Començar un any nou sempre em fa molta
il·lusió i, en el cas del bloc, tinc pensades noves entrades i algunes idees que
crec que poden resultar-vos interessants. En un principi aquesta entrada estava
pensada per publicar tot just després de les vacances de Nadal però,com ja sabeu tots, dos nins m’ho impedeixen...jajajaja. Ara estareu pensant: excuses, la
profe també té excuses...
L’entrada d’avui és especial perquè
tracta un tema que per a mi és molt important. Els Reis Mags solen portar als
nins que s’han portat bé aquells regals que han demanat en la carta. La majoria
de vegades són joguets que els fan especial il·lusió però en algun casos els
Reis regalen algun tipus de mascota.
I és aquí on hem de ser molt
responsables amb allò que demanem. Un animal no és un joguet. Un animal és un
ésser viu que necessita d’unes atencions. En la meua casa sempre hem tingut
gossos i he de reconèixer que els meus pares sempre m’han inculcat que és una
responsabilitat. Les associacions i refugis estan plenes d’animals que busquen,
després de ser abandonats, el confort d’una llar.
Tots sabeu, que molts dels animals que
es regalen durant aquestes dates, són abandonats, bé perquè els cadells tornen
grans, bé perquè són animals exòtics que requereixen d’unes atencions difícils
de complir.
Afortunadament, hi ha moltes
associacions que s’encarreguen d’ajudar a aquells animals que són abandonats però,
el més important és conscienciar a la gent que tenir una mascota significa adquirir
una sèrie de responsabilitats que aquesta comporta.
La història que avui us
mostro a través d’un conte és realment bonica. Galgui, com podeu suposar pel seu nom, és un galgo. Tots sabeu
la història d’aquesta raça: són gossos que destinats a la caça i que, en
ocasions, són abandonats inclús maltractats, quan ja no poden “utilitzar-se”
per aquesta afecció.
 |
| www.galgui.es |
La idea naix de persones que es troben
molt conscienciades amb aquest tema i que intenten aportar un granet d’arena a
través d’un conte amb el qual mostrar la situació real en la qual es troben
aquests animals. Ma José Rodríguez Gómez és la que responsable d’aquesta iniciativa
i Andrés Arcós és l’il·lustrador encarregat de narrar aquesta història amb
imatges.
 |
| www.galgui.es |
Si voleu saber més d’aquesta història
podeu consultar les següents adreces:
Jo encara no el tinc però serà una de
les pròximes adquisicions per a que el dia de demà Andreu i Bernat sapiguen
estimar els animals i donar-los tot l’afecte i l’atenció que necessiten.
Mentrestant la seua mare gaudirà de la història i de les il·lustracions del
llibre.
Ens veiem en la pròxima entrada!
