 |
| Imatge de 123RF |
Hola a tothom! Avui estic de celebració: el bloc compleix un any des de
la primera entrada (si algún nostàlgic com jo vol recordar-la polseu aquí). La festa serà modesta al ser el seu primer any i, cóm podeu observar, no
hi ha un gran pastís sinó una petita magdalena que tampoc he fet jo sinó que me
l’han deixada...
Sempre m’agrada fer una petita anàlisi de tot allò que faig i, com no,
el bloc no havia de ser menys. Encara que les entrades han estat setmanals
quasi sempre, han sigut 365 dies molt intensos, on la vostra profe de plàstica
ha intentat donar el millor de si mateixa en cadascuna de les entrades. Sí, ho
reconec, visc les coses amb massa intensitat, i encara que en certes
circumstàncies no sigui molt recomanable, estic molt contenta de tot el temps
que he dedicat a aquest bloc. I per què? Doncs perquè he invertit temps amb
vosaltres, els meus alumnes i ha estat una de les experiències més gratificants
de la meua vida.
Per a que us fésseu una idea que suposa per a mi aquest bloc només us
confessaré una cosa: amb cadascuna de les entrades, espero ansiosament les
vostres opinions i quan el gmail em notifica que algú ha publicat un comentari,
el meu cor comença a fer pu-pum, pu-pum, pu-pum i de seguida el llegeixo. (Aquí
he de ser sincera i dir que, com no tinc l’ordinador encès a tota hora, ho faig
a través del mòbil la qual cosa m’impossibilita contestar-vos de seguida perquè
sóc un poc “torpe” amb això de les pantalles tàctils.)
He de reconèixer que aquest bloc m’ha donat “vidilla” i vull donar-vos
les gràcies a tots aquells que l’heu fet possible a través dels vostres
comentaris. A tots aquells lectors que el consulteu i romaneu en l’anonimat i,
sobretot, a eixos seguidors que m’acompanyen en el dia a dia amb els seus
comentaris i opinions sobre cada tema.
Gràcies per formar part d’aquesta família virtual.
 |
| Obra de Heith Haring |
Esperem l’any que ve poder celebrar-lo junts una
altra vegada!
 |
| Obra de Heith Haring |
