Quan algú em pregunta a què aspiro en aquesta vida, sempre contesto el mateix: a tenir PAU i TRANQUIL·LITAT. És el que més desitjo en aquest món des de fa temps. Valoro molt eixes persones que formen part del meu dia a dia aportant-me serenitat i ajudant-me a superar els petits entrebancs que poden sorgir en qualsevol moment.
 |
| Imatge via Pinterest |
Es parla molt de les persones tòxiques i de com actuen però, crec que és necessari pensar quins poden ser els motius pels quals són així. Està bé saber identificar-les per tal d’estalviar-nos el malestar que ens poden produir encara que seria convenient, descobrir l’origen de la seua toxicitat per tal de poder ajudar-los a erradicar-la.
 |
| Imatge via Pinterest |
Segurament, no hi haurà una única causa en aquesta
manera de ser i estic segura que cada cas serà diferent però, la meua
experiència personal em diu que són persones que porten una motxilla plena
d’experiències mal gestionades i amb una educació mal interpretada. Sempre dic
que criar és fàcil i educar és un altre nivell. Com a persones que som ens
equivoquem i la criança no és una excepció però, hem de ser capaços de
reflexionar sobre allò que fem per a millorar-lo i replantejar-nos les coses
per a una pròxima vegada.
Es parla molt de l’educació emocional però, al treballar-se poc, fa que el que no es gestiona correctament es quede pendent en cadascuna de les nostres motxilles i surtigue fora quan menys pertoca.
 |
| Imatges de Ricardo Salamanca |
Sempre comento que el que no se soluciona quan som
menuts, es perllonga en el temps fins arribar a la nostra adultesa i, a mesura
que ens fem grans, és més complicat corregir i modificar hàbits que s’han
convertit en costums pel fet de repetir-los durant un llarg període de temps.
Durant la nostra vida és imprescindible evolucionar.
Com a persones, en constant aprenentatge, tenim l’obligació de millorar-nos per
a poder donar a la resta del món la nostra millor versió. Últimament s’ha posat
de moda dir-li al nostre jo de fa molt anys (vosaltres encara sou massa joves
per a poder fer-ho) què li diríem. Jo no li recriminaria res en el sentit que,
als meus 48 anys, veig coses en mi dels meus 6, dels meus 15, dels meus 18
perquè continuo mantenint la meua mateixa essència encara que ja no pense ni
actue igual gràcies al meu procés d’aprenentatge.
 |
| Imatge via Pinterest |
Tenim dret a canviar d’opinió i és una obligació
fer-ho perquè mantenir-nos en certes creences i/o comportaments (com a sinònim
de personalitat) és una errada. A mesura que creixem, tenim dret a no pensar
com fa 20 anys, ni a pensar com ahir, més si hi ha alguna cosa que ens ha fet
canviar a millor la perspectiva d’un determinat tema.
 |
| Imatge via Pinterest |
Hem d’estar orgullosos del nostre pas per aquesta vida
deixant una petjada per a que els que vindran puguen continuar-la. I ara
pensareu: què té a veure això amb aquest dia? I jo us dic que molt.
 |
| Imatge via Pinterest |
En un món ple de conflictes provocats pel propi ésser
humà, es necessiten persones que no siguen egoistes, que siguen capaces de
veure més enllà del seu propi melic, que tinguen com a “modus operandi” ajudar
a la resta i que, allà on vagen, siguen respectuoses en el tracte. Perquè amb
elles, el món serà millor i no hi haurà ningú obcecat en tenir Groenlàndia, no hi
haurà ningú que tirarà la gent fora d’un país perquè creu que li pertoca, no hi
haurà gent que es considerarà superior pel seu to de pell o la seua opció
sexual... I així podríem continuar amb un llistat de coses a canviar que tan
sols anirà reduint-se a mesura que la gent mirarà més cap al seu interior amb
la voluntat de millorar la vida de tots.
 |
| Imatge via Pinterest |
Per
cert avui també és 24 abril: El Dia Internacional del Multilateralisme i la
Diplomàcia per a la Pau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada