diumenge, 24 de març del 2019

Modigliani monocromàtic


Ara que ja estem acabant la làmina de les escales monocromàtiques, vull ensenyar-vos l’aplicació d’aquestes escales a un treball que van realitzar un grup d’alumnes de 3r d’ESO ara fa dos anys en classe.

Durant el curs 2016 – 2017, aquestes alumnes van interpretar l’obra pictòrica de 3 artistes: “La Dansa” de Henri Matisse (veure el resultat polsant aquí), la vaca de Roy Lichtenstein (veure el resultat polsant aquí) i “Jeanne Hébuterne” d’Amedeo Modigliani.

Tinc molt bon record d’aquell curs perquè van saber treballar perfectament en equip, van practicar la concentració i, sobretot, van ser responsables a l’hora de fer les làmines ja que al dividir el quadre en nou parts, si algun dels alumnes fallava, l’obra no es podia completar.

En aquesta entrada vaig a mostrar-vos el procés realitzat per a l’elaboració del quadre de Modigliani.

En primer lloc, cadascun dels alumnes van interpretar amb línia la imatge atenent-se a la proporcionalitat del quadre original. Les línies que tenen més intensitat són les que defineixen la figura i les línies corbes i més tènues són les que delimitarien les zones de les escales monocromàtiques.

Isabelcogollosferrer©2019


Al ser un treball cooperatiu, era important que a l’hora d’ajuntar les làmines, cadascuna de les línies tingués una continuació en la resta. És per això que, com podeu veure en les següents imatges, els alumnes treballaven amb les làmines dels altres per a que la continuïtat del dibuix fos la correcta.

Isabelcogollosferrer©2019


Una vegada comprovat que totes les línies coincidien, cada alumne es posava a treballar de manera individual en la seua làmina. En aquest moment, després d’haver decidit els colors de cadascun dels elements del quadre, començava el treball de realitzar les tonalitats de les escales monocromàtiques.

Isabelcogollosferrer©2019


Com que la partició de la làmina no coincidia amb la divisió de les escales monocromàtiques, els alumnes havien d’ajuntar els dibuixos per tal d’aconseguir de manera conjunta les gradacions de cadascun dels colors emprats en les làmines.

Isabelcogollosferrer©2019


Com podeu apreciar en el resultat, es van combinar dos colors en cada element: marró i vermell per al barret; taronja i magenta per al cos; verd clar i verd fosc per a la paret...La idea era poder identificar cadascuna de les parts del quadre a través del color. El groc i el taronja el vam deixar per a donar lluminositat al fons a través de la finestra que vam intuir. I en el cas de la cadira o el silló on estava asseguda la protagonista ho vam treballar amb línia.

Isabelcogollosferrer©2019

1.    Cristina Belardo Martínez.

2.    Eduard Beniamin Mihaies.

3.    Álvaro Megías Munar.

4.    Leidy Jhoana Orejuela Hurtado.

5.    Eva María González Hernández.

6. Fatoumata Quattara

7.    Maninder Kaur.

8.    Ainhoa López Salmerón.

9.    Lauri Johan Lind.


Va ser una feina de moltes setmanes i de treballar en equip i crec que veient el resultat va valer la pena!

Ens veiem en la pròxima entrada!


dimecres, 20 de març del 2019

Un "down" extraordinari...


Avui és el dia Internacional de la Felicitat i demà el dia Mundial del Síndrome de Down i no he trobat millor moment per a mostrar-vos l’obra artística d’una dona molt peculiar. Judy Scott (1943-2005), nascuda a Estats Units, tenia síndrome de down. Encara que hi ha gent que ho considera una malaltia, en realitat és un trastorn genètic que consisteix en tenir un “cromosoma 21” més dels dos que es tenen habitualment. 

Imatges via Google

Moltes famílies amb nins amb aquest síndrome estan intentant donar-li normalitat i visibilitat definint-lo com un “down extraordinari” per tal de llevar-li les connotacions pejoratives amb les quals s’associa.

Ser diferent a allò que està estipulat com “allò normal” no és dolent...La diversitat enriqueix  les nostres vides i crec que tots podem aportar el nostre granet d’arena per millorar el món en el que vivim.

Imatges via Google


En el documental titulat “¿Qué tienes debajo del sombrero?”, que us deixo a continuació, descobrireu la vida de Judy Scott, la seua sensibilitat artística, la seua peculiar manera de veure la vida i moltes coses més que no us deixaran indiferent...



Ens veiem en la pròxima entrada!

dimecres, 13 de març del 2019

# instabloc_Colònia de Sant Jordi


Què ganes tenia de tornar a publicar de manera més assídua en el bloc! Estic molt contenta perquè crec que estic aconseguint tractar temes molt variats i alhora creatius. I el que és millor: poder compartir les meues inquietuds amb tots vosaltres!

Isabelcogollosferrer©2019


Crec que no és la primera que dic que Mallorca m’ha captivat. Crec que la gent que heu nascut aquí sou molt afortunats. És una illa preciosa que durant aquests 14 anys m’ha aportat coses molt positives i que realment em té enamorada. Algun dia li hauré de dir adeu i tornar cap a la “terreta” (així ens referim els valencians a València) però de moment gaudeixo d’aquestes platges i muntanyes tant precioses que té l’illa.

Dissabte passat vaig descobrir un lloc que encara no havia visitat mai: La Colònia de Se Sant Jordi i em va encantar. Tot s’ha de dir que tinc la meua amiga Águeda que s’ho coneix tot i és la millor guia turística que puc tenir així que em vaig deixar anar per la seua proposta i vam passar tot el dia allà.

A diferència d’altres vegades no he pogut seleccionar només les 9 fotos més representatives d’aquesta excursió així que primer us mostraré l’interior de l’Aquarium perquè em va fascinar.

Com podeu veure per les imatges hi ha molta varietat d’espècies i els ambients que visitem recreen perfectament el fons marí que podem trobar en l’arxipèlag de Cabrera, que es pot veure clarament des d’aquesta part de l’illa. La persona que ens va vendre les entrades ens van suggerir que ens imaginéssem que ens trobàvem a 15 metres de la superfície i així ho vam fer. Per un moment em vaig imaginar nedant amb tots aquests peixos i em vaig sentir una mica més lliure i més lleugera...  

Isabelcogollosferrer©2019

A continuació us mostro algunes fotos de l’exterior de l’aquàrium i algunes instantànies que vaig fer del poble mentre passejàvem per les seues platges i aprofitàvem el solet del passeig. Sabeu que em va agradar més? El far...m’encanten els faaaaars, els trobo enigmàtics i amb moltes històries que contar.

Isabelcogollosferrer©2019

Espero que us haja agradat. És un lloc molt bonic a visitar. Si ho feu ara que encara no és temporada d’estiu, trobareu molta tranquil·litat...

Us deixo l’enllaç a la seua pàgina web per tal que poguésseu consultar horaris i tarifes. Hi ha un 50% de descompte per a residents. Podeu aprofitar les vacances de Pasqua per fer-hi una visita:


Ens veiem en la pròxima entrada!

divendres, 8 de març del 2019

De joguines i altres contes...


Aquesta setmana està sent molt reflexiva en el bloc i, si us he de ser sincera...m’agrada. Perquè de vegades anem a un ritme tant ràpid que no ens parem a pensar i és molt necessari aturar i reflexionar...perquè ens ajuda a plantejar-nos coses que, encara que de vegades resulten molt evidents, mai ens havíem parat a pensar.

Avui és el dia de la dona. Personalment, com ja us he explicat a classe, celebrar un dia com aquest significa que encara queda molt per lluitar per la igualtat de gènere.

Crec que l’educació és una de les eines més importants que tenim en la nostra societat per a facilitar realment un canvi ja que el que vertaderament fa falta és un canvi de mentalitat.

Fa uns anys vaig publicar una entrada en el bloc (podeu llegir-la fen clic aquí) en la qual parlava sobre els joguets que anaven destinats a les nines. No vull repetir aquí les idees que ja vaig exposar en aquella entrada però recordo que un dels joguets que vaig comentar va ser la Barbie de Mattel... Com tots ja haureu pogut observar, es tracta d’una nina “estilitzada” amb unes corbes molt pronunciades que dista molt de representar a la dona “real”.


Imatge via Google


Doncs bé, aquesta nina segueix comercialitzant-se però la marca, com deia al principi, s’ha parat a pensar. I encara que la nina continua físicament igual (això donaria per a una altra entrada), l’empresa ha reflexionat en veu alta. Si analitzem més globalment a la marca, el vídeo que vaig a mostrar-vos pot considerar-se una minúcia i una “campanya publicitària” més per augmentar la venda d’aquest producte. I pot ser sigue així...però vull que us quedeu amb el missatge que transmet perquè crec que té molta força i ajuda a la reflexió.



Els joguets no han de tenir gènere igual que succeeix amb les disfresses. Tots els xiquets i xiquetes tenen dret a jugar al que vullguen i deixar volar la seua imaginació per fomentar la creativitat i que aquesta forme part de les seues vides no només en la infantesa sinó també en la seua etapa adulta.

diumenge, 3 de març del 2019

De disfresses i altres contes...


Estem en ple Carnestoltes, una festa que a la vostra profe de plàstica li encantaaaaaa. M’he disfressat des de ben xicoteta. Des d´aquí les gràcies a la meua mare per tot el material gràfic que tinc des de menuda d’aquesta festa. Algun dia us les ensenyaré...jajajaja

Però avui vull parlar-vos d’un altre tema que em porta a fer una reflexió sobre aquesta festa: els prejudicis. Una festa tant divertida i creativa com aquesta no hauria de tenir uns límits marcats per un pensament tancat i que ens ha vingut inculcat des de ben petits. Em refereixo al costum de donar gènere a les disfresses.

Si eres nin, la temàtica dels Superherois triomfa: Spiderman, Hulk, Batman o Superman inunden els carrers i, encara que no tinc res en contra d’aquests personatges, tots tenen una cosa en comú que es demostrar la força i perquè no la virilitat del gènere masculí.


Imatge via Pinterest


En canvi, si eres nina personatges com ara Frozen, Blancaneus i La Sireneta ens mostren la cara dolça tant atribuïda al gènere femení.

Imatge via Pinterest


I jo em pregunto: I per què? Quina necessitat de diferenciar i marcar des de tant petits als nins i les nines? No som tots iguals? Què passa? Que els nins han de ser forts i no mostrar sentiments? Que les nines han de ser “dolces” i no mostrar el seu caràcter?

I tampoc em va bé la versió femenina i “edulcorada” dels superherois on les nines porten els símbols que els identifiquen però, en vegada de dur el tratge original se’ls posa un tutú (molt bonics per cert) amb el qual es continua marcant eixa diferència entre nins i nines establerta per la societat.

Imatges via Pinterest


En la meua casa tenim moltes disfresses i Andreu i Bernat poden i deuen disfressar-se del que ells vullguen perquè són nins. Tenim una disfressa de Spiderman, una altra de Buhita (PjMasks) i també una de Blancaneu, tenim tutus, tenim collars, tenims barrets i també moltes perruques...i depèn del dia i del moment ens disfressem del que volem (sí...jo també em disfresso) i passem moments molt divertits. Per què a la fi, d’això es tracta...de passar-nos-ho bé sentint-nos lliures de prejudicis.

Isabelcogollosferrer©2019

Els pares tenim la responsabilitat des de casa d’educar els nostres fills en valors i començar a trencar estereotips ridículs que ens han vingut imposats per la societat en la qual vivim. Crec que la felicitat dels nins està per damunt de tot això.

A continuació us mostro un vídeo molt significatiu sobre aquest tema que realment em va emocionar. M’alegra veure aquest tipus d’iniciatives sobretot venint del pare, que és la referència masculina més propera que tenen els nins en casa. Crec que tots hauríem d’aprendre d’aquest pare que apareix en el següent vídeo i permetre a les noves generacions deixar anar la seua imaginació i creativitat perquè... d’això dependrà el futur de la nostra societat.