dimecres, 19 de juliol del 2023

Aprenent a dibuixar (3a entrega)

L’estil és una cosa molt peculiar i que ve determinat per la nostra personalitat. No hi ha dues persones iguals en el món. Malgrat la moda, que sempre intenta homogeneïtzar-nos a través d’uns patrons que també varien amb el temps, la veritat és que totes som distintes i que justament aquesta diferència és la que ens fa ser especials.

Salvador Dalí /Yayoi Kusama

Si s’apliqués, per exemple, el concepte de “moda” a l’àmbit de la literatura, ens resultaria estrany que la creació dels personatges estigues relacionada amb els personatges de moda del moment. Encara que existeixen llibres d’influencers i youtubers, us imagineu quantes històries quedarien per contar i quin empatx que totes les escriptores i escriptors parlessen del mateix? Amb comprar un o dos llibres ja sabríem de que van la resta però, perdríem eixe temps que dediquem a submergir-nos en multitud d’històries de personatges a través de les diferents autores i autors i el viatge a altres mons imaginaris i llunyans a través de les pàgines d’un llibre.

Per a continuar practicant, avui us mostraré com dibuixar un gat pas a pas però, us presento dues maneres diferents per tal que comproveu que existeixen moltes maneres d’interpretar un mateix tema. Abans vull demostrar-vos que existeixen tantes maneres de veure les coses com ulls que les observen a través de diferents portades de llibres en els quals els protagonistes són els gats.

A continuació us mostro algunes portades en les que les il·lustracions ens mostren gats més realistes degut a les textures, colors i volums emprats per a la seua creació.

Imatges via Google


Tampoc es descarta la presència dels gats negres que, a diferència d’una de les creacions de les imatges superiors, es caracteritzen per l’absència de volum degut a l’ús de tintes totalment planes. De fet, en la última portada s’aprofita el fons negre del llibre per realitzar la seua figura. És una manera original de mostrar el gat i, com bé indica el títol del llibre “Gato Luna”, aproximar-lo a l’Univers galàctic que és on habiten aquests tipus de gats.

Imatges via Google

Cada llibre conta una història per la qual cosa les portades, que són la presentació d’allò que trobem en el seu interior, tindran maneres molt diferents de representar a aquest animal i tots els dibuixos realitzats en el seu interior es caracteritzaran pel mateix tipus d’acabat per tal de ser fidels a l’estil de les il·lustracions de la portada. La tipografia emprada per als títols i els texts serà un altre element que li donarà personalitat al llibre.

Imatges via Google


En les següents imatges podeu observar la portada d’un conte i com l’estil de dibuix també es veu reflectit en les seues pàgines interiors. Són imatges molt acolorides encara que podem observar diferències a l’hora de treballar la línia del contorn dels dibuixos. Mentre que en altres contes, les línies de les il·lustracions estan més definides i visibles, en aquest cas es difuminen i es mesclen amb el fons.

Imatges via Google


Una altre aspecte a tenir en compte són els escenaris on s’ubica la història. Mentre hi ha contes en els que trobem elements que ens donen informació sobre en quin lloc succeeix la història (un interior d’una casa o un bosc) en altres el fons és completament blanc, tal vegada, per a emfatitzar més les accions dels protagonistes de la història.


Imatges via Google


La veritat és que avui dia existeixen gran varietat de contes infantils on les històries van afortunadament més enllà del contes clàssics com ara “El gat amb botes” o “La rateta presumida” que em llegien quan era xicoteta. Històries dedicades a les menudes i menuts de la casa en els que es pot gaudir de la imaginació, fomentar la creativitat, i donar valor a l’amistat i l’autoestima tant necessaris des de la nostra infantesa.


Imatges via Google

Aquest estiu m’he proposat més moments de lectura i he trobat un llibre, de casualitat, que em tindrà prou entretinguda on un dels personatges és un gat. He de reconèixer que la primera cosa que em va cridar l’atenció és la il·lustració del gat que ressaltava entre mig d’imatges més fotogràfiques i més realistes dels llibres que es trobaven al seu voltant.

Imatge via Google


Ai...que parlant de llibres quasi se m’oblida penjar els tutorials... jajajaja. Aquí teniu el pas a pas per dibuixar un gat així que només queda decidir quin dels dos voleu practicar!

Imatges via Pinterest

Ens veiem en la pròxima entrada!


dissabte, 15 de juliol del 2023

Pròxima parada: FANZARA

L’altre dia us vaig ensenyar alguns murals molt originals en els que els cactus eren els protagonistes. L’única pega és que per a veure’ls havíem de fer molts de kilòmetres.

Imatges via Google

I si us dic que podeu apreciar murals molt originals més prop d’aquí? Existeix un poble, a tan sols uns 30 km de distància de Castelló, on podeu gaudir de vertaderes obres d’art a l’aire lliure: Fanzara. A simple vista, veiem un poble envoltat de muntanyes i arbres però, si us endinseu pels seus carrers, descobrireu pintures increïbles plenes d’imaginació i creativitat.

Imatge via Google


El projecte “MIAU”, museu inacabat d’art urbà, s’inicia l’any 2005 després de produir-se una mala convivència entre el veïnat del poble per les discussions per la possible instal·lació d’un abocador de residus tòxics. Per a un poble rural com Fanzara, que havia sofert la seua despoblació i la manca de feina, aquesta proposta va ser ben vista per una part del veïnat que pensaven que instal·lar aquest dipòsit podria generar treball mentre que altres habitants estaven en contra pel que suposava emmagatzemar aquest tipus de residus en el lloc on vivien.

Imatges via Google


Si voleu saber més sobre com es va forjar aquest projecte, aquí teniu un vídeo on dels precursors de la idea expliquen de manera molt detallada com aquest museu a l’aire lliure va contribuir a millorar la convivència del poble:

https://www.youtube.com/watch?v=CAwu7ofBa5c&t=3s

Si visiteu Fanzara, us trobareu parets pintades amb diferents estils perquè en aquest projecte participen artistes de diferents països amb les seues maneres d’expressió particulars. Les parets del poble es converteixen en un llenç en blanc on formes, línies i colors ens mostren imatges de diferents temàtiques amb les que els artistes mostren les seues reflexions.

Imatges via Google


Veure les façanes de les cases plenes de colorit deu seu tot un goig per al veïnat del poble quan dona una volta però, sobretot, per a les persones que viuen en aquests edificis perquè a tots ens agrada envoltar-nos de coses boniques que fan que el nostre entorn sigue més agradable. Estar “acompanyats” d’ART deu ser realment gratificant.

Imatges via Google

A més de motius florals i orgànics, també trobem figures humanes en algunes de les propostes que al·ludeixen a altres obres artístiques com “El pensador” de August Rodin (imatge de l’esquerra) i, a través de les quals, podem observar la fragilitat de l’ésser humà.

Imatges via Google

Altres imatges es presenten més acolorides, amb el predomini de colors primaris que ajuden, per exemple, a reforçar les composicions simètriques i abstractes dissenyades per a l’ocasió com podem apreciar en la imatge de l’esquerra o, simplement, reforcen la composició fragmentada que respecta l’estructura de l’edifici en el que es troba, com succeeix amb el rostre de la imatge de la dreta.

Imatges via Google

Observant algunes de les pintures que adornen el poble trobem com, utilitzant les mateixes tonalitats cremoses, es poden obtenir resultats ben diferents. Obres més realistes que recullen activitats quotidianes del camp i que es mimetitzen amb els edificis que les envolten i pintures més abstractes que ens porten a la reflexió sobre el perquè uns rajos emanen d’una mirada d’un rostre configurat per quadradets a mode de píxels.

Imatges via Google

Un poble on edificis emblemàtics i d’altres èpoques cohabiten amb pintures i instal·lacions escultòriques més contemporànies. Una demostració clara que la convivència és la base de qualsevol societat.

Imatges via Google

Cada any, a principis de juliol, nous artistes visiten Fanzara, comparteixen casa per uns dies amb els seus habitants i decoren les parets de les seues cases de manera totalment altruista. Hi ha música, dansa, performance, teatre i tallers...

Així que ja sabeu, si no teniu plans per a l’any que ve, els Festival MIAU pot ser una bona opció per gaudir de l’ART en totes les seues expressions, enriquir-se de noves experiències i conèixer de la veu dels propis artistes el missatge que han volgut transmetre amb les seues obres. I al meu alumnat mallorquí, dir-vos que us tinc molt present, que me’n recordo molt de vosaltres i que, de vegades, rellegeixo els vostres comentaris en el bloc. A veure si veient alguna entrada com aquesta, us animeu i em feu una visita!

Imatge via Google

Us deixo una última obra de l’artista que a mi em té fascinada des que la vaig veure i que serà la culpable del tema d’una de les pròximes entrades...

isabelcogollosferrer©2023

En veiem en la pròxima entrada!

dijous, 6 de juliol del 2023

Aprenent a dibuixar (2a entrega)

Seguint amb els tutorials per dibuixar avui m’he decidit per una planta que, últimament, té molta visibilitat com a element decoratiu en les cases de maneres molt diferents aportant un toc d’originalitat amb la seua presència en les estances en els que s’utilitza: el CACTUS. 

Imatges via Pinterest

En manualitats, també és un element molt utilitzat com a motiu en la realització de targetes personalitzades així com l’elaboració d’una rèplica amb diferents materials com ara rotllos de paper higiènic o inclús pedres.

Imatges via Pinterest

L’any 2008 vaig visitar l’illa de Lanzarote on vaig descobrir el jardí del cactus. En ell es poden trobar al voltant de 4500 exemplars de cactus d’unes 500 espècies diferents que provenen de 5 continents diferents. Unes varietats que vaig poder observar molt de prop comprovant la bellesa que alberguen aquest tipus de plantes on espines i flors conviuen a curta distància. Evidentment, em vaig dedicar a immortalitzar-les en una sèrie de fotos per al record ja que mai havia vist tantes varietats juntes.

isabelcogollosferrer©2023

Doncs bé, ara ja teniu un altre motiu amb el que podeu practicar. Com podeu apreciar l’escenari on s’ubiquen els cactus és molt simple i fàcil de copiar.

Imatge via Pinterest

No podia deixar acabar l’entrada ensenyant-vos algunes propostes artístiques que s’han realitzat d’aquest elements en parets per tal que comproveu amb els vostres propis ulls, la quantitat de color que irradien aquestes obres. Si algun dia viatgeu als Estats Units, podreu observar-les de més a prop ja que el primer mural es troba en Arizona i el segon s’ubica en la ciutat de Los Ángeles.

Obra de l’artista Lauren Lee / Obra de l’artista Calina Mishay


Tot és començar així que, una vegada realitzar la pràctica, podeu deixar anar la vostra imaginació i fer la vostra pròpia proposta amb el material que més us agrade: aquarel·les, ceres, retoladors i fins i tot un collage.

Imatges via Pinterest

Ens veiem en la pròxima entrada!


dimecres, 5 de juliol del 2023

72 kilos

Avui vinc a mostrar-vos com podem contar moltes coses a través de dibuixos senzills. De vegades, la simplicitat de les formes fa que el missatge sigue més directe i clar, demostrant-nos que no és necessari buscar llenguatges carregats i artificiosos per a expressar-nos.

Imatge de Óscar Alonso

En l’àmbit de la il·lustració existeixen tants estils com persones que realitzen dibuixos. Cada persona porta un bagatge de vida a les seues esquenes que ajudarà a configurar eixe estil personalitzat que després veurem reflectit en les seues obres. Totes ens deixem “influenciar” (en el bon sentit de la paraula) pel que llegim, pel que veiem, pels llocs on viatgem i, sense adornar-nos-en, ens anem nodrint de totes aquestes experiències. Un llibre ens pot canviar la manera de pensar, un viatge ens pot canviar la manera de veure la vida i un dibuix ens pot ajudar a reflexionar sobre les nostres relacions personals i, perquè no, com és la nostra existència.

Imatges de Óscar Alonso

L’altre dia vaig començar una sèrie d’entrades amb tutorials molt fàcils per a que us animeu a començar a dibuixar. En un principi, és una manera de trencar la mà i veure que sí que és possible aprendre a expressar-vos amb imatges igual que ho feu quan escriviu una redacció o una història.  Els dibuixos que esteu veient en aquesta entrada han estat realitzats per Óscar Alonso, més conegut com “72 kilos”, i com podeu comprovar, a través de línies i molt de color, realitza il·lustracions que parlen de coses tant quotidianes com les emocions que experimentem en el nostre dia a dia.

Imatges de Óscar Alonso

Amb unes línies discontínues negres que formen masses irregulars es creen diferents paisatges i ambients en el que es parla de la importància d’ajudar els altres o de la necessitat de viure amb tranquil·litat en un món ple de soroll.

Imatges de Óscar Alonso

Els personatges que apareixen, diminuts i de color negre, semblen formiguetes en un món que sovint se’ns fa molt gran. Són imatges molt expressives on els personatges reflexionen d’una manera molt natural sobre aspectes emocionals de l’ésser humà.

Imatges de Óscar Alonso

Així que us animo a seguir practicant per a que trobésseu una manera diferent d’expressar-vos amb la que gaudir del vostre temps lliure.

Imatge de Óscar Alonso

Per cert, aquestes imatges us haurien de recordar a un espot publicitari que s’està emetent per TV. Sabeu quin és?

Ens veiem en la pròxima entrada!


divendres, 30 de juny del 2023

Aprenent a dibuixar...

Quan era menuda, un dels meus somnis era fer pel·lícules de dibuixos animats. Quan veia les pel·lícules Disney, li deia a ma mare que jo, algun dia viatjaria a Estats Units i formaria part dels dibuixants d’aquesta empresa. Ma mare somreia i, encara que crec que pensava que no ho faria, no deia res mentre jo li repetia que ho aconseguiria. Els meus somnis van anar canviant i, després de comprar-me diversos llibres per a aprendre com dibuixar còmics i personatges animats, vaig acabar fent Belles Arts.

Imatges via Google


Estic cansada de sentir que la imaginació i la creativitat són exclusives d’estudis estrictament artístics i tampoc m’agrada sentir: “Jo no sé dibuixar” perquè, en el fons, hi ha moltes coses que no sabem fer i això no significa que mai les farem: naixem sense saber caminar, sense saber anar en bicicleta, sense saber inflar un globus, sense saber fer bombolles, sense saber fer galetes però, amb el temps, aprenem a caminar, aprenem a anar en bicicleta, aprenem a inflar un globus, aprenem a fer bombolles i aprenem a fer galetes. Invertim un temps de la nostra vida a aprendre coses i, amb el dibuix, succeeix el mateix.

Imatges via Google

El que passa és que en l’escola no se’ns ensenya a dibuixar perquè és dóna per suposat que per a saber, has de tenir una predisposició a que se’t dona bé i això és una gran errada.  Igual que el professorat de matemàtiques ens ensenya a fer equacions de 2n grau i el professorat de llengües a analitzar una oració, el professorat d’Educació Plàstica i Audiovisual pot ajudar-nos a dibuixar. La única diferència, encara que massa gran, és que mentre les matemàtiques i les llengües ocupen un espai dins del model educatiu des que som ben menuts, l’Educació Plàstica i Audiovisual es converteix en una  “pinta y colorea” i, amb un poc de sort, es realitzen unes manualitats que, amb una hora setmanal, no poden desenvolupar-se tal i com s’hauria de fer.


Imatges via Pinterest

Cada any, quan comencem la part més artística de l’assignatura, sempre em trobo amb l’alumnat que ha interioritzat tant que és negat per la dibuix i pintar que, malgrat unes indicacions clares i concises, és incapaç de treure el seu potencial perquè la seua ment ha estat entrenada a dir-se de manera continuada que “Dibuixar no és el seu”.

Així que he decidit anar mostrant-vos una sèrie de tutorials molts senzills on, pas a pas, es veu de manera molt visual com podem aprendre a dibuixar animals, objectes, flors inclús paisatges. Crec que és una manera molt divertida i amena de començar a practicar el dibuix i d’anar perdent la por a eixe “No sé” que, de vegades, tenim tant interioritzat.

Cada setmana penjaré una proposta a veure que us sembla. He decidit que, com que estem en estiu, començarem amb un gelat.

Imatge via Pinterest


Podeu practicar i si teniu algun aniversari a la vista, podeu fer una targeta personalitzada que a bon segur triomfarà...


Imatge via Pinterest

Ens veiem en la pròxima entrada!


dijous, 29 de juny del 2023

Happiness

“Estar al dia” és una frase de molta actualitat en el temps que vivim. De fet, juntament amb “anar a la moda”, són dues exigències perverses que acompanyen a la societat del moment però, vaig a centrar-me en la primera d’elles perquè, si comencem a parlar de moda, no acabem...

En un món on estem tant connectats gràcies a les noves tecnologies i on podem obtenir informació de qualsevol lloc del món en qualsevol moment, ens perdem en el consum il·limitat d’imatges i sons que entren en les nostres vides sense quasi permís: a través de les notícies de la televisió, la ràdio o els vídeos que ens ofereix el nostre mòbil. Són productes audiovisuals que, en un principi, no hem escollit veure ni sentir i que ens acompanyen en el nostre dia a dia com si fora de vital importància “estar al dia” . Però, la realitat és ben diferent: som esclaus dels continguts que se’ns ofereixen contínuament i, malauradament, ni tan sols som conscients...

Il·lustració d'Steve Cutts

I això és el que m’ha passat a mi avui. Mirant l’Instagram, m’ha sortit una publicació en la que es mostraven una sèrie de vídeos de l’artista Steve Cutts que m’han fet reflexionar sobre el nostre ritme de vida i del que ens perdem en el camí...

En un dels vídeos, “Are you lost in the world like me?”, amb uns dibuixos que ens recorden a l’estètica dels dibuixos dels anys 30 i 40, apareix un xiquet que es troba a soles en un món d’adults que es perden entre pantalles.

Imatges via Google

Són imatges en blanc i negre on la simplicitat de les formes deixa veure de manera molt clara que succeeix en el mon cada dia.  

Imatge del curtmetratge "Are you lost in the world like me?" d'Steve Cutts

Si voleu veure el vídeo, aquí teniu l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=VASywEuqFd8&t=2s

Trastejant més en l’obra d’aquest il·lustrador, he trobat un curtmetratge de l’any 2019 titulat “Happiness” en el que l’autor parla de quina manera desesperada busquem la felicitat en allò material que ens envolta. Els personatges són rates i, al veure-les, no puc deixar de pensar en el conte “El flautista d’Hamelin” en el que les rates es deixen enlluernar per la música del flautista i, sense qüestionar allò que senten, acaben ofegades en un riu. 

Imatge via Google

En aquest curtmetratge, les protagonistes són rates que porten la vida dels humans. Amb música d’òpera de fons (Carmen – Habanera de Bizet), les imatges que es succeeixen al llarg d’aquest curtmetratge de manera frenètica, donen què pensar.

https://www.youtube.com/watch?v=e9dZQelULDk

La reflexió i la crítica són molt necessàries en les nostre vides perquè ens aporta criteri per discernir entre allò que val la pena o no i, al decidir què volem veure i escoltar, en realitat ens tornem més lliures i més feliços. Necessitem temps per parar, deixar de córrer i observar allò que ens envolta per a ser conscients d’aquelles coses que no ens agraden i així poder-les canviar.

Ens veiem en la pròxima entrada!


dimecres, 28 de juny del 2023

UN ANY MÉS, CELEBREM LA DIVERSITAT

Com cada any, el dia 28 de juny, se celebra el dia de l’orgull LGTBI. Com cada dia, hi ha persones que no poden mostrar-se tal i com són perquè altres NO respecten la diversitat sexual i de gènere de la nostra societat. 

Totes i tots formen part d‘una societat en la que ningú hauria de ser superior als altres, en la que s’hauria de treballar de manera conjunta per deixar un món millor. On la creativitat i la imaginació formaren part del nostre dia a dia, on compartir les idees fora una necessitat i on l’amor fora la base de les nostres relacions amb tot el que ens envolta.

Imatge via Pinterest


Enguany he trobat un vídeo de Javier Ambrossi que explica molt clarament com se senten les persones que no entren dins de les “normes establertes” i m’agradaria compartir-lo amb vosaltres per fer més visible el que es perden pel camí mentre creixen i intenten trobar el seu lloc en aquest món.

https://www.youtube.com/watch?v=XghWWVxHGWY

Però no tot està perdut... Afortunadament, hi ha persones que aposten per aquesta diversitat i son capaces de tenir una mirada oberta i receptiva. En aquest cas, vull mostrar-vos les mirades de part de l’alumnat del meu centre. Des d’aquí donar-los les gràcies per haver prestat la seua mirada a aquest projecte i representar allò que haurien de ser les generacions del futur: empàtiques, respectuoses, diverses i orgulloses de tot el que són.


Ens veiem en la pròxima entrada!