L’altre dia, mentre preparava l’entrada de la tardor, vaig començar a
pensar en un tema al que li dono voltes moltes vegades: el cànon de dona que
ens mostra la publicitat. Personalment, reconec que no m’identifico gaire amb
les dones que apareixen en molts dels anuncis publicitaris i penso que aquestes
no s’ha aproximen gens a la realitat.
 |
| Campanyes publicitàries primavera-estiu 2013 |
En aquesta entrada em centraré en el tema físic però hi ha molts altres
aspectes dels quals aniré parlant en altres entrades sobre el tema.
Si féssem cas als anuncis i a les pasarel·les totes hauríem de medir 1,80 metres i posar-nos
en una talla 36. Partint de la base que aquestes mesures són totalment
incompatibles, desproporcionades i insanes, cal dir que la realitat no és
aquesta, de la qual cosa m’alegro moltíssim.
Si tornem a veure l’anunci del Corte Inglés (http://www.youtube.com/watch?v=PD51VYfjDrQ), podrem observar que les
tres models que apareixen són extremadament primes. Però... són així per
naturalesa o són el resultat de dietes estrictes i sacrificis inexplicables?
Com diria la marca, crec que és una qüestió de moda...
Hi ha un altre anunci que ja fa estona que surt per televisió en el qual
es fa més palpable que les protagonistes han estat escollides amb aquest patró.
Es tracta d’una campanya d’Evax.
No m’agraden les modes. Reconec que valoro més aquelles dones amb
caràcter i personalitat que es fiquen la roba que volen i la combinen cóm
volen. Em sap greu però les models d’aquest anunci, a l’igual que les de molts
altres, no reflecteixen la dona d’avui en dia. La dona del segle XXI li agrada
posar-se guapa però té unes altres inquietuds que van més enllà d’anar la moda.
Quan s’adonaran els publicistes que, de vegades, creen personatges totalment
imaginaris que res tenen a veure amb la realitat que els envolta?
Què opineu vosaltres sobre el tema?
Hola Isabel:
ResponEliminaPerdó per la tardança, però e tingut molts deures i no e pogut comentar.
Estic d'acord amb el que dius, les models pateixen una estrictes dietes per ser perfectes davant dels dissenyadors, a mi m'agrada dissenyar, la moda i tot que tingui a veure amb la moda. Però no vull que gent que es posi els meus dissenys siguin tan primes i no poder menjar coses que moririan en tastar els seus gustos.
Ha estat molt bé aquesta entrada, i que un ha de ser com vol, si vols menjar això que en mengi però moderadament dic jo clar, cadascú té la seva opinió.
Besets.
Hola, Karla!
EliminaGràcies per comentar i no et preocupes per la tardança ja que els teus comentaris són sempre benvinguts.Si no has tingut temps i vols comentar qualsevol entrada anterior a aquesta, no dubtes en fer-ho, estaré encantanda de rebre les teues opinions.
No sabia que t'agradés la moda com a professió però, ara que ho dius, et veig perfectament desenvolupant els teus projectes professionals dins d'aquest món ja que, quan parles sobre colors, tens una visió molt acertada sobre el tema. Si no canvies d'opinió i, finalment t'endinses en el món de la moda, estaré encantada de posar-me alguna de les teues creacions.Ànim i compleix els teus somnis!
Per cert, estic a punt de publicar una nova entrada en el bloc que està molt relacionada amb aquesta. Espero la teua participació.
Molts besets,Isabel.