Quan era
menuda, el postre per execel·lència era el “pijama” un plat
variat: pinya, prèssec en almívar, nata i un flam. El menjavem en casa i també
en cerimònies com ara les comunions. Eren les postres “estrella”. Avui ma mare
ens l’ha tornat a preparar però, encara que s’ha deixat la nata, a mi m’ha sabut
igual.
Vull
acompanyar la fotografia del meu diari d’estiu d’avui amb un poema de l’escriptor
Martí Miquel i Pol (1929 -2003) on el flam és el protagonista.
Ens veiem en la pròxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada