Once upon a time...

Feia temps que ja tenia en ment fent fer una entrada sobre la temàtica vintage en la tècnica d’scrapbook. En el bloc encara no havia parlat d’aquesta vessant i crec que és una variant molt bonica i emotiva ja que se sol emprar bàsicament per recordar els nostres avantpassats, familiars que ja no estan amb nosaltres o moments passats que es reviuen amb nostàlgia. En el vostre cas, sou molt joves i el vostre passat és molt recent però, per a la gent que superem els quaranta, aquesta modalitat “vintage” ens trasllada a la nostra infantesa aflorant molts records que de vegades estaven dormits.

Imatge via Pinterest

A continuació us mostro alguns layouts creats amb aquesta tècnica per tal que poguésseu observar quins elements s’empren en aquest temàtica i així poder emprar-los com a recurs per a les vostres creacions.

Puntilles, flors seques, perles...són alguns dels elements que acompanyen aquestes imatges antigues i creen decorats, que juntament amb els papers pintats decoratius del fons, evoquen èpoques passades.

Imatges via Pinterest

Les sanefes és un altre recurs molt emprat per remarcar aquest tipus d’imatges així com les formes realitzades amb xapa de fusta que decoren les fotografies amb paraules o bé ens recorden algun objecte de l’època com ara la bicicleta que apareix en una de les imatges que us mostro a continuació.

Imatges via Pinterest

En les fotografies de bebès, el color de fons, així com dels elements que complementen la imatge, varia un poc la tonalitat de marrons per donar pas a tons més pastel rosats i blavencs com es veuen les següents imatges.

Imatges via Pinterest

El món de la fotografia ha avançat molt gràcies a la tecnologia i molts de vosaltres ja teniu les vostres fotografies en imatges digitals però, com podeu comprovar en aquesta entrada hi havia un temps en el qual les fotografies eren de color sèpia o en blanc i negre.

Unes imatges que, malgrat l’absència de color, enregistren moments dels nostres avis i besavis i immortalitzen moments preciosos que val la pena recordar... Tinc la sort de tenir una mare que li encanta emmagatzemar totes les fotos antigues dels nostres familiars per la qual cosa he pogut conèixer avantpassats que òbviament per qüestions de dates i cronologia no haguera estat possible.

Crec que és molt important saber la nostra història i mirar fotografies antigues és un bon moment per recordar i també poder gaudir de moments ja passats. Les fotos que us mostro a continuació són imatges familiars dels meus pares que la meua mare ha seleccionat i amb les quals ha emprat la tècnica vintage.

En aquesta imatge podeu observar a la meua besàvia per part de pare. El xiquet de la dreta és el meu iaio Pepe i les xiquetes són les seues germanes Amparo (és la més petita) i Julia.

Com podreu apreciar, són imatges d’altres èpoques que ens permeten endinsar-nos en un altre temps i que constaten de quina manera vivien els nostres avantpassats. D’una banda, alguns d’ells són retrats més estudiats perquè les poses dels protagonistes no són escenes quotidianes sinó que són imatges d’estudi. D’altra banda, són fotos més naturals perquè les persones que apareixen no han de somriure forçadament transmeten realment trets de la seua personalitat.

En la següent foto familiar apareixen els meus besavis per part de mare, el iaio Quico i la iaia Vicenta, amb tres dels seus quatre fills (en aquesta foto el tio Adrián encara no havia nascut ja que va ser el petit dels germans). D’esquerra a dreta: la tia Fina, la tia Maria i, com no, la meua apreciada iaia Rosario. A ella li dec molt del que sóc...Algun dia us parlaré d’ella...El seu record m’acompanyarà sempre...

Com podeu observar en les composicions realitzades amb aquestes fotos, s’empren materials que evoquen el passat: puntilles, botons, llaços i papers amb unes tonalitats neutres que tenen com a objectiu principal donar-li el protagonisme a la imatge que acompanyen.

En la última imatge apareixen quatre fotografies. En la primera d’elles apareix la meua besàvia Agustina, una dona valenta que segons m’ha explicat ma mare va quedar vídua amb 48 anys i regentava una carnisseria en el mercat del meu poble. La resta són tres dels sis fills que va tenir. La xiqueta que es troba al seu costat és la meua tia Antonia, el xiquet és el meu iaio Jenaro i la xiqueta que apareix al costat del meu iaio és la tia Agustina. Les fotos són del seu dia de la comunió.

Imatges via Pinterest

I com que ja sabeu el que m’agraden a mi les sorpreses, comentar-vos que aquesta entrada té una segona part que en breu descobrireu i que pertany a l’apart de “pràctica creativa”.

Espero que us haja agradat l’entrada!