Diari d'un coronavirus: dia 63. "El millor amic de l'home"

Durant aquest confinament les marques comercials ens han mostrat a través del seus espots publicitaris la seua cara més humana, mostrant-se pròxims a nosaltres i animant-nos en una situació que ha estat tant difícil per l’adaptació que hem hagut de fer en aquesta pandèmia.

Marques d’automòbils, entitats bancàries, companyies de subministrament d’energia elèctrica, marques de productes alimentaris, empreses asseguradores, marques de tecnologia...Totes ens han fet arribar el seu desig que això acabe però, que mentrestant, hem de ser forts per tal de superar-lo junts.

Però també hem trobat marques que, per tipus de producte que comercialitzen, no s’han dirigit directament a les persones sinó a un col·lectiu que també ens han ajudat a passar d’una manera més amena: les nostres mascotes.

La marca “Última” ha llançat un espot on dóna gràcies a les mascotes per la companyia que ens han donat de manera totalment desinteressada durant aquest temps de confinament.

 

“Última. Con ellos, quedarse en casa es mejor.

 

Gracias por sacarnos de la cama cada día con una sonrisa.

Por ser hoy, los mejores compañeros de piso.

Gracias por compartir juegos y maratones de series.

 

Y por hacer que estos días, con vosotros, sean mejores.

Hoy más que nunca, en Última, queremos dar las gracias a todos los perros y gatos.

Porque con vosotros, quedarse en casa, es mejor.

Última, por una vida mejor.

Com heu pogut observar hi ha una clara correlació entre les frases que diu la veu en off i les imatges que se’ns mostren. A més a més, si us fixeu, en cadascun dels plans que configuren l’anunci hi ha una clara equitat en quan a l’aparició de gossos i gats per tal de donar-los la mateixa importància com a integrants de la família. En l’últim pla on apareixen les imatges es fa un recopilatori de les imatges que han aparegut al llarg dels anuncis. Finalment, l’anunci acaba amb la identitat visual de la marca i l’eslògan que l’acompanya.

En la meua casa sempre hem tingut gossos. Han sigut uns animals molt estimats i cadascuna de les pèrdues ens ha afectat a tots, és per això, que el meu pare ja no en vol tenir més. He de reconèixer que criar-me amb ells ha estat increïble. La seua companyia i la seua estima incondicional m’ha fet sentir-me volguda i recordo, especialment, en moments d’exàmens i tensió passar una estona amb ells en la terrassa era per a mi una vertadera teràpia. 

 

Avui vull acabar aquesta entrada mostrant-vos un regal que em va fer un alumne de Mallorca, Víctor, a final de curs, i que quan tingue un moment per emmarcar-lo, ocuparà un lloc important dins del meu estudi... Gràcies Víctor per aquest regal!

Víctor Vallecillos Gómez ©2018

Si voleu veure més obres d’ell, podeu veure el següent vídeo:

Ens veiem en la pròxima entrada!