A poques hores d’acabar aquest diari d’estiu que finalitzarà demà 22 de setembre, em passo per aquí per parlar dels canvis, de vegades, inesperats que sofrim amb l’estrena d’una nova estació de l’any i, com no, en la vida.
Els anys m’han ensenyat i continuen ensenyant-me que la clau per a saber-los dur és, d’una banda, l’acceptació i, d’una altra, l’adaptació. De vegades, qualsevol canvi meteorològic, suposa un “drama” en les nostres vides. Que unes gotes de puja que banyen els carrers, siguen capaces de trastocar-nos tant em sembla curiós i alhora estrany.
És cert que la pluja
incomoda perquè els carrers es banyen i necessitem d’un calçat més adequat per
tal de transitar-los però, crec que ens agarrem les coses massa a pit, com si
la vida ens anés amb canvis que són impossibles de controlar. Tal vegada, les
presses amb les que anem d’un lloc a un altre tinguen part de culpa de com ens
prenem les coses. Tal vegada, la culpa sigue d’eixos horaris tan difícils de
complir per la quantitat de coses que hem de fer en una vesprada...però, a la
fi, ens desconcertem per unes gotes d’aigua. I és en eixe moment, si som
conscients del que estem sentint, on hem de “parar” i mirar d’acceptar el que
està passant per tal de poder gaudir d’eixes gotes que cauen lentament sobre els
vidres del cotxe o de la finestra si estem en casa.
Perquè com diu la dita:
“Després de la pluja, ve el bon temps”. Així que anem a aprofitar aquest
dia plujós per a reinventar-nos i fer alguna cosa que fa temps que tenim
oblidada.
En el meu cas, veient com cau la pluja, em quedo amb el capvespre que vaig captar fa dues setmanes en Vinaròs i que em té enamorada...
Ens veiem en la pròxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada