dissabte, 29 d’abril del 2017


Des de sempre m’ha agradat la fotografia. En el tercer any de carrera vaig poder dedicar-li més temps a través de l’assignatura de “Taller de Fotografia” i la veritat és que m’ho vaig passar molt bé. De fet, me’n recordo, que tenia classe els dilluns i els dimecres de 15:00 h a 18:00 h i n´hi havia dies, que sortia del laboratori quan ja era de nit.

En aquesta assignatura vaig aprendre a fer fotogrames (1), crear la meua pròpia càmera estenopeica (2) i a revelar els rodets (3) i vaig descobrir el món apassionat de les imatges.

1. Imatge via google 2. Imatge via google 3. Carlos Bielva

Avui en dia, amb els avanços tecnològics, fer fotografies es converteix en un acte molt més ràpid i automàtic però, personalment, li lleva un poc de màgia al procediment. M’explico. Quan les càmeres eren de rodet, les persones s’esforçaven més en tenir en compte tots els factors que ajuden a crear una bona fotografia (enquadrament, composició, llum) ja que el revelat era més car i els rodets eren com a màxim de 36 fotografies!

Avui en dia, amb els mòbils podem passar-nos el dia fent fotos sense necessitat d’una càmera fotogràfica i les persones ja no “seleccionem” abans de disparar ja que podem fer mil fotos sobre un mateix motiu i, després, podem visualitzar-les totes i escollir la fotografia que més ens agrade a través de la pantalla de l’ordinador o simplement des del mateix mòbil. I crec que aquí ens equivoquem. S’ha perdut el gaudi del moment previ a la presa de la imatge. El moment en el qual a través de l’objectiu, contemples la realitat que t’envolta i esculls aquella part que et resulta interessant i desitges captar.


Amb aquesta sèrie de fotografies (realitzades amb el mòbil), he intentat tornar a sentir el goig de plasmar instants en la retina a través de la fotografia.

Una de les pautes a seguir per tal d’augmentar la nostra capacitat creativa és observar tot allò que ens envolta. A mi, personalment, el que més m’agrada és el tema de l’enquadrament: buscar diferents punts de vista d’allò que observo per tal de donar una nova visió de les coses. De vegades, no som capaços de parar i contemplar simplement allò que ens envolta i trobar bellesa en coses tant simples com la textura dels objectes o el seu color.

A continuació us mostro, amb una fotografia d’aquestes vacances, de quina manera un lloc tant quotidià com un parc es transforma a través de l’enquadrament de la fotografia i es converteix en un indret suggeridor.

Isabelcogollosferrer©2017

Tant sols hem de canviar el nostre punt de vista, la nostra mirada i podem convertir un lloc tant “normal” en “màgic”. En aquest cas, per tal de realitzar les dues fotografies de la dreta, vaig emprar el mateix banc com a suport del mòbil per tal que el resultat de la imatge no fos borrós.

I això és el que he fet precisament amb la resta d’imatges que he anat fent durant aquestes vacances: he canviat el meu punt de vista.

Moltes vegades he mirat al cel per a obtenir les fotografies:

Isabelcogollosferrer©2017

D’altres, m’he gitat en terra literalment (jajaajaja). No vull imaginar-me que pensava la gent que m’estava mirant...

Isabelcogollosferrer©2017

En altres ocasions he mirat cap a baix des de les altures aconseguint imatges més abstractes i composicions impossibles.

Isabelcogollosferrer©2017

Jugant amb el conceptes de simetria i asimetria també he aconseguit crear composicions interessants on el color és clarament el protagonista.

Isabelcogollosferrer©2017

I de vegades, les fotografies han estat realitzades en moviment des de l’interior del cotxe (evidentment jo en aquell moment no conduïa!)

Isabelcogollosferrer©2017

I fins aquí una nova entrada de pràctica creativa que espero que us haja donat més idees per tal de poder realitzar les vostres pròpies fotografies.

Animeu-vos i aprofiteu aquest cap de setmana de 3 dies
per fer les vostres pròpies imatges creatives!

dimecres, 19 d’abril del 2017

dijous, 13 d’abril del 2017

Isabelcogollosferrer©2017

KISS ME



Avui se celebra el Dia Internacional del Bes i no se m’ocorre millor manera de celebrar-lo que mostrant uns besos molts artístics que van realitzar fa uns mesos els meus alumnes de 2n d’ESO.

Gaspar Hernández Montoro
Soraya López Vázquez
Raúl Núñez Fernández
Laura Hernández Alcalá
Natalia Claramunt Torres

Jean Carlos Castilo Campos
Nerea Dorado Calleja

Iván Sokolovskiy




dimecres, 12 d’abril del 2017

# instabloc_Randa

Isabelcogollosferrer©2016


Hola a tots! Com us he comentat avui a classe, ahir me’n vaig anar d’excursió a Randa amb els alumnes de 2n d’ESO i ens ho vam passar genial. Vaig fer moltes fotos i vaig gaudir de caminar per la muntanya (encara que avui tinc unes agulletes...jajajaja)


Espero que l’any que ve estésseu tots en segon i poden fer una excursió com aquesta tots junts!

Isabelcogollosferrer©2017


dimarts, 11 d’abril del 2017

La vaca que ríe...

Amb aquesta entrada vull mostrar-vos un altre dels treballs que han realitzat de manera conjunta els meus alumnes de 3r d’ESO. En aquesta ocasió s’ha escollit l’obra de l’artista Roy Lichenstein del qual ja vaig realitzar aquesta entrada. La interpretació del quadre s’ha realitzat a partir dels tres elements que configuren la imatge: el punt, la línia i el pla, tant emprats per aquest artista en la seua obra.


Com sempre, cadascun dels alumnes s’ha encarregat d’una part del quadre que ha dibuixat en la làmina i que, en aquesta ocasió, s’ha interpretat amb triangles equilàters. Com podeu apreciar en la imatge, els triangles s’han realitzat amb compàs després de dibuixar la silueta de la vaca en la làmina.


La tècnica emprada en aquest treball han estat els retoladors. Amb un retolador negre s’ha repassat tot el dibuix per tal de visualitzar fàcilment cadascun dels elements del quadre (la vaca, el terra, el cel i el núvol). A continuació s’han escollit una sèrie de colors per a cadascun dels elements i s’han repassat del mateix color aquells triangles que pertanyen a cadascuna de les parts. El blau per al cel, el negre per a la vaca i el groc per al terra.


La realització dels triangles equilàters ha requerit d’esforç per part de l’alumnat i participació en grup ja que, com ja sabeu per la làmina que heu realitzat dels triangles, en les voreres de la làmina els triangles estan fragmentats. Ells han hagut d’anar encaixant les seues làmines per tal que tots els triangles tinguen la seua continuïtat.


El procés de la realització d’aquest treball és molt elaborat i l’actitud dels alumnes és essencial per tal d’obtenir un bon resultat.


Com podeu observar en les següents imatges, s’ha emprat el punt, la línia i el pla per tal de diferenciar cadascuna de les parts del quadre. En la única part on s’han combinat aquests tres elements ha estat en la vaca per tal de donar-li més importància i un acabament més original.


I una vegada més aquí teniu el resultat. I jo no puc fer es més que tornar a donar-los l’enhorabona pel treball realitzat i animar-los a continuar aprenent de manera conjunta en classe.



1.     Eva María González Hernández.
2.  Lauri Johan Lind. 
3.     Eduard Beniamin Mihaies.
4.    Álvaro Megías Munar.
5.    Cristina Belardo Martínez.
6.    Fatoumata Ouattara.
7.   Leidy Jhoana Orejuela Hurtado.
8.    Ainhoa López Salmerón.
9.    Maninder Kaur.

dilluns, 10 d’abril del 2017

# instabloc_FALLES

I per finalitzar aquesta setmana emocional, un “instabloc” molt especial que té a veure amb les meues arrels valencianes.

Isabelcogollosferrer©2016


Fa una setmana es van celebrar les Falles en el Toro, com cada any. Ja feia una parell d’anys que no havíem anat i encara me’n recordo quan estudiava en València (Allà per l’any 1994… Vosaltres encara no havíeu nascut…jajajaja) i els carrers del centre es trobaven tallats per les Falles.

A continuació us deixo alguns detalls de la Falla de el Toro d’aquest any per tal que us fésseu una idea del què és una Falla. Les Falles poden considerar-se un art efímer ja que es cremen la nit de Sant Josep en finalitzar la setmana festiva. Una curiositat: cada any, per votació popular, s’indulta un ninot (tant de les falles grans com de les infantils) i passen a formar part de la col·lecció que es guarda en el Museu Faller de València.

Isabelcogollosferrer©2017

Un altre element fonamental en les falles són les “mascletaes”. Es tracta d’un espectacle purament sonor que va cobrant intensitat acústica a mesura que va produint-se. A mi, personalment m’agraden més els focs artificials. A continuació us deixo un vídeo.

dijous, 6 d’abril del 2017

ALEGRIA



Avui vull dedicar aquesta entrada a un alumne molt especial.

 Pau és un nin que ve un parell d’hores al institut.

Pau és un nin alegre, voluntariós i aplicat.

Pau té un somriure meravellós que el contagia a tothom que està amb ell.

Si hagués de definir a Pau amb una emoció, Pau és ALEGRIA.


dilluns, 3 d’abril del 2017

Emotional Week

Com ja sabeu, arranca una setmana molt emocional en l’institut però també en el bloc així que esteu atents aquests dies a les pròximes entrades...


De moment us deixo un avanç d’alguns dels treballs realitzats pels alumnes de 1r d’ESO d’Educació Plàstica i Visual sobre les emocions que han treballat en format cartell i que anunciaran aquesta Setmana Emocional.


plastidekor©2017

RESPOSTA A LA LÀMINA 7

Aquesta entrada és tan sol perquè els alumnes de 1r d'ESO entren per dir que han vist l'entrada i el temps que els ha costat de fer el puzzle.