Una de les coses que més m’agrada és observar. Em surt de manera innata i es deu a la meua curiositat. Moltes vegades, el fet de caminar em serveix de desconnexió perquè m’agrada mirar les ombres que es projecten sobre el terra. La fotografia que us mostro a continuació em representa al 100%: soc jo amb la meua llum però també amb les meues ombres…
Capturar aquest moment m’ha fet pensar en un vídeo de Mario
Alonso Puig on parlar de l’ésser humà d’una manera tant bonica que he decicidit
compartir-lo per aquí per a veure què us sembla.
Ens veiem en la pròxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada