Happiness

“Estar al dia” és una frase de molta actualitat en el temps que vivim. De fet, juntament amb “anar a la moda”, són dues exigències perverses que acompanyen a la societat del moment però, vaig a centrar-me en la primera d’elles perquè, si comencem a parlar de moda, no acabem...

En un món on estem tant connectats gràcies a les noves tecnologies i on podem obtenir informació de qualsevol lloc del món en qualsevol moment, ens perdem en el consum il·limitat d’imatges i sons que entren en les nostres vides sense quasi permís: a través de les notícies de la televisió, la ràdio o els vídeos que ens ofereix el nostre mòbil. Són productes audiovisuals que, en un principi, no hem escollit veure ni sentir i que ens acompanyen en el nostre dia a dia com si fora de vital importància “estar al dia” . Però, la realitat és ben diferent: som esclaus dels continguts que se’ns ofereixen contínuament i, malauradament, ni tan sols som conscients...

Il·lustració d'Steve Cutts

I això és el que m’ha passat a mi avui. Mirant l’Instagram, m’ha sortit una publicació en la que es mostraven una sèrie de vídeos de l’artista Steve Cutts que m’han fet reflexionar sobre el nostre ritme de vida i del que ens perdem en el camí...

En un dels vídeos, “Are you lost in the world like me?”, amb uns dibuixos que ens recorden a l’estètica dels dibuixos dels anys 30 i 40, apareix un xiquet que es troba a soles en un món d’adults que es perden entre pantalles.

Imatges via Google

Són imatges en blanc i negre on la simplicitat de les formes deixa veure de manera molt clara que succeeix en el mon cada dia.  

Imatge del curtmetratge "Are you lost in the world like me?" d'Steve Cutts

Si voleu veure el vídeo, aquí teniu l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=VASywEuqFd8&t=2s

Trastejant més en l’obra d’aquest il·lustrador, he trobat un curtmetratge de l’any 2019 titulat “Happiness” en el que l’autor parla de quina manera desesperada busquem la felicitat en allò material que ens envolta. Els personatges són rates i, al veure-les, no puc deixar de pensar en el conte “El flautista d’Hamelin” en el que les rates es deixen enlluernar per la música del flautista i, sense qüestionar allò que senten, acaben ofegades en un riu. 

Imatge via Google

En aquest curtmetratge, les protagonistes són rates que porten la vida dels humans. Amb música d’òpera de fons (Carmen – Habanera de Bizet), les imatges que es succeeixen al llarg d’aquest curtmetratge de manera frenètica, donen què pensar.

https://www.youtube.com/watch?v=e9dZQelULDk

La reflexió i la crítica són molt necessàries en les nostre vides perquè ens aporta criteri per discernir entre allò que val la pena o no i, al decidir què volem veure i escoltar, en realitat ens tornem més lliures i més feliços. Necessitem temps per parar, deixar de córrer i observar allò que ens envolta per a ser conscients d’aquelles coses que no ens agraden i així poder-les canviar.

Ens veiem en la pròxima entrada!