Desconnectar per a “reconnectar”.
Això és el que em va passar el divendres passat quan vaig veure a Maria.
A Maria la vaig
conèixer el primer any d’universitat. Hem estudiat juntes, hem fet treballs
juntes, hem rigut molt juntes, etc...
Vam acabar la carrera i
cadascuna va seguir el seu camí però sempre hem mantingut el contacte en el
temps. En els últims anys ens uneix el tema de la creativitat, treballant-la
cadascuna a la seua manera des de l’àmbit professional i personal. L’estat de WhatsApp
ens ha permès estar en contacte de manera més assídua comentant les frases a
mode de reflexió que hem anat penjant i també compartim lectures interessants
que anem trobant en el nostre dia a dia.
La fotografia que us
mostro a continuació és del dia que va passar juntes en la platja parlant de la
vida i fent coses tant inesperades com banyar-me en la platja (feia anys que no
en banyava més enllà dels peus). La imatge capta el moment en el qual vaig
aconseguir oblidar-me d’obligacions i gaudir d’embrutant-me les mans amb la
sorra com quan era menuda. Una sensació indescriptible que vaig immortalitzar amb
aquesta instantània del moment.
Tant Maria com jo, a l’acabar el dia, ens va envair l’alegria d’haver gaudit juntes d’aquest dia. Ella ja pensa en celebrar d’aquí dos anys els 50 fent un viatge juntes a Grècia, jo em conformo en poder seguir transitant aquesta vida al seu costat.
 |
| Imatge de 72 kilos |
Ens veiem en la pròxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada