El meu padrí és una de les persones més importants de la meua vida.
Per a mi és un referent, un dels pilars
en el qual em vaig recolzar en la meua adolescència. És l’espill en el qual
voldria veure’m cada dia.
És el que m’ajudava amb les matemàtiques un dia abans
de l’examen i em repetia, molt pacientment, que no era bo deixar-lo per a
l’últim dia...
És el que em va recomanar que en la Selectivitat,
expliqués amb paraules tots els passos que havia seguit per a fer cadascun dels
exercicis i, gràcies al seu consell, vaig treure un 9.
Els meus fills se’l miren amb devoció, se l’estimen i
diuen que el van conèixer abans que jo. I quan algú fa alguna cosa que no toca,
sempre diuen: “Això el padrí no ho faria”.
És un exemple a seguir per la seua bondat que demostra
en la seua manera de ser cada dia.
Estar al seu costat és sinònim de seguretat perquè té
el consell o la paraula que necessites en cada moment.
No li agraden les discussions i evita els conflictes.
És fill de la meua iaia Rosario i, amb això, ho dic tot.
Sempre li dono les gràcies a ma mare per haver-lo
triat perquè, gràcies a ell, també soc com soc.
Soc molt afortunada de tenir-lo en la nostra vida.
Només desitjo poder-lo “gaudir” més temps perquè és una de les persones,
juntament amb els meus pares i ma iaia, que m’ha ensenyat quina classe de
petjades hem de deixar en aquesta vida.
Per cert, avui també és 20 d’abril:
Dia dels padrins i les padrines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada