases, en cadascuna de les seues paraules i em quedo amb totes
aquelles persones que representen el valor de l’amistat i que estan presents en
la meua vida.
"Tiene
un cañón de alegría disparando en los ojos.
Y todo aquel que la mira se llena de amor.
Es el ángel de la guarda para los demonios,
Le juro que no le exagero, todo es corazón.
Tiene
la vida más vida si la tienes cerca.
Es el paraguas, no te baila el agua sin más.
Tiene la risa que alivia todos los problemas.
Es esa palabra que escucha cada suspirar.
Es
una vela encendida porque si hay un día en la oscuridad.
Vierte un ratito en la herida, por eso es mi amiga para bien y mal.
Qué
bonito es saber qué siempre estás ahí.
Quiero que sepas que voy a cuidar de ti.
Qué bonito es querer y poder confiar.
Afortunado yo por tener tu amistad.
Es
la orillita del agua vencida que rompe.
Cuando se pone valiente no sabe frenar.
No tiene miedo a la gente, lucha en el desorden.
Que la justicia gana ya por la libertad.
Es
una vela encendida porque si hay un día en la oscuridad.
Vierte un ratito en la herida, por eso es mi amiga para bien y mal.
Qué
bonito es saber qué siempre estás ahí.
Quiero que sepas que voy a cuidar de ti.
Qué bonito es querer y poder confiar.
Afortunado yo por tener tu amistad.
Ella
no supo qué hacer cuando la derrotaron.
Ella aprendió de las lágrimas, harta de llorar.
Por ello tiene ese brillo y el grito de un faro.
Es el paso pal caminito perdido encontrar.
Qué
bonito es saber qué siempre estás ahí.
Quiero que sepas que voy a cuidar de ti.
Qué bonito es querer y poder confiar.
Afortunado yo por tener tu amistad.
Qué
bonito es saber qué siempre estás ahí.
Quiero que sepas que voy a cuidar de ti.
Qué bonito es querer y poder confiar.
Afortunado yo por tener tu amistad.
Qué
bonito es saber qué siempre estás ahí.
Quiero que sepas que voy a cuidar de ti.
Qué bonito es querer y poder confiar.
Afortunado yo por tener tu amistad."
Algunes continuen
acompanyant-me de manera física i, d’altres, ho fan des del cel, il·luminant-me
i guiant-me cada dia com si d’un far es tractés, però totes elles em fan la
vida més fàcil, més bonica i més agradable.
Durant aquesta setmana
de vacances, ens hem escapat uns dies a Terol i el meu cor s’ha omplert de
goig, d’alegria, de serenitat i d’una amplitud difícil d’explicar tan sols amb
paraules.
Il·lustració de Teodoro Pérez
I és que hi ha coses
que s’han d’observar, que s’han de contemplar, que s’han de gaudir per tal de
poder admirar tota la bellesa que podem trobar en allò que ens envolta. Una
bellesa que va més enllà de l’aspecte superficial de les coses, una bellesa que
es troba en el procés de cadascuna d’aquestes creacions.
Una companya i amiga
meua ha passat uns dies en Barcelona i, mentre conversàvem i compartíem les
nostres experiències artístiques per whatsapp en dos llocs geogràfics diferents,
hem arribat a la conclusió que som unes “estetes”.
Imatge via Pinterest
Perquè sempre estem preparades
per a absorbir el que se’ns presenta d’una manera més profunda, gaudint al
màxim cada detall d’allò que altres persones han creat a través de la pintura,
l’escultura, l’arquitectura i d’altres vessants com ara el dibuix, la poesia i la
música.
Perquè en la vida, allò
que vertaderament ens diferencia a unes persones de les altres són les
experiències viscudes a través dels nostres sentits. Cap vida és igual, però
alhora totes poden ser complementàries. Perquè, de les experiències externes
també s’aprèn.
Imatge via Pinterest
Perquè necessitem
nodrir-nos de diferents perspectives que ens ajuden a cohabitar en aquest món i
a protegir-lo d’aquells “éssers” que es limiten a provocar guerres, projectant
les seues inseguretats cap a l’exterior per a convertir-les en una font d’odi i
desunió.
El "Guernica" de Picasso
Les persones
estetes veiem l’Art com un valor essencial per a nosaltres i per a la
societat. Necessitem impregnar-nos d’altres èpoques veient les seues creacions
perquè ens ajuden a reviure la història dels nostres avantpassats i comprendre que
hi ha moltes maneres de conviure.
Imatge via Pinterest
Observant l’exterior i
l’interior de l’Església de Sant Pere de Terol, a més de gaudir de la bellesa
de l’edificació, podem comprovar com cohabitaven diferents cultures a través
dels estils emprats en la seua construcció.
Exterior i interior de l'esglèsia de Sant Pere
Trobar-se entre els
murs que contenen l’estructura de l’edifici és tota una experiència per als
nostres sentits. Mirar cap amunt per veure la creació d’altres éssers humans
que veien en l’Art una manera de expandir el seu mon interior.
Veure el mausoleu dels
Amants de Terol i descobrir, com enmig de la Guerra Civil Espanyola, va haver
gent que es va preocupar per amagar els seus cossos en un convent per tal de
protegir-los de la destrucció i que així arribessen fins avui és gràcies a persones
estetes.
Estimar l’Art és
estimar la Cultura i la Cultura és allò que ens fa créixer com a persones i,
per tant, com a societat. Necessitem gent que estigue plena de significat, de
vivències que ens ajuden a créixer i a enriquir-nos com a éssers humans. Tenir
inquietuds i una vida interior que ens abrace, quan poguéssem estar perduts
davant tanta superficialitat, ens ajudarà redescobrir tot allò que ens envolta
i a saber distingir el que és realment important.
Ja fa uns “mesos”,
mentre buscava unes imatges de perfums per a il·lustrar la última entrada del
bloc, em vaig reafirmar en la idea de l’ús d’estereotips també en aquest tipus
de productes.
I dic també perquè,
aquests tipus de divisions per sexe, solem experimentar-les i consumir-les de
manera perllongada al llarg de tota la nostra vida. Ho fem des que som menuts quan
ens compren la roba d’un determinat color i estil, continua en la nostra
adolescència quan se’ns diu com hem de comportar-nos a l’hora d’enamorar algú i
arribem a l’adultesa amb tota una sèrie de restriccions que hem anat interioritzant,
que ens limiten en el nostre dia a dia i que fan que, tant homes com dones, ens
anéssem allunyant en el nostre projecte de vida en comú.
Imatge via Google
En una entrada de ja fa
temps comentava com, a través dels estereotips, les xiquetes i xiquets han
d’encaixar en una classificació absurda que els limita l’acte de jugar (enllaç).
En l’època de Nadal això és veu clarament en els catàlegs de joguets amb l’ús
de determinats colors en aquelles pàgines dedicades a joguets destinats a les
xiquetes on la criança dels bebès i els sets de bellesa es vinculen clarament
amb el sexe femení i, on l’acció i allò tecnològic, es relaciona més amb el
sexe masculí.
Imatges extretes del
projecte ‘The Pink and Blue Project‘, realitzat per la fotògrafa coreana
JeongMee Yoon
En el tema dels perfums
es curiós com aquest tipus de patrons van colant-se de manera estratègica en
unes imatges que perpetuen i accentuen més aquesta distància entre ambdós
sexes.
Imatge via Google
Per exemple, un cas que
em va sorprendre aquests Nadals ja passats ha estat un perfum de la marca
Carolina Herrera. Havia vist l’espot publicitari del perfum femení altres anys
i ja m’havia adonat de com, a través del “dress code” de les
protagonistes de l’anunci, es reafirmaven tota una sèrie de creences on les
dones SEMPRE hem d’estar “estupendes” per a l’ocasió. Se’ns presenta un
grup de xiques rosses i morenes, amb diferents tipus de cabells. Hi ha una xica
morena amb els cabells curts que marca la diferència respecte a la “melena” de
la resta però, que queda en un segon plànol, ja que la xica alta i rossa és la
protagonista principal de l’anunci (com sol succeir la majoria de les vegades).
Amb mirades segures i/o desafiants, series i/o somrients miren fixament a l’espectador
per a “fer-se” notar.
Imatges via Google
En aquest cas, el nom
del perfum fa referència a dos tipus de comportament “bo/dolent” que em recorda
molt a eixes pel·lícules on la xica responsable i estudiosa s’enamora del “malote”.
Mentre que l’envàs de la fragància per a dona es caracteritza per l´ús de
línies sensuals i corbes en la sabata de tacó que representa a l’essència
femenina, la versió masculina ve sintetitzada a través d’un envàs amb la forma
de llamp i on les línies rectes i contundents volen al·ludir a eixa força i
virilitat pròpia del sexe masculí. Ambdós envasos tenen algun detall realitzat
en daurat perquè és un color que aporta glamur i sofisticació al producte al
que va lligat.
Imatges via Google
Però Carolina Herrera
no és la única que tira d’estereotips per a mostrar els seus productes al
consumidor. També és interessant analitzar el cas de la marca Paco Rabanne per
veure de quina manera aquests prototips d’allò masculí i femení impregnen els
seus missatges. Només cal veure les imatges dels anuncis per veure qui és el guanyador
del trofeu i qui té el paper secundari en la història que se’ns consta. Mentre
el xic se’ns mostra victoriós, la xica es limita a “acompanyar” al personatge
masculí en el seu triomf. En aquest anunci, els estereotips es vinculen a un concepte
de bellesa que s’ha inspirat en l’època grega per a mostrar-nos un ideal de
bellesa masculina i femenina molt determinat.
Si bé és cert que
l’estilisme dels protagonistes no s’assemblen als de l’època grega, hi ha certs
detalls que ens poden traslladar a eixe temps històric degut a l’ús d’elements
propis d’eixa etapa de la Història. Les dones de l’antiga Grècia solien vestir
túniques llargues amb cinturó i en el cas de Olympea, el vestit és curt i està
configurat per una espècie de rectangles de metalls que estan units entre sí i
que ens recorden a la protecció que portaven els gladiadors durant les lluites
tal i com són representats en les pel·lícules.
Imatge via Google
En l’espot del perfum,
podem veure que eixa al·lusió a l’Antiga Grècia es barreja amb altres elements
més actuals. Estic segura que totes i tots, recordareu el moment en el que ell
va en una espècie de moto desafiant al destí a gran velocitat. Una versió
moderna que també ens recorda que en les pel·lícules adolescents, el “malote”
va en xupa i en moto. Un colp més, un altre estereotip que defineix al xic
conflictiu d’una determinada manera i que, a base de repetir-se en diferents
continguts visuals i audiovisuals, fa que associem aquest tipus de vestimenta
amb un determinat tipus de persona. En el cas de l’anunci, la transgressió es
tal que el protagonista va amb el tors despullat com si d’un Deu de la
mitologia es tractés.
Imatge via Google
Els cossos que se’ns mostren són esvelts, harmònics i perfectes perquè és el cànon de bellesa que impera en aquests moments en la societat. Un model que s’ha normalitzat i que, malauradament, fa que la diversitat de cossos que existeixen no entren dins de la pauta creada. Una vegada més, als xics se’ls recorda de la importància de tenir una bona “tableta” d’abdominals i a la xica que una melena llarga i un cos prim i llanguit li aportarà l’èxit esperat. Resulta curiós la necessitat de tenir un cos fibrat i definit en el cas del xic i un cos sense músculs marcats en el cas de la xica...
Imatges via Google
I és que els perfums
tenen el poder de transmetre a través de les seues gotes, tots aquells valors i
actituds que el consumidor aspira a tenir per a triomfar en la vida... Resulta
inversemblant que en un espai tant reduït com un envàs es puguen concentrar
valors com el poder, la bellesa, l’èxit, però sí que és factible entreveure, a
través del seu disseny, de quina manera l’home i la dona estan representats en
la societat.
Imatge via Google
La primera diferència
notòria que fa que poguem discernir clarament entre el perfum masculí i el
femení és la mesura de l’envàs i el lloc que ocupa en el mateix espai en el que
cohabiten. En el cas de l’ampolla de la fragància masculina podem observar que,
generalment, és més gran en quan a altura que l’ampolla que conté l’aroma
femení.
A continuació us mostro
algunes de les publicitats gràfiques en les que apareixen ambdós envasos per
tal de comprovar la diferència en quan a mesura.
Imatges via Google
Ubicades
com podrien estar les parelles en una portada de revista, les fragàncies es
vesteixen amb les millor gales i recreen amb la seua posició les situacions que
es produeixen entre un home i una dona si utilitzen la fragància.
Imatges via Google
Cal dir que hi ha
altres marques no utilitzen l’estatura dels seus productes com un element
diferenciador i prefereixen marcar eixa diferència amb el contorn dels envasos.
Basant-se en un dels estereotips que fa referència a les línies curvilínies que
sempre s’ha associat amb el cos femení, les ampolles de les fragàncies pensades
per a xiques, es caracteritzen per la sinuositat de les formes que emulen eixes
corbes tant utilitzades en la caracterització del cos femení. En algunes
marques l’ús de línies corbes s’utilitza per a presentar-nos un envàs
estilitzat i esvelt i, en altres, és un simple recordatori de les “nostres” corbes.
Imatges via Google
Solen ser fragàncies
fresques, que van dirigides a un públic més jove i amb el que la simplicitat de
les formes pot identificar-se amb la claredat que volen demostrar a través
d’una personalitat transparent i sense artificis.
Imatges via Google
Hi ha altres aromes que
es complementen tant que inclús podrien fusionar-se com un sol cos. Solen tenir
les mateixes dimensions i tenen un estil d’envàs similar. Allò que els
diferencia bàsicament és el color de l’envàs i del perfum que, en un principi, podria
deure’s als ingredients emprats en al fórmula, però que casualment solen ser
colors més clars i càlids en l’aroma femení i més foscos en la versió
masculina.
Imatges via Google
N’hi ha d’altres que a més de fragància, aporten diversió a la nostra vida i això es fa palès
en la manera de col·locar els envasos dins del format publicitari. Les ampolles
ja no estan col·locades sobre una base ferma i es desplacen de manera “animada”
per l’espai emulant el “tonteo” d’una parella quan comença a enamorar-se...
Imatges via Google
En altres casos, és la
versió femenina del perfum la que trobem recolzada sobre l’envàs de línies rectes
i que emula el cos robust i corpulent de l’home i que podria interpretar-se com la
recerca de refugi i protecció que les dones busquen en les seues parelles.
Imatges via Google
El fet que se’ns tracte
com a prínceps i princeses des de menuts, fa que la nostra concepció sobre
nosaltres mateixa es pugue configurar sota les idees dels contes que hem llegit
o ens han llegit, on la princesa es salvada pel príncep perquè, davant la
nostra indefensió i fragilitat, necessitem la força masculina del príncep blau
per tal de canviar el nostre futur.
Imatges via Google
El feminisme
busca que dones i homes tinguen els mateixos drets i les mateixes oportunitats
en la seua vida. El concepte de superioritat, amb el que tantes vegades s’ha
acusat al femenisme, en realitat, és hembrisme. I és la versió
“femenina” del masclisme per la qual cosa és igual de nefast per a la
societat. Perquè ambdós, amb eixa manera de menysprear a l’altre, creen lluites
rídicules que fan que la societat NO avance.
Imatges via Google
En un dia com avui, 8
de març, hem de reivindicar ser com nosaltres volem ser i trencar eixes
creences que s’han projectat sobre nosaltres per estar sempre guapes i que la
bellesa forme part de la nostra vida com una llosa que pesa massa i, amb la que
hem de lluitar simplement per “culpa” del pas dels temps. Una bellesa en la que
no hi ha cabuda per a deixar veure les nostres canes, estar orgulloses de les nostres
arrugues que son una demostració de tot el que hem viscut i tenir un cos que
s’ha anat transformant-se i suportant tota la càrrega que, encara que coste
reconèixer públicament, seguim portant a les nostres “costelles”.
Campanya 8 M del Ministeri d'Igualtat
Aquesta entrada va
dedicada sobretot a eixes dones que ara són xiquetes i adolescents per a que el
dia de demà, quan tinguen 50 anys com jo, tornen la vista arrere i estiguen orgulloses
de tot el que han aconseguit. Que siguen valentes per a no deixar-se
portar per “fórmules màgiques” que emmascaren, distorsionen i malmeten el seu
cos i que impedeixen sentir-se bé amb el que realment són: ÚNIQUES. Que
facenallò que vulguen fer, sense buscar l’aprovació d’una societat
que, a través dels missatges publicitaris, les xarxes socials, les pel·lícules
i les sèries, perpetuen uns estereotips que ja haurien hagut de desaparèixer fa
molt de temps...
