Plastidekor

diumenge, 24 de març del 2019

Modigliani monocromàtic

Ara que ja estem acabant la làmina de les escales monocromàtiques, vull ensenyar-vos l’aplicació d’aquestes escales a un treball que van realitzar un grup d’alumnes de 3r d’ESO ara fa dos anys en classe.

Durant el curs 2016 – 2017, aquestes alumnes van interpretar l’obra pictòrica de 3 artistes: “La Dansa” de Henri Matisse (veure el resultat polsant aquí), la vaca de Roy Lichtenstein (veure el resultat polsant aquí) i “Jeanne Hébuterne” d’Amedeo Modigliani.

Tinc molt bon record d’aquell curs perquè van saber treballar perfectament en equip, van practicar la concentració i, sobretot, van ser responsables a l’hora de fer les làmines ja que al dividir el quadre en nou parts, si algun dels alumnes fallava, l’obra no es podia completar.

En aquesta entrada vaig a mostrar-vos el procés realitzat per a l’elaboració del quadre de Modigliani.

En primer lloc, cadascun dels alumnes van interpretar amb línia la imatge atenent-se a la proporcionalitat del quadre original. Les línies que tenen més intensitat són les que defineixen la figura i les línies corbes i més tènues són les que delimitarien les zones de les escales monocromàtiques.

Al ser un treball cooperatiu, era important que a l’hora d’ajuntar les làmines, cadascuna de les línies tingués una continuació en la resta. És per això que, com podeu veure en les següents imatges, els alumnes treballaven amb les làmines dels altres per a que la continuïtat del dibuix fos la correcta.

Una vegada comprovat que totes les línies coincidien, cada alumne es posava a treballar de manera individual en la seua làmina. En aquest moment, després d’haver decidit els colors de cadascun dels elements del quadre, començava el treball de realitzar les tonalitats de les escales monocromàtiques.

Com que la partició de la làmina no coincidia amb la divisió de les escales monocromàtiques, els alumnes havien d’ajuntar els dibuixos per tal d’aconseguir de manera conjunta les gradacions de cadascun dels colors emprats en les làmines.

Com podeu apreciar en el resultat, es van combinar dos colors en cada element: marró i vermell per al barret; taronja i magenta per al cos; verd clar i verd fosc per a la paret...La idea era poder identificar cadascuna de les parts del quadre a través del color. El groc i el taronja el vam deixar per a donar lluminositat al fons a través de la finestra que vam intuir. I en el cas de la cadira o el silló on estava asseguda la protagonista ho vam treballar amb línia.

1. Cristina Belardo Martínez.

2. Eduard Beniamin Mihaies.

3. Álvaro Megías Munar.

4. Leidy Jhoana Orejuela Hurtado.

5. Eva María González Hernández.

6. Fatoumata Quattara

7. Maninder Kaur.

8. Ainhoa López Salmerón.

9. Lauri Johan Lind.

Va ser una feina de moltes setmanes i de treballar en equip i crec que veient el resultat va valer la pena!

Ens veiem en la pròxima entrada!

dimecres, 20 de març del 2019

Un "down" extraordinari...

Avui és el dia Internacional de la Felicitat i demà el dia Mundial del Síndrome de Down i no he trobat millor moment per a mostrar-vos l’obra artística d’una dona molt peculiar. Judy Scott (1943-2005), nascuda a Estats Units, tenia síndrome de down. Encara que hi ha gent que ho considera una malaltia, en realitat és un trastorn genètic que consisteix en tenir un “cromosoma 21” més dels dos que es tenen habitualment.

Imatges via Google

Moltes famílies amb nins amb aquest síndrome estan intentant donar-li normalitat i visibilitat definint-lo com un “down extraordinari” per tal de llevar-li les connotacions pejoratives amb les quals s’associa.

Ser diferent a allò que està estipulat com “allò normal” no és dolent...La diversitat enriqueix les nostres vides i crec que tots podem aportar el nostre granet d’arena per millorar el món en el que vivim.

Imatges via Google

En el documental titulat “¿Qué tienes debajo del sombrero?”, que us deixo a continuació, descobrireu la vida de Judy Scott, la seua sensibilitat artística, la seua peculiar manera de veure la vida i moltes coses més que no us deixaran indiferent...

Ens veiem en la pròxima entrada!

dimecres, 13 de març del 2019

# instabloc_Colònia de Sant Jordi

Què ganes tenia de tornar a publicar de manera més assídua en el bloc! Estic molt contenta perquè crec que estic aconseguint tractar temes molt variats i alhora creatius. I el que és millor: poder compartir les meues inquietuds amb tots vosaltres!

Crec que no és la primera que dic que Mallorca m’ha captivat. Crec que la gent que heu nascut aquí sou molt afortunats. És una illa preciosa que durant aquests 14 anys m’ha aportat coses molt positives i que realment em té enamorada. Algun dia li hauré de dir adeu i tornar cap a la “terreta” (així ens referim els valencians a València) però de moment gaudeixo d’aquestes platges i muntanyes tant precioses que té l’illa.

Dissabte passat vaig descobrir un lloc que encara no havia visitat mai: La Colònia de Se Sant Jordi i em va encantar. Tot s’ha de dir que tinc la meua amiga Águeda que s’ho coneix tot i és la millor guia turística que puc tenir així que em vaig deixar anar per la seua proposta i vam passar tot el dia allà.

A diferència d’altres vegades no he pogut seleccionar només les 9 fotos més representatives d’aquesta excursió així que primer us mostraré l’interior de l’Aquarium perquè em va fascinar.

Com podeu veure per les imatges hi ha molta varietat d’espècies i els ambients que visitem recreen perfectament el fons marí que podem trobar en l’arxipèlag de Cabrera, que es pot veure clarament des d’aquesta part de l’illa. La persona que ens va vendre les entrades ens van suggerir que ens imaginéssem que ens trobàvem a 15 metres de la superfície i així ho vam fer. Per un moment em vaig imaginar nedant amb tots aquests peixos i em vaig sentir una mica més lliure i més lleugera...

A continuació us mostro algunes fotos de l’exterior de l’aquàrium i algunes instantànies que vaig fer del poble mentre passejàvem per les seues platges i aprofitàvem el solet del passeig. Sabeu que em va agradar més? El far...m’encanten els faaaaars, els trobo enigmàtics i amb moltes històries que contar.

Espero que us haja agradat. És un lloc molt bonic a visitar. Si ho feu ara que encara no és temporada d’estiu, trobareu molta tranquil·litat...

Us deixo l’enllaç a la seua pàgina web per tal que poguésseu consultar horaris i tarifes. Hi ha un 50% de descompte per a residents. Podeu aprofitar les vacances de Pasqua per fer-hi una visita:

http://cvcabrera.es

Ens veiem en la pròxima entrada!

divendres, 8 de març del 2019

De joguines i altres contes...

Aquesta setmana està sent molt reflexiva en el bloc i, si us he de ser sincera...m’agrada. Perquè de vegades anem a un ritme tant ràpid que no ens parem a pensar i és molt necessari aturar i reflexionar...perquè ens ajuda a plantejar-nos coses que, encara que de vegades resulten molt evidents, mai ens havíem parat a pensar.

Avui és el dia de la dona. Personalment, com ja us he explicat a classe, celebrar un dia com aquest significa que encara queda molt per lluitar per la igualtat de gènere.

Crec que l’educació és una de les eines més importants que tenim en la nostra societat per a facilitar realment un canvi ja que el que vertaderament fa falta és un canvi de mentalitat.

Fa uns anys vaig publicar una entrada en el bloc (podeu llegir-la fen clic aquí) en la qual parlava sobre els joguets que anaven destinats a les nines. No vull repetir aquí les idees que ja vaig exposar en aquella entrada però recordo que un dels joguets que vaig comentar va ser la Barbie de Mattel... Com tots ja haureu pogut observar, es tracta d’una nina “estilitzada” amb unes corbes molt pronunciades que dista molt de representar a la dona “real”.

Imatge via Google

Doncs bé, aquesta nina segueix comercialitzant-se però la marca, com deia al principi, s’ha parat a pensar. I encara que la nina continua físicament igual (això donaria per a una altra entrada), l’empresa ha reflexionat en veu alta. Si analitzem més globalment a la marca, el vídeo que vaig a mostrar-vos pot considerar-se una minúcia i una “campanya publicitària” més per augmentar la venda d’aquest producte. I pot ser sigue així...però vull que us quedeu amb el missatge que transmet perquè crec que té molta força i ajuda a la reflexió.

Els joguets no han de tenir gènere igual que succeeix amb les disfresses. Tots els xiquets i xiquetes tenen dret a jugar al que vullguen i deixar volar la seua imaginació per fomentar la creativitat i que aquesta forme part de les seues vides no només en la infantesa sinó també en la seua etapa adulta.

diumenge, 3 de març del 2019

De disfresses i altres contes...

Estem en ple Carnestoltes, una festa que a la vostra profe de plàstica li encantaaaaaa. M’he disfressat des de ben xicoteta. Des d´aquí les gràcies a la meua mare per tot el material gràfic que tinc des de menuda d’aquesta festa. Algun dia us les ensenyaré...jajajaja

Però avui vull parlar-vos d’un altre tema que em porta a fer una reflexió sobre aquesta festa: els prejudicis. Una festa tant divertida i creativa com aquesta no hauria de tenir uns límits marcats per un pensament tancat i que ens ha vingut inculcat des de ben petits. Em refereixo al costum de donar gènere a les disfresses.

Si eres nin, la temàtica dels Superherois triomfa: Spiderman, Hulk, Batman o Superman inunden els carrers i, encara que no tinc res en contra d’aquests personatges, tots tenen una cosa en comú que es demostrar la força i perquè no la virilitat del gènere masculí.

Imatge via Pinterest

En canvi, si eres nina personatges com ara Frozen, Blancaneus i La Sireneta ens mostren la cara dolça tant atribuïda al gènere femení.

Imatge via Pinterest

I jo em pregunto: I per què? Quina necessitat de diferenciar i marcar des de tant petits als nins i les nines? No som tots iguals? Què passa? Que els nins han de ser forts i no mostrar sentiments? Que les nines han de ser “dolces” i no mostrar el seu caràcter?

I tampoc em va bé la versió femenina i “edulcorada” dels superherois on les nines porten els símbols que els identifiquen però, en vegada de dur el tratge original se’ls posa un tutú (molt bonics per cert) amb el qual es continua marcant eixa diferència entre nins i nines establerta per la societat.

Imatges via Pinterest

En la meua casa tenim moltes disfresses i Andreu i Bernat poden i deuen disfressar-se del que ells vullguen perquè són nins. Tenim una disfressa de Spiderman, una altra de Buhita (PjMasks) i també una de Blancaneu, tenim tutus, tenim collars, tenims barrets i també moltes perruques...i depèn del dia i del moment ens disfressem del que volem (sí...jo també em disfresso) i passem moments molt divertits. Per què a la fi, d’això es tracta...de passar-nos-ho bé sentint-nos lliures de prejudicis.

Els pares tenim la responsabilitat des de casa d’educar els nostres fills en valors i començar a trencar estereotips ridículs que ens han vingut imposats per la societat en la qual vivim. Crec que la felicitat dels nins està per damunt de tot això.

A continuació us mostro un vídeo molt significatiu sobre aquest tema que realment em va emocionar. M’alegra veure aquest tipus d’iniciatives sobretot venint del pare, que és la referència masculina més propera que tenen els nins en casa. Crec que tots hauríem d’aprendre d’aquest pare que apareix en el següent vídeo i permetre a les noves generacions deixar anar la seua imaginació i creativitat perquè... d’això dependrà el futur de la nostra societat.

dilluns, 11 de febrer del 2019

Regals "VINTAGE"

Comencem amb una entrada de pràctica creativa on us ensenyo aquelles activitats o manualitats que realitzo en la meua vida personal. La veritat és que m’agradaria tenir més temps per realitzar detalls personalitzats i manualitats però Andreu i Bernat solen absorbir les estones que tinc “lliures”. Un altre dia us mostraré una “practica creativa” que estic realitzant amb ells i que vosaltres també podreu aplicar a un altre nivell en la vostra habitació.

En l’entrada anterior us parlava de l’estil vintage en l’scrapbook i us mostrava algunes fotos antigues de la meua família. En aquesta publicació vaig a mostrar-vos la foto d’infantesa d’una molt bona amiga. En ella es troba amb el seu germà i, des del dia que me la va mostrar, sabia que havia de fer-li algun regal amb ella.

Personalment el que més m’agrada d’aquestes fotografies és la naturalitat dels protagonistes. Ella mira a la càmera però el seu germà mira cap a un altre lloc i a mi això em desperta molta tendresa perquè crec que els nins han de gaudir de la seua infantesa i ser nins, ja tindran temps de ser grans...

Abans de Nadal, vaig fer dues còpies de l’arxiu i vaig comprar uns marcs de color fusta natural i allà que me’n vaig anar a Vinaròs carregada per veure quin material podia emprar de la botiga de la meua mare per fer-li un petit detall a la meua amiga a la tornada. Ni què dir-vos que aquesta sorpresa la tenia en ment des de feia molts de mesos i que vaig poder aguantar fins al final... Objectiu complit! jajajajaja...

Ara us preguntareu perquè fer dues còpies i comprar dos marcs. Doncs la raó és molt senzilla. La meua amiga i el seu germà tenen una relació molt estreta i vaig pensar que li faria il·lusió compartir aquesta imatge amb ell.

Per a la selecció del material, vaig estar mirant molts dels papers vintage que tenia la meua mare i em vaig decantar per un to verdós suau perquè trobava que aportava lluminositat a la imatge i no li llevava protagonisme com altres papers més obscurs que vaig provar.

També vaig escollir una blonda en blanc perdonar-li el toc vintage i altres ornaments en fusta natural com ara el cor i les inicials dels seus noms.

Una vegada escollits els materials i després d’haver fet una quantes proves de composició, trobava que el resultat resultava massa “pobre” per a ser “scrapbook” ja que aquesta tècnica es caracteritza precisament per treballar la composició a capes col·locant i acoblant diferents elements que donen en conjunt un resultat molt harmonitzat. Així que vaig introduir un altre element molt característic d’aquesta tècnica: els embellidors, en aquest cas una flor-acordió.

A continuació podeu veure quin és el procés per a la seua elaboració. Primer es talla el paper a tires i es van doblant fins formar una espècie d’acordió. Vull dir-vos que és la primera vegada que ho feia i no és gens complicat!

Això sí, pensava que amb cinta de doble cara podria aferrar les dues bandes però no és suficient...així que vaig demanar ajuda a la meua mare que molt gustosament va preparar la pistola de silicona calenta per tal de donar més subjecció a aquest ornament. Per al botó també vam emprar la silicona i com podeu veure el resultat no pot ser més original.

A l’hora de personalitzar els regals qualsevol detall pot marcar la diferència així que vaig decidir pintar les inicials dels seus noms amb diferents colors i canviar el seu ordre de col·locació depenent del remitent del regal. Vaig deixar el color fusta natural per al cor i vaig escollir pintures acríliques per pintar les lletres.

I finalment vaig introduir un altre material que en un principi no havia considerat necessari però que és un dels materials estrella en l’scrapbook vintage: la blonda. Vaig escollir dos colors acordes a les tonalitats emprades en la resta de materials i vaig introduir un cotxet de nines i cotxe de joguet en la part inferior de l’esquerra. Finalment no vaig posar la papallona perquè trobava que quedava massa carregat aquest racó i que li llevava protagonisme la flor-acordió.

I fins aquí la meua pràctica creativa d’avui. Espero que us haja agradat la idea i us animeu a emprar alguns dels materials que us he mostrat en aquesta entrada en el vostre àlbum scrapbook.

Ens veiem en la pròxima entrada!

dimarts, 5 de febrer del 2019

Once upon a time...

Feia temps que ja tenia en ment fent fer una entrada sobre la temàtica vintage en la tècnica d’scrapbook. En el bloc encara no havia parlat d’aquesta vessant i crec que és una variant molt bonica i emotiva ja que se sol emprar bàsicament per recordar els nostres avantpassats, familiars que ja no estan amb nosaltres o moments passats que es reviuen amb nostàlgia. En el vostre cas, sou molt joves i el vostre passat és molt recent però, per a la gent que superem els quaranta, aquesta modalitat “vintage” ens trasllada a la nostra infantesa aflorant molts records que de vegades estaven dormits.

Imatge via Pinterest

A continuació us mostro alguns layouts creats amb aquesta tècnica per tal que poguésseu observar quins elements s’empren en aquest temàtica i així poder emprar-los com a recurs per a les vostres creacions.

Puntilles, flors seques, perles...són alguns dels elements que acompanyen aquestes imatges antigues i creen decorats, que juntament amb els papers pintats decoratius del fons, evoquen èpoques passades.

Imatges via Pinterest

Les sanefes és un altre recurs molt emprat per remarcar aquest tipus d’imatges així com les formes realitzades amb xapa de fusta que decoren les fotografies amb paraules o bé ens recorden algun objecte de l’època com ara la bicicleta que apareix en una de les imatges que us mostro a continuació.

Imatges via Pinterest

En les fotografies de bebès, el color de fons, així com dels elements que complementen la imatge, varia un poc la tonalitat de marrons per donar pas a tons més pastel rosats i blavencs com es veuen les següents imatges.

Imatges via Pinterest

El món de la fotografia ha avançat molt gràcies a la tecnologia i molts de vosaltres ja teniu les vostres fotografies en imatges digitals però, com podeu comprovar en aquesta entrada hi havia un temps en el qual les fotografies eren de color sèpia o en blanc i negre.

Unes imatges que, malgrat l’absència de color, enregistren moments dels nostres avis i besavis i immortalitzen moments preciosos que val la pena recordar... Tinc la sort de tenir una mare que li encanta emmagatzemar totes les fotos antigues dels nostres familiars per la qual cosa he pogut conèixer avantpassats que òbviament per qüestions de dates i cronologia no haguera estat possible.

Crec que és molt important saber la nostra història i mirar fotografies antigues és un bon moment per recordar i també poder gaudir de moments ja passats. Les fotos que us mostro a continuació són imatges familiars dels meus pares que la meua mare ha seleccionat i amb les quals ha emprat la tècnica vintage.

En aquesta imatge podeu observar a la meua besàvia per part de pare. El xiquet de la dreta és el meu iaio Pepe i les xiquetes són les seues germanes Amparo (és la més petita) i Julia.

Com podreu apreciar, són imatges d’altres èpoques que ens permeten endinsar-nos en un altre temps i que constaten de quina manera vivien els nostres avantpassats. D’una banda, alguns d’ells són retrats més estudiats perquè les poses dels protagonistes no són escenes quotidianes sinó que són imatges d’estudi. D’altra banda, són fotos més naturals perquè les persones que apareixen no han de somriure forçadament transmeten realment trets de la seua personalitat.

En la següent foto familiar apareixen els meus besavis per part de mare, el iaio Quico i la iaia Vicenta, amb tres dels seus quatre fills (en aquesta foto el tio Adrián encara no havia nascut ja que va ser el petit dels germans). D’esquerra a dreta: la tia Fina, la tia Maria i, com no, la meua apreciada iaia Rosario. A ella li dec molt del que sóc...Algun dia us parlaré d’ella...El seu record m’acompanyarà sempre...

Com podeu observar en les composicions realitzades amb aquestes fotos, s’empren materials que evoquen el passat: puntilles, botons, llaços i papers amb unes tonalitats neutres que tenen com a objectiu principal donar-li el protagonisme a la imatge que acompanyen.

En la última imatge apareixen quatre fotografies. En la primera d’elles apareix la meua besàvia Agustina, una dona valenta que segons m’ha explicat ma mare va quedar vídua amb 48 anys i regentava una carnisseria en el mercat del meu poble. La resta són tres dels sis fills que va tenir. La xiqueta que es troba al seu costat és la meua tia Antonia, el xiquet és el meu iaio Jenaro i la xiqueta que apareix al costat del meu iaio és la tia Agustina. Les fotos són del seu dia de la comunió.

Imatges via Pinterest

I com que ja sabeu el que m’agraden a mi les sorpreses, comentar-vos que aquesta entrada té una segona part que en breu descobrireu i que pertany a l’apart de “pràctica creativa”.

Espero que us haja agradat l’entrada!