Si hagués publicat l’entrada anterior aquesta setmana, hagués tingut un
altre exemple ben clar i actual de cóm es presentada la dona en la publicitat.
L’anunci del que parlo és l’últim espot televisiu de Danone del seu
producte Vitalínea. Al llarg de la seua història, la marca Danone ha anat
evolucionant creant nous productes i, al mateix temps, la seua publicitat
televisiva també ha experimentat canvis encara que no sé si aquests poden
considerar-se una millora...
La marca ha elaborat uns productes denominats Vitalínea que són una
gamma de làctics i postres “pensats” per aquell consumidor que vol conservar la
seua “línia” i al mateix temps no fer sacrificis en la seua dieta. (No m’ho han
dit personalment però, com que estic tant acostumada a sentir els seus
missatges publicitaris crec que ja m’he convertit en una experta).
Doncs bé, aquí tenim un altre exemple de cóm les dones ens convertim en
objecte publicitari i esclau de les modes en el món publicitari.
1. Ens convertim en objecte publicitari perquè és crea un estereotip de
dona que no concorda amb la realitat. Cada dona té un aspecte diferent: color
d’ulls, cabells, constitució, etc... i ningú pot imposar un model estàndard de
dona i intentar estendre’l fins a convertir-se en normal. En algunes escenes de
l’anunci podem observar cossos modelats on se’ns mostren pits i culs perfectes
més producte de la cirurgia estètica que fruit de menjar productes 0% sense
grassa.
La meua pregunta és: heu vist algun anunci de postres baixos en calories
en els quals els protagonistes siguen homes? No us heu preguntat mai?. Jo sí,
perquè només cal sortir al carrer i veure que no tots els homes són alts i
prims... I aniré més enllà, si els protagonistes foren homes, els farien ballar
coreografies de grup per demostrar què de contents estan amb el producte?
2. Ens convertim en esclaves de modes perquè ens fiquen en pantalons de
la mínima expressió com si sempre tinguéssem 20 anys (vosaltres encara no heu
arribat però ja fa anys que els vaig deixar enrere) i ens diuen, a través dels
estils creats de roba, les tendències actuals i cóm hem d’estar sempre mones
per a l’ocasió. I els homes també han de preocupar-se pel físic de la mateixa
manera?
M’agradaria que els publicitaris foren més originals a l’hora de
presentar els productes de les empreses i que parlessen més de les
característiques del producte i que no perguessen el temps creant models de
dona que no reflecteixen la realitat.
Hola Isabel:
ResponEliminaEstic d'acord amb el que dius, no és just que els homes no facin anuncis com ho fan les dones. I també m'he adonat que quan és una cosa important de dir les veus són d'homes i gairebé en cap cas hi ha veus de dones. Crec que la gent prefereix ser prima perquè els homes es fixin mes en elles, sobretot quan són majors de 20 anys i ja no se senten atretes cap als homes, i obtan fer ejercisis i tenir un cos de 19 o 20 anys que alguna vegada van tenir quan eren joves i també per menjar super poc. Es gantan els diners per menjar coses en baixes en calories, que la meva opinió no serveixen per a res perquè els metges no recomanen res d'això i tampoc medicaments com XL-S, o productes de Herbalife.
Molts petons, i espero la tornada a l'institut.
Hola, Karla!
EliminaEspera la teua opinió sobre el tema. M'ha encantat veure que has argumentat molt bé la teua opinió però, el que més m'ha agradat ha sigut la teua percepció sobre la utilització de la veu d'homes per algunes empreses amb l'objectiu de presentar els seus productes als consumidors. No m'havia parat a pensar-ho... M'has donat una idea molt bona per a una pròxima entrada. Moltes gràcieeeees! Tardaré un poc en publicar-la perquè he de documentar el tema amb anuncis i hauré de fer una cerca per internet.
Estic molt contenta de les teues aportacions al bloc. Sense els vostres comentaris, aquest bloc no tindria una raó de ser.
Molts besets, Isabel.