Portem dos dies de pluja i estic segura que hi ha gent ho troba estrany. Ens hem “acostumat” a més mesos de calor que de fred i a anys on la pluja és més bé esporàdica arribant a convertir-se en una molèstia quan arriba. Quan era menuda, a meitat agost, apareixen les tempestes que ens avisaven que l’estiu s’acabava...La calor desapareixia i les jaquetes tornaven perquè refrescava.
A mi m’agrada la pluja.
La primera raó és perquè és molt necessària per a que hi haja vida. També
m’agrada perquè ens posa a prova. Perquè, de vegades, apareix de manera
inesperada i trenca amb allò que tenim planificat o, simplement, ens fa més
agosarats i ens atrevim a mantenir els plans malgrat ens xopem en l’intent.
M’agrada la pluja perquè quan s’acaba ens deixa reflexes que, sovint, la
realitat no ens deixa veure. En definitiva, m’agrada la pluja.
Ens veiem en la pròxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada