2 de maig?

Llegir és necessari. Per a estar informats del que succeeix en el món, llegir és imprescindible. Quan llegim un periòdic, sigue en paper o de manera digital, ens estem informant sobre successos, qüestions polítiques, etc

Però llegint també podem “fugir”, en certa manera, d’eixa realitat que pot tornar-se fastigosa o feixuga per a endinsar-nos en altres mons on la nostra imaginació pot volar. 

Alícia en el País de les Meravelles
Imatge via Google

Quan era menuda m’encantava anar a la biblioteca de Vinaròs a llegir uns contes d’una família un tan peculiar: els “Barbapapá”, una família nombrosa amb un total de 4 fills i 3 filles, tots de diferents colors i amb “distinta” personalitat.

Barbalip, de color taronja, portava ulleres i li encantava llegir.

Barbaluz, de color blau, era científic.

Barbabella, de color morat, es preocupava molt pel tema de la bellesa.

Barbabello, de color negre com la mare, estava molt interessat en el món de les Arts.

Barbazoo, de color groc, li encantaven els animals.

Barbalalá, de color verd, sempre anava acompanyada de la seua lira i era una apassionada de la música.

Barbabravo, de color roig, li encantava practicar deport sent el més fort de la família.

Després d’haver enumerat les diferents habilitats, us haureu adonat dels estereotips de gènere entre germans però, sorprenentment, el pare era de color rosa.

Imatge via Google

El que més m’agradava d’aquesta família és que tenien la capacitat de convertir-se en qualsevol objecte i això, com a xiqueta de 7 o 8 anys era una cosa que em fascinava. Ara ho veig com la capacitat d’adaptar-se a qualsevol situació però, en aquell moment la conversió era pura màgia.

Imatge via Google

Aquest estiu passat els vaig fer el carnet de la biblioteca als meus fills per tal de pogueren descobrir per ells mateixa altres històries que no foren tan sols els contes que tenim en casa. A més a més, el préstec de llibres permet indagar, provar i trobar aquelles lectures que més ens agraden.

L’altre dia, un alumne de batxillerat em va recomanar un llibre de Michael Ende que no coneixia: “Momo” on la protagonista és una xiqueta que té l’habilitat de saber escoltar, cosa que últimament cada vegada està menys de moda...

Imatge via Google

Doncs bé, fa temps que estic intentant trobar petits moments de lectura per tal de llegir-me’l però, he de reconèixer que m’està costant... La bibliotecària, una dona encantadora, em dona tota classe de facilitats i em va allargant el préstec, cosa que m’ha fet reflexionar... I és que, cada vegada que vaig a la biblioteca a tornar llibres o agarrar-ne algun de nou, me n‘adono de la poca afluència de gent que la transita. La majoria són persones grans que passen l’estona llegint com el que inverteix part del seu temps lliure fent exercici en les màquines del parc del costat però, es nota la solitud en l’ambient. Cada vegada que obric la porta, observo la quantitat de llibres col·locats en les prestatgeries expectants a ser escollits per alguna ànima en busca d’aventures o històries amb les que escapar de la seua realitat.

Imatge via Google

Si bé és cert, que hi ha gent que opta per comprar-se els llibres, crec que també és important emprar els recursos que tenim en les nostres biblioteques. De la mateixa manera que m’encanta visitar castells i imaginar-me tota la gent que ha viscut dins de les seues parets, quan agarro un llibre de la biblioteca, m’encanta imaginar per quantes mans ha passat i quantes vides ha millorat abans d’arribar a les meues mans.

Per cert, avui també és 23 abril: Dia Internacional del Llibre.