15 dies més de confinament!… Molts de vosaltres us haureu quedat com El
Crit (1893) de Edvard Munch (1863 – 1944), pintor expressionista que amb la
seua obra apropa a l’espectador a temes com ara la mort i a sentiments tant profunds
i, de vegades complicats, com ara la solitud i l’angoixa.
 |
| "Mort en l'habitació del malalt" (1895) "Melàngia" (1894) |
L’angoixa expressada pel protagonista de “El crit” ha donat a multitud d’interpretacions
variades i, inclús, s’ha qüestionat si realment el personatge està cridant o
simplement escoltant o observant alguna cosa. El que sí és cert és que, en un
diari íntim del propi artista datat de l’any 1892 aquest explica l’origen de l’obra
amb les següents paraules:
"Passejava per un sender amb dos amics (el sol
es va posar) de cop i volta el cel es va tenyir de vermell sang, em vaig aturar
i em vaig recolzar en una tanca mort de cansament (sang i llengües de foc aguaitaven
sobre el blau fosc del fiord i de la ciutat) els meus amics van continuar i jo
em vaig quedar quiet, tremolant d’ansietat, vaig sentir un crit infinit que
travessava la naturalesa".
L’escena que relata Munch se situa en el turó d’Ekeberg situat en Oslo
(Noruega). Amb el mateix nom d’aquesta muntanya, trobem un parc situat al
costat de la ciutat reconvertit en un museu d’escultures a l’aire lliure.
Amb un total de més de 30 obres i instal·lacions d’artistes molt coneguts
com ara Salvador Dalí, Auguste Rodin, Gustav Vigeland, Sarah Lucas,
Marina Abramović o James Turrell, és un espai que ens permet, a més a més, descobrir
a través dels seus miradors la ciutat d’Oslo i el fiord.
 |
Fotos de Richard Tallaksen
|
Veien aquestes imatges crec que serà un destí a tenir en compte després d’aquest
confinament. Personalment crec que viatjar, igual que llegir, ens fa ser
persones lliures perquè, quan descobrim nous indrets o històries de manera
autodidacta, estem adquirint coneixements i experiències úniques que és
convertiran en un gran aprenentatge.
A continuació us mostro un mapa del lloc per tal que us adonésseu del seu
gran recorregut i de com estan distribuïdes les obres en ell. La veritat és que
deu ser un plaer poder passejar per aquest indret i observar tant bellesa...
Us passo un vídeo
per a transportar-vos, encara que sigue per uns instants, a aquest parc. Jo ja
ho he fet!
Ens veiem en la próxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada