Amb aquesta entrada començo una sèrie de posts en
els quals us aniré mostrant els millors àlbums de scrap realitzats
durant aquest curs així que estigueu atents al bloc perquè crec que val la
pena.
Hi ha una cosa que mai entendré com a professora de
plàstica i és que, generalment, són les xiques les que es motiven més amb la
meua assignatura i mostren més interès pels treballs a realitzar. Els xics, en
canvi, normalment fan les làmines per tal d’aprovar l’assignatura i poc més.
Amb això no vull generalitzar però, és cert que les xiques són més receptives i
una de les proves més evidents és que quasi tots els comentaris realitzats en
el bloc durant aquest any han estat fets per elles.
I jo em pregunto: la creativitat és tan sols cosa
de xiques? I si és així per què hi ha més artistes homes reconeguts que dones al llarg de la història? O és que els homes no poden ser creatius? Avui us
demostro amb el treball d’un alumne que la creativitat no entén de gènere (ni
masculí ni femení) i que tots podem ser i hem de ser creatius.
Vull dedicar la primera entrada a l’àlbum realitzat
per Pau Ferriol de 1r d’ESO A perquè crec que s’ho mereix després de la seua
evolució tant positiva al llarg d’aquest curs en l’assignatura (Pau! Espero no
haver-me equivocat i que totes les fotos aquí mostrades siguen del teu
àlbum...jajajaja. És broma. Ho tinc tot controlat).
Com podeu veure en les imatges que us mostro a continuació, els detalls són molts important en aquest àlbum. Com ja sabeu tots per les classes, cada fotografia anava acompanyada per uns textos relacionats amb la seua temàtica i podien emprar-se diferents elements per tal de decorar-la.
En aquest làmina l’alumne ha emprat washitape, botons i corda per acompanyar el text sent el resultat molt vistós i variat.
També ha reciclat materials
aportant-los una nova funció com ara les càpsules de cafè i també ha emprat la
goma eva com a element decoratiu (lletres i papallones).
Si continuem avançant en l’àlbum, trobarem altres
recursos decoratius com ara els tapets de paper que contrasten amb la làmina a
la qual acompanyen i que donen uns resultats realment originals.
Enhorabona PAU!
Hola! Gràcies per publicar aquesta entrada al blog. M' he hagut de posar ses piles, aquest curs he tret la meva pitjor i millor nota a plàstica. Ja saps que no es el que més m'agrada però en vaig adonar de que és una assignatura tan important com altre, cuan vaig veure la meva mala nota a la segona evaluaciò. El primer suspens de la meva vida. Em vares dir que això no podia ser i que jo podría treure les mateixes bones notes a plàstica que a la resta si li posava ganes, i això vaig fer. Tenc la sort de que a casa meva hi ha molt de material per a aquesta feina. i em varen deixar emprar tot el que vaig voler, a Internet vaig trobar molta informació i un munt d' idees, aquest treball m' ha ajudat a superar cualque cosa important per jo, "la meva fòbia al ferrament".
ResponEliminaGràcies per a la teva sempenta. Bon estiu. :-)
Hola, Pau!
EliminaM'ha encantat cóm descrius la teua evolució en l'assignatura. Gràcies a tu, per poder haver escrit aquesta entrada. Eres un exemple de superació i de cóm, amb ganes, tots podem millorar en certs aspectes de la nostra vida. Després de la nostra conversa, tu vas decidir encarar-te al problema i superar-lo i ho has fet amb nota. El teu àlbum és de 10.
També he de reconèixer que els teus pares són un encant i sé que t'han ajudat a aconseguir-ho. Pots estar ben orgullós de la família que tens.
Jo, simplement vull dir-te, que ha estat un plaer veure els teus avanços i el resultat final. M'encantaria que aquesta història s'hagués repetit amb altres alumnes però, no ha estat possible: els ha faltat actitud i ganes de superar-se.
Només em queda desitjar-te bon i estiu i esperar els teus comentaris en el bloc.
Molts besets,
Isabel.