CARTA AL MEU ALUMNAT EN GENERAL

Avui toca l’entrada número 37 publicada des de l’estat d’alarma. En un principi anava a ser del mateix estil que les anteriors però hi ha una cosa que em preocupa des de fa un parell de dies, suposo que l’aïllament m’ha fet pensar més en el tema, que avui vull compartir amb tots vosaltres. Avui vull contar-vos el perquè de l’existència d’aquest bloc. Crec que després d’aquesta entrada hi haurà un abans i un després però soc conscient del risc i l’enfrontaré com he fet en altres situacions de la meua vida.

La primera entrada del bloc data del 5 de novembre de 2012, és a dir, han passat més de 7 anys. L’origen d’aquest bloc parteix d’una necessitat meua, com a professora d’Educació Plàstica i Audiovisual, d’ampliar temes explicats en classe i d’introduir-ne d’altres que, per motiu de temps, eren impossible de ser tractats en l’aula. En aquell moment tenia la necessitat d’iniciar un projecte emprant la tecnologia com a plataforma per tal d’arribar i connectar amb el meu alumnat fora de l’aula. En definitiva: “Tenia ganes de més”.

El bloc ha anat evolucionant al mateix temps que ho he fet jo com a persona. M’ha donat moltes satisfaccions i m’ha ajudat a veure als meus alumnes d’una altra manera i això m’agrada. Si podeu, doneu una ullada a les paraules que ens hem intercanviat a través dels comentaris realitzats en diferents entrades i descobrireu del que estic parlant.

Ara mateix em trobo en un moment en el que m’he plantejat seriosament deixar de publicar entrades perquè crec que no estic aconseguint un dels objectius principals pels quals vaig començar aquest bloc: connectar amb els alumnes.

Estem TOTS i TOTES tancats en casa però afortunadament seguim connectats a l’exterior a través dels mòbils, tablets, ordinadors i de les xarxes socials. Enguany faig classe exactament a 174 persones repartides entre 1r i 2n d’ESO i 2n de batxillerat i sabeu què? Durant aquests dies de confinament, només 2 persones han publicat els seus comentaris en el bloc i em sembla molt trist perquè no entenc el perquè. I això, sincerament, em deprimeix perquè no es correspon amb la realitat que tinc en l’aula. M’esperava que aquell alumnat que mostra tant d’interès en classe també ho faria en el bloc però no noto la seua presència “virtual”. I vull que sigueu conscients que aquest “distanciament” que estem patint no va de setmanes, va de mesos. 

Sé que sou adolescents i que moltes vegades esteu en una altra “òrbita”. Us entenc perfectament, no penseu que jo he passat directament dels 12 anys als 43 anys. També he sigut jove i també he passat per eixa època però hi ha una cosa que mai he deixat de fer: “APRENDRE”. Perquè en aquesta vida hi ha temps per a tot...

Algunes vegades, alguns alumnes m’han insinuat en les classes que em face youtuber, que em donaríeu al like però em sap greu comunicar-vos que ser professora no va d’això. He intentat fer entrades tractant diferents temes, us he animat a participar fent-vos preguntes obertes per tal de poder contestar-les amb facilitat i veig que no hi ha resposta. Si hagués de puntuar la vostra actitud aquest 3r trimestre, quina nota obtindríeu? No vull que fésseu les coses per obligació però sí que m’agradaria que després de llegir aquesta entrada reconsiderésseu la importància de fer les vostres aportacions al bloc perquè quan compartim idees, opinions i reflexions aprenem TOTS i TOTES inclús la professora.

Una abraçada ben forta d’una professora que us troba a faltar...