Fa anys que no celebro com a festa el dia de la mare.
Als meus fills sempre els dic que un ram de flors o un regal en un dia concret de
l’any no determina res. Podreu pensar que soc un poc radical però,
l’experiència em diu que les coses han de demostrar-se cada dia i que qualsevol
moment és un bon moment per a agrair sense veure’ns obligats a fer-ho en un dia
en particular de l’any.
 |
| Imatge via Pinterest |
El fet de celebrar dies en concret del calendari fa
que sovint, deixem de valorar els actes d’amor que tenim o rebem en el nostre
dia a dia i, en certa manera, ens lleva eixe punt d’originalitat que podem
treure en qualsevol moment donant-li una sorpresa inesperada a una persona que
ens estimem.
Als meus pares els dono les gràcies cada dia, de
manera directa o indirecta, per tot el que han fet per mi. Des que soc
professora soc més conscient de tot l’esforç que han hagut de fer per a
donar-me uns estudis i dels valors que m’han inculcat amb les seues paraules i,
sobre tot, amb el seu exemple.
Mon pare és una persona callada, poc donada a
demostrar les seues emocions però, parla molt a través de la seua mirada. M’ha
escoltat quan altres no ho han fet, m’ha acompanyat en el meu últim any de
Palma quan estava a soles amb els xiquets, m’ha pausat sense dir-me el que
havia de fer i sempre ha estat al meu costat a pesar de les discussions que jo
mateixa provocava en la meua adolescència... És un home de 76 anys que res té a
envejar a cap jove perquè, amb la manera que té de cuidar a ma mare cada dia, demostra com ha de ser un home.
Ma mare és com jo, xerradora i alegre. Sempre ha sigut
sempre molt divertida. D’ella he heretat la seua capacitat per fer feina sense
descans i m’ha ensenyat a no deixar-me les coses a la meitat i arribar fins al
final i. La perseverança i la fortalesa han sigut una constant al llarg de la
seua vida. Una dona que ha aprés feines “d’homes” i s’ha atrevit a posar
manises dins d’un armari, a carregar i descarregar les plaques d’escaioles dels
camions quan tenien la botiga i a pintar figueretes d’escaiola en cap de
setmana per tal que jo pogués estudiar Belles Arts en València.
I així un llistat infinit de coses que han fet per mi i de les que soc més conscient des de la maduresa de l’edat que tinc ara.
Per
cert avui també és 1 de juny: Dia Mundial de les mares i pares
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada