28 de maig?

NO m’agraden les bromes. De fet, en classe, m’agrada preguntar al meu alumnat que em diguen exemples de bromes que fan gràcia tant al que les fa com al que les rep. En la majoria d’ocasions, se solen quedar sense resposta perquè, si ho pensem un poc, hi ha poques bromes en les quals la burla que produeixen certs comentaris facen gràcia al destinatari d’eixes paraules.

Quan jo anava a escola la paraula “bullying” no se sentia però, l’assetjament escolar existia igual. Si portaves ulleres era un problema, si sorties a la pissarra i feies bé un exercici era un problema, si en classe d’Educació Física no se’t donava bé alguna pràctica era una problema, si havies de fer un treball en grup era un problema, si estudiaves i treies bones notes era un problema, si donaves una opinió diferent a la resta de la classe era un problema, si la teua roba no era de marca era un problema, TOT era un problema.

Imatge via Pinterest

I el problema, amb el temps, te n’adones que no el tens tu, el tenen els ALTRES.

Una persona porta ulleres perquè les necessita per a veure correctament i ja està. En l’actualitat, ja n’hi ha estudis en els quals es preveu que en l’any 2050 la meitat de la població sofrirà miopia sent una de les causes la excessiva exposició a les pantalles.

Una persona quan surt a la pissarra a fer un exercici és per a fer-lo el millor possible i que la resta de la classe pugue corregir-lo atenent a les observacions que realitza el professorat sobre el procés realitzat per tal de resoldre’l.

Una persona pot fer Educació Física i que cert esport o pràctica realitzada no li surtigue a la primera i això no hauria de ser un entrebanc sinó més bé una una prova de superació quan ho aconsegueix.

Una persona ha de poder realitzar un treball de grup en una determinada assignatura respectant la seua manera de ser i no ser rebutjada per no tenir “afinitats” amb la resta d’integrants del grup.

Una persona té dret a treure bones notes per a tenir un bon futur sense que ningú la rebutje pel simple acte de voler aprendre.

Una persona té dret a donar la seua visió i opinió del tema sense haver de ser menyspreada per no compartir el mateix sentir que la resta.

Una persona pot anar vestida com pot o com li dona la gana sense haver de sentir-se observada per un determinat grup que imposa l’estil i la moda que impera en un determinat moment.

Una persona pot anar en botes d’aigua perquè plou, no vol banyar-se els peus i refredar-se i això no es motiu per a ridiculitzar-la.

Imatge via Pinterest

I jo em pregunto, quants INVISIBLES hi ha pel món. Quantes personetes ferides per companys i companyes, divaguen plenes d’inseguretat pels carrers: MOLTES. Personetes meravelloses amb les seues particularitats, amb la seua manera de ser, amb un somriure que intenta dissimular la tristor que porten en el seu cor per comportaments aliens a elles. Jo vaig ser una d’elles.

En la meua època el bullying s’aturava quan sorties de l’escola o l’institut perquè, quan arribaves a casa, tenies el teu refugi. Els caps de setmana eren un bàlsam per a desconnectar de l’aula i recuperar forces per a una nova setmana.

Imatge via Pinterest

Què hem fet com a societat per a solucionar aquest problema?

Quins patrons s’estan repetint en les generacions que fa que aquest tema no s’erradique i s’accentue encara més pel tema de les xarxes socials?

Imatge via Google

Què podem fer cadascun de nosaltres, com a membres de la societat, per tal d’afavorir un ambient de respecte on cadascú sigue com vullgue mentre no face mal a ningú?

Quins valors estem inculcant per a que ningú se senta discriminat, inferior o amb l’autoestima tan baixa que vulgue tornar-se INVISIBLE?

Imatge via Google

Per cert avui també és 2 de maig: Dia Mundial contra el bullying

Imatge via Pinterest