La vida en blanc i negre

La temàtica del retrat en fotografia sempre m’ha agradat molt. Richard Avedon (1923 - 2004) és un dels fotògrafs més representatius d’aquest gènere i, si a més, afegim que els seus retrats estan realitzats en blanc i negre, observar la seua obra es converteix en un vertader plaer.

Richard Avedon

Durant tota la seua carrera professional (www.richardavedon.com/) ha captat rostres molt coneguts dins d’ambients tant dispars com la moda i la política i les seues fotografies es caracteritzen per captar la personalitat del retratat de manera espontània i natural.

Fotografies de Richard Avedon

En aquesta entrada us proposo convertir una foto a color en una imatge en blanc i negre per tal que poguésseu comparar les dues imatges i analitzar cóm canvia l’expressivitat de la foto al convertir-la en blanc i negre.En el meu cas he escollit com a exemple un autoretrat.

1r pas: Escollir una foto i obrir-la en un programa de retoc d’imatges (Fitxer – obre). En aquest cas empraré el gimp perquè el podeu descarregar de manera gratuïta.

2n pas: Una vegada heu obert la imatge, aneu a Imatge – Mode – Escala de grisos i els colors de la imatge es convertiran en gamma de grisos.

Us recomano que deseu la imatge amb un altre nom per tal de poder treballar en una còpia i així mantenir la fotografia original.

3r pas: Una vegada teniu la imatge convertida a blanc i negre, podrem millorar la qualitat de la imatge anant a Eines – eines de color – nivells de color.

Apareixerà un quadre de diàleg per tal de modificar la imatge. Aneu a nivells d’entrada i movent els triangles que apareixen baix del diagrama, canviareu els negres, blanc i grisos de la imatge. Podeu realitzar aquest pas les vegades que trobeu convenients.

Si no esteu satisfets amb els canvis, polseu “recupera” i tornareu a la imatge inicial.

Us deixo els canvis que ha experimentat la imatge durant el procés per tal que comproveu la seua millora.

Animeu-vos i passeu-vos al blanc i negre!

Etiquetant...

La gent que em coneix sap que m’agrada molt l’ordre. Sóc molt organitzada. En ocasions massa... De vegades, aquest interès per tenir-ho tot ordenat facilita les coses i, en altres, es converteix en un defecte, ja que en el moment que una de les peces canvia de lloc, de repent, arriba el caos.

 

En aquest cas crec que l’organització era necessària. D’aquí no res aquest bloc complirà un any i ja té 44 entrades. Els temes tractats en cadascuna d’elles varia i es fa difícil arribar a l’entrada que volem veure si no tenim una espècie d’índex on cercar.

Així que he etiquetat totes les entrades per facilitar-vos la cerca d’una entrada en concret i fer-vos més fàcil navegar pel bloc. Espero que aquesta eina us sigue de gran utilitat.

Ens veiem en la pròxima entrada etiquetada!

 

La dona estereotipada

Si hagués publicat l’entrada anterior aquesta setmana, hagués tingut un altre exemple ben clar i actual de cóm es presentada la dona en la publicitat.

 

L’anunci del que parlo és l’últim espot televisiu de Danone del seu producte Vitalínea. Al llarg de la seua història, la marca Danone ha anat evolucionant creant nous productes i, al mateix temps, la seua publicitat televisiva també ha experimentat canvis encara que no sé si aquests poden considerar-se una millora...

La marca ha elaborat uns productes denominats Vitalínea que són una gamma de làctics i postres “pensats” per aquell consumidor que vol conservar la seua “línia” i al mateix temps no fer sacrificis en la seua dieta. (No m’ho han dit personalment però, com que estic tant acostumada a sentir els seus missatges publicitaris crec que ja m’he convertit en una experta).

Doncs bé, aquí tenim un altre exemple de cóm les dones ens convertim en objecte publicitari i esclau de les modes en el món publicitari.

1. Ens convertim en objecte publicitari perquè és crea un estereotip de dona que no concorda amb la realitat. Cada dona té un aspecte diferent: color d’ulls, cabells, constitució, etc... i ningú pot imposar un model estàndard de dona i intentar estendre’l fins a convertir-se en normal. En algunes escenes de l’anunci podem observar cossos modelats on se’ns mostren pits i culs perfectes més producte de la cirurgia estètica que fruit de menjar productes 0% sense grassa.

La meua pregunta és: heu vist algun anunci de postres baixos en calories en els quals els protagonistes siguen homes? No us heu preguntat mai?. Jo sí, perquè només cal sortir al carrer i veure que no tots els homes són alts i prims... I aniré més enllà, si els protagonistes foren homes, els farien ballar coreografies de grup per demostrar què de contents estan amb el producte?

2. Ens convertim en esclaves de modes perquè ens fiquen en pantalons de la mínima expressió com si sempre tinguéssem 20 anys (vosaltres encara no heu arribat però ja fa anys que els vaig deixar enrere) i ens diuen, a través dels estils creats de roba, les tendències actuals i cóm hem d’estar sempre mones per a l’ocasió. I els homes també han de preocupar-se pel físic de la mateixa manera?

M’agradaria que els publicitaris foren més originals a l’hora de presentar els productes de les empreses i que parlessen més de les característiques del producte i que no perguessen el temps creant models de dona que no reflecteixen la realitat.

La publicitat de moda

L’altre dia, mentre preparava l’entrada de la tardor, vaig començar a pensar en un tema al que li dono voltes moltes vegades: el cànon de dona que ens mostra la publicitat. Personalment, reconec que no m’identifico gaire amb les dones que apareixen en molts dels anuncis publicitaris i penso que aquestes no s’ha aproximen gens a la realitat.

Campanyes publicitàries primavera-estiu 2013

En aquesta entrada em centraré en el tema físic però hi ha molts altres aspectes dels quals aniré parlant en altres entrades sobre el tema.

Si féssem cas als anuncis i a les pasarel·les totes hauríem de medir 1,80 metres i posar-nos en una talla 36. Partint de la base que aquestes mesures són totalment incompatibles, desproporcionades i insanes, cal dir que la realitat no és aquesta, de la qual cosa m’alegro moltíssim.

Si tornem a veure l’anunci del Corte Inglés (http://www.youtube.com/watch?v=PD51VYfjDrQ), podrem observar que les tres models que apareixen són extremadament primes. Però... són així per naturalesa o són el resultat de dietes estrictes i sacrificis inexplicables? Com diria la marca, crec que és una qüestió de moda...

Hi ha un altre anunci que ja fa estona que surt per televisió en el qual es fa més palpable que les protagonistes han estat escollides amb aquest patró. Es tracta d’una campanya d’Evax.

No m’agraden les modes. Reconec que valoro més aquelles dones amb caràcter i personalitat que es fiquen la roba que volen i la combinen cóm volen. Em sap greu però les models d’aquest anunci, a l’igual que les de molts altres, no reflecteixen la dona d’avui en dia. La dona del segle XXI li agrada posar-se guapa però té unes altres inquietuds que van més enllà d’anar la moda. Quan s’adonaran els publicistes que, de vegades, creen personatges totalment imaginaris que res tenen a veure amb la realitat que els envolta?

Què opineu vosaltres sobre el tema?

Ja ha arribat...

...LA  TARDOR

El diumenge va començar de manera oficial la tardor encara que, com tots els anys, El Corte Inglés s’encarrega d’anunciar-ho un mes abans amb els seus anuncis de moda.

Però la tardor no podem convertir-la de manera tant frívola en moda. Personalment per a mi amb la tardor es temps de començar un nou curs, nous alumnes, nous objectius, noves metes... Després de la calor de l’estiu, s’agraeix un poc d’aire fresc.

Font: Pinterest

En aquesta època de l’any podem fer moltes coses que no han de ser exclusives d’altres èpoques, com ara donar un passeig per la platja i comprovar els nous tons de la mar tant típics d’aquesta estació.

Font: Pinterest

De tarda, podem llegir algun llibre que teníem començat, veure una pel·lícula o simplement, quan refresque una mica més el temps, prendre una tassa de xocolata.

Font: Google

Us aconsello que aprofitésseu aquestes tardes donant un passeig per la nostra ciutat, amb una càmera a les mostres mans, per poder immortalitzar els tons grocs, taronges i marrons que ens acompanyaran en els pròxims mesos.

Font: Pinterest

Petits DETALLS que ENDOLÇEN la VIDA

El washitape és una tècnica que últimament s’ha posat molt de moda en les manualitats i que consisteix en decorar objectes o realitzar dissenys molt originals amb cintes adhesives estampades amb diferents textures i motius.

Si cerqueu a Internet, trobareu infinitat de possibilitats i idees que podreu aplicar a objectes quotidians que teniu per casa convertint-los en peces úniques i originals.

En el meu cas, he elaborat les meues pròpies cintes amb dissenys i patrons realitzats amb l’ordinador i les he emprades per realitzar uns detalls que volia regalar.

Aquí va el procés. És superfàcil i, a qui li fésseu un regal tant personalitzat, li encantarà.

1r pas: Realitzar el disseny que volem utilitzar emprant la tècnica que hem escollit.

2n pas: Realitzat el disseny, el retallarem i l’aferrarem sobre la cinta adhesiva a doble cara.

3r pas: Una vegada tenim l’objecte decorat, només ens queda omplir-lo de dolços. En aquest cas he escollit les mores perquè la meua intenció era imitar els pots de melmelada.

A banda de les etiquetes, també vaig realitzar tires amb el mateix motiu per fer bossetes personalitzades amb les xuxes restants.

Hagués pogut fer més bossetes amb mores però me'n vaig menjar unes quantes mentre les estava fent... 

Emulant a Oldenburg

Després de la última entrada, se’m va ocórrer que tots podíem ser un poc Claes Oldenburg. Tan sols ens falta una idea, una foto i un ordinador i seguir els següents passos:

 

Escollir un objecte quotidià que ens agradaria convertir en escultura. En el meu cas m’he decantat una pinta.

Anem a Google i en imatges cerquem un dibuix de l’objecte. Ens apareixeran moltes versions. El meu consell és que elegiu una que tingue el fons blanc per tal de poder treballar fàcilment amb ella.

Obrir el dibuix de l’objecte en un programa de retoc d’imatges (photoshop, gimp, etc...)

Amb l’eina vareta màgica seleccioneu la part blanca de l’objecte i escolliu el color que li voleu donar a l’objecte amb l’eina pot de pintura.

 

Amb l’objecte seleccionat, aneu a Edició – copiar.

Obrir la imatge que hem escollit per a fer la nostra pròpia escultura monstruosa.

Aneu a Edició – pegar i es col·locarà l’objecte damunt de la imatge.

I ja tenim la NOSTRA PRÒPIA OBRA D’ART realitzada!

Us animeu a fer la vostra?