Segurament després d’haver vist aquesta imatge, si us pregunto el tema
de la següent entrada tots contestareu que va sobre els xiquets. I no us
equivoqueu. Però podríeu dir-me quina és la temàtica en concret? Aquells que
seguiu el bloc setmanalment ja teniu la resposta, la resta haureu de pensar en
consultar entrades anteriors per tal de saber per on va el tema…
Hola a tothom! Avui estic de celebració: el bloc compleix un any des de
la primera entrada (si algún nostàlgic com jo vol recordar-la polseu aquí). La festa serà modesta al ser el seu primer any i, cóm podeu observar, no
hi ha un gran pastís sinó una petita magdalena que tampoc he fet jo sinó que me
l’han deixada...
Sempre m’agrada fer una petita anàlisi de tot allò que faig i, com no,
el bloc no havia de ser menys. Encara que les entrades han estat setmanals
quasi sempre, han sigut 365 dies molt intensos, on la vostra profe de plàstica
ha intentat donar el millor de si mateixa en cadascuna de les entrades. Sí, ho
reconec, visc les coses amb massa intensitat, i encara que en certes
circumstàncies no sigui molt recomanable, estic molt contenta de tot el temps
que he dedicat a aquest bloc. I per què? Doncs perquè he invertit temps amb
vosaltres, els meus alumnes i ha estat una de les experiències més gratificants
de la meua vida.
Per a que us fésseu una idea que suposa per a mi aquest bloc només us
confessaré una cosa: amb cadascuna de les entrades, espero ansiosament les
vostres opinions i quan el gmail em notifica que algú ha publicat un comentari,
el meu cor comença a fer pu-pum, pu-pum, pu-pum i de seguida el llegeixo. (Aquí
he de ser sincera i dir que, com no tinc l’ordinador encès a tota hora, ho faig
a través del mòbil la qual cosa m’impossibilita contestar-vos de seguida perquè
sóc un poc “torpe” amb això de les pantalles tàctils.)
He de reconèixer que aquest bloc m’ha donat “vidilla” i vull donar-vos
les gràcies a tots aquells que l’heu fet possible a través dels vostres
comentaris. A tots aquells lectors que el consulteu i romaneu en l’anonimat i,
sobretot, a eixos seguidors que m’acompanyen en el dia a dia amb els seus
comentaris i opinions sobre cada tema.
Gràcies per formar part d’aquesta família virtual.
Obra de Heith Haring
Esperem l’any que ve poder celebrar-lo junts una
altra vegada!
Visitar blocs ens ajuda a tenir les nostres pròpies idees i crear projectes
personals originals. Des que m’he fet addicta a ells, el meu cap no pot parar
de pensar: que si decoració, que si manualitats, que si dolços...
Fins ara en la meua llista de blocs només n’apareixia un però, he trobat
un bloc amb activitats molt originals que crec que realment us pot
interessar... El seu nom és Mr
Printables.
Pàgina web Mr Printables
En la seua pàgina web (www.mrprintables.com) podreu trobar moltes idees
interessants que realitzar. Moltes d’elles es poden descarregar de manera
gratuïta per a ús exclusivament personal encara que jo prefereixo elaborar les
meues pròpies.
Imatges de www.mrprintables.com
En aquesta pàgina podem trobar de tot: marcapàgines per a llibres,
etiquetes, màscares, calendaris... El llistat no acabaria. Us recomano que li
pegueu una ullada i que no intentésseu veure tot el seu contingut en un sol
dia...Acabareu esgotats...
Imatges de www.mrprintables.com
Jo ja he agafat algunes idees per a la celebració del primer aniversari
d’Andreu i Bernat!
Imatges de www.mrprintables.com
P.D. Avui ha estat Bernat qui m’ha fet companyia mentre elaborava
aquesta entrada i crec, pels moviments que realitzava amb els braços, que li ha
encantat!
La temàtica del retrat en fotografia sempre m’ha agradat molt. Richard
Avedon (1923 - 2004) és un dels fotògrafs més representatius d’aquest gènere i,
si a més, afegim que els seus retrats estan realitzats en blanc i negre,
observar la seua obra es converteix en un vertader plaer.
Richard Avedon
Durant tota la seua carrera professional (www.richardavedon.com/) ha captat rostres molt coneguts
dins d’ambients tant dispars com la moda i la política i les seues fotografies
es caracteritzen per captar la personalitat del retratat de manera espontània i natural.
Fotografies de Richard Avedon
En aquesta entrada us proposo convertir una foto a color en una imatge
en blanc i negre per tal que poguésseu comparar les dues imatges i analitzar
cóm canvia l’expressivitat de la foto al convertir-la en blanc i negre.En el meu cas he escollit com a exemple un autoretrat.
1r pas: Escollir una foto i obrir-la en un programa
de retoc d’imatges (Fitxer – obre). En aquest cas empraré el gimp perquè el podeu
descarregar de manera gratuïta.
2n pas: Una vegada heu obert la imatge, aneu a Imatge
– Mode – Escala de grisos i els colors de la imatge es convertiran en
gamma de grisos.
Us recomano que deseu la imatge amb un altre nom per tal de poder
treballar en una còpia i així mantenir la fotografia original.
3r pas: Una vegada teniu la imatge convertida a
blanc i negre, podrem millorar la qualitat de la imatge anant a Eines
– eines de color – nivells de color.
Apareixerà un quadre de diàleg per tal de modificar la imatge. Aneu a
nivells d’entrada i movent els triangles que apareixen baix del diagrama,
canviareu els negres, blanc i grisos de la imatge. Podeu realitzar aquest pas
les vegades que trobeu convenients.
Si no esteu satisfets amb els canvis, polseu “recupera” i tornareu a la
imatge inicial.
Us deixo els canvis que ha experimentat la imatge durant el procés per
tal que comproveu la seua millora.
La gent que em coneix sap que m’agrada molt l’ordre. Sóc molt
organitzada. En ocasions massa... De vegades, aquest interès per tenir-ho tot
ordenat facilita les coses i, en altres, es converteix en un defecte, ja que en
el moment que una de les peces canvia de lloc, de repent, arriba el caos.
En aquest cas crec que l’organització era necessària. D’aquí no res
aquest bloc complirà un any i ja té 44 entrades. Els temes tractats en
cadascuna d’elles varia i es fa difícil arribar a l’entrada que volem veure si
no tenim una espècie d’índex on cercar.
Així que he etiquetat totes les entrades per facilitar-vos la cerca
d’una entrada en concret i fer-vos més fàcil navegar pel bloc. Espero que
aquesta eina us sigue de gran utilitat.
Si hagués publicat l’entrada anterior aquesta setmana, hagués tingut un
altre exemple ben clar i actual de cóm es presentada la dona en la publicitat.
L’anunci del que parlo és l’últim espot televisiu de Danone del seu
producte Vitalínea. Al llarg de la seua història, la marca Danone ha anat
evolucionant creant nous productes i, al mateix temps, la seua publicitat
televisiva també ha experimentat canvis encara que no sé si aquests poden
considerar-se una millora...
La marca ha elaborat uns productes denominats Vitalínea que són una
gamma de làctics i postres “pensats” per aquell consumidor que vol conservar la
seua “línia” i al mateix temps no fer sacrificis en la seua dieta. (No m’ho han
dit personalment però, com que estic tant acostumada a sentir els seus
missatges publicitaris crec que ja m’he convertit en una experta).
Doncs bé, aquí tenim un altre exemple de cóm les dones ens convertim en
objecte publicitari i esclau de les modes en el món publicitari.
1. Ens convertim en objecte publicitari perquè és crea un estereotip de
dona que no concorda amb la realitat. Cada dona té un aspecte diferent: color
d’ulls, cabells, constitució, etc... i ningú pot imposar un model estàndard de
dona i intentar estendre’l fins a convertir-se en normal. En algunes escenes de
l’anunci podem observar cossos modelats on se’ns mostren pits i culs perfectes
més producte de la cirurgia estètica que fruit de menjar productes 0% sense
grassa.
La meua pregunta és: heu vist algun anunci de postres baixos en calories
en els quals els protagonistes siguen homes? No us heu preguntat mai?. Jo sí,
perquè només cal sortir al carrer i veure que no tots els homes són alts i
prims... I aniré més enllà, si els protagonistes foren homes, els farien ballar
coreografies de grup per demostrar què de contents estan amb el producte?
2. Ens convertim en esclaves de modes perquè ens fiquen en pantalons de
la mínima expressió com si sempre tinguéssem 20 anys (vosaltres encara no heu
arribat però ja fa anys que els vaig deixar enrere) i ens diuen, a través dels
estils creats de roba, les tendències actuals i cóm hem d’estar sempre mones
per a l’ocasió. I els homes també han de preocupar-se pel físic de la mateixa
manera?
M’agradaria que els publicitaris foren més originals a l’hora de
presentar els productes de les empreses i que parlessen més de les
característiques del producte i que no perguessen el temps creant models de
dona que no reflecteixen la realitat.
L’altre dia, mentre preparava l’entrada de la tardor, vaig començar a
pensar en un tema al que li dono voltes moltes vegades: el cànon de dona que
ens mostra la publicitat. Personalment, reconec que no m’identifico gaire amb
les dones que apareixen en molts dels anuncis publicitaris i penso que aquestes
no s’ha aproximen gens a la realitat.
Campanyes publicitàries primavera-estiu 2013
En aquesta entrada em centraré en el tema físic però hi ha molts altres
aspectes dels quals aniré parlant en altres entrades sobre el tema.
Si féssem cas als anuncis i a les pasarel·les totes hauríem de medir 1,80 metres i posar-nos
en una talla 36. Partint de la base que aquestes mesures són totalment
incompatibles, desproporcionades i insanes, cal dir que la realitat no és
aquesta, de la qual cosa m’alegro moltíssim.
Si tornem a veure l’anunci del Corte Inglés (http://www.youtube.com/watch?v=PD51VYfjDrQ), podrem observar que les
tres models que apareixen són extremadament primes. Però... són així per
naturalesa o són el resultat de dietes estrictes i sacrificis inexplicables?
Com diria la marca, crec que és una qüestió de moda...
Hi ha un altre anunci que ja fa estona que surt per televisió en el qual
es fa més palpable que les protagonistes han estat escollides amb aquest patró.
Es tracta d’una campanya d’Evax.
No m’agraden les modes. Reconec que valoro més aquelles dones amb
caràcter i personalitat que es fiquen la roba que volen i la combinen cóm
volen. Em sap greu però les models d’aquest anunci, a l’igual que les de molts
altres, no reflecteixen la dona d’avui en dia. La dona del segle XXI li agrada
posar-se guapa però té unes altres inquietuds que van més enllà d’anar la moda.
Quan s’adonaran els publicistes que, de vegades, creen personatges totalment
imaginaris que res tenen a veure amb la realitat que els envolta?
