El pintor valencià Juan Genovés (1930- 2020) ha mort a l’edat de 89 anys. La
seua obra és reconeguda internacionalment. En ella podem trobar a l’individu i,
al mateix temps, la multitud.
Els seus quadres mostren persones i com aquestes es relacionen les unes amb
les altres, interaccions que mostren diferents composicions que queden paleses
en els seus llenços i que reflecteixen la complexitat de les relacions humanes.
Imatges acolorides i amb una textura que aporta “tridimensionalitat” a les
seues obres, observant les seues creacions és inevitable submergir-te en eixa multitud
i ser un individu més que forma part d’ella.
 |
|
Juan Genovés davant una de les seues obres
exposades en la galeria Malborough de Barcelona (Marc Arias)
|
En una entrevista que li van fer recentment l’artista descrivia els seus
quadres d’aquesta manera:
“Esa gente está como estamos
todos: corriendo de un lado a otro, para arriba y para abajo. Y nunca
encontramos nuestro sitio. Vivimos en una sociedad tan mediática… Queremos
arreglarlo todo; viajamos; nos movemos mucho. Nos vamos, volvemos. Siempre hay
un ansia continúa de que en otro sitio hay “algo”.”
Una frase per a reflexionar i més en aquesta pandèmia, on s’ha parlat moltes
vegades de la necessitat que teníem de parar com a col·lectiu per a ressorgir aportant
a la societat una millor versió de nosaltres mateixos.
Juan Genovés també té un quadre molt significatiu en la seua trajectòria
artística que, com ja vam comentar en l’entrada sobre la història del “Gernika”
de Picasso, complementa la Història que trobem en els llibres d’una manera molt
visual i emotiva. En el seu quadre “L’abraçada” (1976) trobem una
història amb molt de sentiment, un anhel de l’artista per la reconciliació entre
les persones. En el següent vídeo trobareu la història d’aquest quadre contada pel
propi autor. Mereix la pena escoltar-la.
 |
|
Juan Genovés (en el centre) durant la col·locació
de 'L’abraçada' en el Congrés.
|
Ens veiem en la pròxima entrada!
que bonic homenatge de comiat Isabel . que la terra et sigue lleu mestre !
ResponEliminaHola, Lucia!😊
ResponEliminaLes persones es mereixen un comiat 💖💖💖💖. Durant aquests mesos de confinament hem canviat moltes coses pel coronavirus i els acomiadaments s'han tornat gèlids i solitaris...💔💔💔💔. És un petit homenatge a l'artista i també a la seua persona, per tot el que ens ha aportat amb la seua existència...
Molts 😘😘😘😘, Isabel.