Avui tocava reprendre les classes després de les festes però no ha estat
així. Continuem en estat d’alarma i hem de quedar-nos en casa per a que aquesta
situació acaba el més prompte possible. A tots ens agraden les vacances però
també ens agrada tenir una rutina.
En aquestes circumstàncies tenien dues opcions: veure el got mig buit,
veure tots els inconvenients d’aquesta situació, bloquejar-nos i entrar en un bucle
de pensaments negatius que ens paralitzen...
O veure el got mig ple, donar-li la volta a la truita i veure aquesta situació
com una possibilitat d’aprenentatge, d’adornar-nos-en de l’oportunitat que
tenim en les nostres mans per canviar xicotetes coses que poden beneficiar la
nostra vida i florir pensaments, accions i actituds que ajuden a millorar-nos a
nosaltres com a persones i que, al mateix temps, canvien el nostre entorn.
Dins de totes les notícies diàries i constants de la propagació del coronavirus
amb xifres de casos confirmats, nombre d’infectats, nombre de morts i nombre de
persones recuperades, s’està valorant la feina de tot el personal sanitari que són
els que ens “cuiden”. Un dels reconeixements més notori és l’aplaudiment a les
20 hores tots els dies des de les nostres cases des que va començar aquesta
malaltia.
L’altre dia vaig veure una notícia relacionada amb aquests aplaudiments que
em va emocionar i veient-la pensava en la quantitat de coses que de vegades fem
i de les quals no imaginem la repercussió que poden arribar a tenir.
Podeu llegir la història completa en el següent enllaç:
I aquí te n’adones de com un simple gest que tenia com a objectiu el reconeixement
al treball d’un sector de la nostra societat és converteix en un motiu d’alegria
per a un malalt d’Alzheimer i, en eixe moment, te’n recordes d’un espot publicitari
que Loteria Nacional va realitzar l’any 2016 en la seua campanya nadalenca i
comproves que, en ocasions, la realitat supera la ficció...
I amb això ens hem de quedar. No podem negar que hi haurà moments
complicats. Que no és una situació fàcil i que TOTS tenim dret a tenir moments de baixó
però, quan els tinguéssem, tanqueu els ulls i visualitzeu eixes abraçades / aferrades
(per als meus alumnes mallorquins) amb els vostres iaios (valencià) / padrins (mallorquí),
la vostra família, els vostres amics i estic segura, que quan tornareu a obrir-los,
notareu el somriure en la vostra cara i estareu preparats per a continuar endavant
com heu fet fins ara.
Hola Isabel!
ResponEliminaAcab de veure aquestes entrades especials del coronavirus i m'he posat molt contenta!
Feia mooolt de temps (massa) que no mirava el blog, perquè aquest curs és de locos... Però si alguna cosa bona ens ha donat el coronavirus ha estat temps. Temps és allò que més falta avui dia, el nostre mòn avança molt aviat i duim un ritme de vida frenètic... i de sobte...paf! Ens han donat una bufetada de temps, jajaja. Ara de sobte tenim un mes de temps, de res més. I hem d'aprofitar aquest temps per fer allò que sempre voliem, per pensar, llegir, pintar, estar en família, conèixer els veïnats, valorar els petits detalls... Pot ser després d'això ens feim més humans. Són dies difícils, però en sortirem, i em fa feliç pensar que pot ser haurem après una gran lliçó. És vera que enyor als amics, que vull anar a passejar i que a estones m'agobien les parets de ca meva i m'agradaria partir a còrrer, però estic fent moltes coses que també m'agraden. Estic molt amb sa família, vaig adelantant apunts, xerr amb els veïns pel balcó (que per cert, s'estan tornant bastant locos, mos passam es dia a nes balcó picant amb olles, cantant i jugant a veo veo, jajaja), estic fent scrap, he aprés a fer punt i fins i tot m'he obert un canal a youtube on enseny balls, jajja!
Esper que tu també ho estiguis passant el millor possible i que tu i la teva familia tengueu salut, que és el més important!
I, per cert, m'han encantat els incisos en mallorquí a l'entrada!
Ens veim aviat!
Abraçades i besades virtuals,
Margalida
Margalidaaaaaaaaa!
EliminaJustament avui he pensat en tu...😊 M'has deixat muda amb la teua reflexió. Suscric tot el que dius. Avui mirant la TV, ha sortit l'humorista Arturo Valls en un dels programes de migdia i ha dit una cosa que m'ha semblat interessant. Comentava que tant de bó aquesta situació ens face reflexionar i que el canvi es note quan finalitze. Venia a dir que no es quedés com els 'propòsits d'any nou' que els tens molt clars al principi i que van diluint-se conforme passa el temps...i crec que té tota la raó. Comentava que la gent reflexiona quan té el 'susto' però que després, el ritme frenètic del dia a dia, ens absorbeix i ens oblidem de tot allò que ens havíem proposat. Tant de bo la gent féssem canvis en la nostra vida per a millorar-la després d'aquesta pandèmia!
M'encanta llegir els teus comentaris 💻🖱 però no d'ara sinó des que feies 1r d'ESO. Sempres has demostrat molta maduresa. Has estat una de les alumnes més aplicades que he tingut. Sempre amb un somriure. Predisposta a aprendre en qualsevol moment...Eres especial Margalida ❤❤❤❤. He tingut molta de coneixer-te i m'encanta seguir en contacte amb tu!
Molts 😚😚😚😚, Isabel.
Gran bloc. Salut
ResponEliminaMoltes gràcies!
Elimina😍😘