Malala: "Un niño, un maestro, un libro, un lápiz pueden cambiar el mundo".
Després d’haver estat corregint una setmana treballs de plàstica, i veient els diferents resultats obtinguts pels alumnes de les meues classes, he decidit fer aquesta entrada de reflexió que, encara que està destinada a tots els lectors del bloc, va especialment dirigida a aquells alumnes que han suspès l’assignatura.
Després d’haver estat corregint una setmana treballs de plàstica, i veient els diferents resultats obtinguts pels alumnes de les meues classes, he decidit fer aquesta entrada de reflexió que, encara que està destinada a tots els lectors del bloc, va especialment dirigida a aquells alumnes que han suspès l’assignatura.
Em preocupa l’actitud passiva d’alguns
alumnes en les meues classes. L’Educació Plàstica i Visual és una assignatura
que té com a un dels seus objectius potenciar la creativitat (un valor cada dia
menys valorat) en l’alumnat i que no només és aplicable a qualsevol professió sinó
que és molt útil en l’àmbit personal. Les persones creatives tenen idees
originals, fan les coses amb molta il·lusió, s’emocionen de les coses més
simples de la vida, en definitiva, gaudeixen de tot allò que els envolta.
Demà he d’entregar les notes en classe
i ja no puc reflexionar més del que he fet fins ara. De vegades, te trobes
alumnes que no volen fer feina i, malgrat el teu esforç per intentar que
canvien la seua actitud, el resultat no varia. A tots aquests alumnes, els
invito a mirar aquest vídeo que tan sols dura 2 minuts i 17 segons en els quals amb
imatges se’ns mostra una altra realitat paral·lela a la nostra. Els meus alumnes tenen la
sort de tenir una escola pública en la qual aprendre per tal de formar-se i
poder defendre’s professionalment en l’àmbit que ells vullguen en un futur
pròxim, altres nins, desgraciadament, no poden estudiar tal i com es veu en aquest vídeo.
Algú coneix la història de Malala Yousafzai?
 |
| Cartell de la pel·lícula |
Aquesta xiqueta, amb tan sols onze anys,
ja lluitava per aconseguir una educació per a les nines en el seu país. L’any
2012 l’autobús escolar en el que viatjava va ser atacat per uns talibans que la
van ferir greument per aquest motiu. Després d’aquest tràgic incident, la força i la il·lusió demostrada per
aquesta xiqueta per seguir lluitant per a que tots els xiquets puguen tenir una
educació, ha propiciat que sigue la persona més jove que
ha rebut el Premi Nobel de la Pau.
Si voleu conèixer la història contada
per la pròpia protagonista feu clic en el següent enllaç:
I jo veient aquesta història tant
trista i emotiva al mateix temps, em pregunto: Saben apreciar alguns dels meus
alumnes vertaderament el dret que tenen a l’educació?
Hola, Isabel!
ResponEliminaLa veritat es que a mi tambe m'agrada aquesta història trista i emotiva. Crec que relfexa molt bé el que els hi passa als nins i nines d'aquests països tan pobres.
Jo no sé si he aprovat o no ( esper que si :-)), però crec que hi ha molts dels meus companys que han suspes, sobretot, per el seu comportament a classe. Em sorpren tant que tinguin aquest comportament tant passiu. Em molesta, sobretot perque no em deixen aprendre coses interesants.
Per això em fa molta pena que aquells nins els hi passi això i els meus copanys estan des perdisiant l'escola.
Besets,
Ana
Ai...Ana...
EliminaNo sé si m'he emocionat més escrivint aquesta entrada o llegint el teu comentari.Estic d'acord al 100% amb tu.
De vegades, com a professora, és fustrant veure aquestes actituds en classe per ells però, sobretot, per aquells alumnes amb bona actitud que veniu predisposats a aprendre a l'institut...
Per cert...tranquil.la... estàs aprovada!
Besets, Isabel.
Ai...Ana...
EliminaNo sé si m'he emocionat més escrivint aquesta entrada o llegint el teu comentari.Estic d'acord al 100% amb tu.
De vegades, com a professora, és fustrant veure aquestes actituds en classe per ells però, sobretot, per aquells alumnes amb bona actitud que veniu predisposats a aprendre a l'institut...
Per cert...tranquil.la... estàs aprovada!
Besets, Isabel.
ResponEliminaHola Isabel, la veritat,em fa molta pena pensar que hi ha tantes persones que no poden anar a l'escola i que ho desitgen amb totes les forces i que hi ha d'altres que no valoren la sort que tenen en poder formar-se i poder anar a una escola... Em sento molt afortunada quan penso que he tingut la sort de néixer a un lloc on tenir accés a l'ensenyança és molt més fàcil. Tampoc em pareix just que una nina de la meva edat hagi de lluitar per a poder rebre una bona educació només pel fet de ser una al·lota, no ho comprenc... Hauríem d'aprendre d'aquelles persones "del tercer món" quan se suposa que nosaltres som més desenvolupats
Amb aquests tipus de temes m'enrotllo com les persianes;)
Besets, Paula
Hola, Paula.
EliminaQuanta raó tens. Fa tans sols uns dies celebràvem el dia de la dona. Molta gent pensa que celebrar aquest dia és una tonteria, que el més important és demostrar-ho dia a dia.I després te trobes notícies com la de Malala que, pel simple fet de ser dona, té més difícil accedir a l'educació...
Crec que, com tu bé dius, hem de valorar allò que tenim perquè tal vegada, si haguerem nascut en un altre lloc, no ho tindriem.
M'agradat veure el teu comentari i el d'Ana perquè he de reconèixer que, encara que hi ha alumnes passius, n'hi ha d'altres com vosaltres que feu més agradable el dia a dia.
Besets, Isabel.
Hola Isabel
ResponEliminaEs trist veure que la gent no apecii el que te y com a professora deu ser frustrant. La veritat es que som molt afortunats de poder anar a l'escola.
Besets Júlia.
Hola, Júlia!
EliminaGràcies per la teua comprensió. De totes maneres, també he de dir-te, que són moments ja que la majoria de vegades estem contents perquè també tenim, afortunamdament, molts d'alumnes com tu que mostren interés en les classes.
Besets, Isabel.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Isabel soc na Noelia de 1eso A i volia dir que tens molta rao hi ha moltes persones que se esforcen molt mes que altres persones. Sentó haber suspes la lámina i intentaré que aixo no torno a sucseir.
ResponEliminaUna besada Noelia Romera Cebreros 1 eso A.
Hola, Noelia!
EliminaEstic ben segura que a poc a poc aniràs millorant els resultats. De fet, ja m'ho demostres cada dia i estic molt contenta. Ànim!
Besets, Isabel.
HOLA, ISABEL!!!! soc na juleisy de 1esoA estic molt d`acord amb tu, crec que hauria de canviar molt la meva actitud i fer mes feina, y aquesta historia m`ha emocionat molt y m`ha motivat per fer canviar la meva actitud y fer mes feina per tal de miilorar la plastica ....
ResponEliminaBesets Juleisy.
HOLA, ISABEL!!!! soc na juleisy de 1esoA estic molt d`acord amb tu, crec que hauria de canviar molt la meva actitud i fer mes feina, y aquesta historia m`ha emocionat molt y m`ha motivat per fer canviar la meva actitud y fer mes feina per tal de miilorar la plastica ....
ResponEliminaBesets Juleisy.
Hola, Juleisy!
EliminaCom ja t'he dit aquest matí: les paraules queden escrites així que espero veure realment un canvi d'actitud per la teua part i que em demostres de tot allò que eres capaç de fer.
Besets, Isabel.
Hola Isabel!!
ResponEliminaJo també crec que ens hauriem d'aturar a pensar, i veuriem la sort que tenim de poder anar a escola, tenir llibres, quaderns, roba, menjar... mentre altres nens no poden anar a escola ni rebre una educació. Hauriem de valorar el que tenim, i començar a alegrar-nos de les petites coses.
Una abraçada, Margalida
Hola Isabel!!
ResponEliminaJo també crec que ens hauriem d'aturar a pensar, i veuriem la sort que tenim de poder anar a escola, tenir llibres, quaderns, roba, menjar... mentre altres nens no poden anar a escola ni rebre una educació. Hauriem de valorar el que tenim, i començar a alegrar-nos de les petites coses.
Una abraçada, Margalida
Hola, Margalida!
EliminaTens tota la raó i allò que més m'agrada és la teua reflexió final: alegrar-nos de les petites coses que ens passen en el dia a dia. Això és el vertaderament important.
Besets, Isabel.
Lo eh visto ya isabel
ResponEliminaLo eh visto ya isabel
ResponEliminaHola Isabel soc na Sara de 1 ESO E,jo tambe penso que es molt trist que hi hagi persones en el mon que no tenguin una educacio completa i que hi hagi persones que despressin el poder tenir una educacio. segurement per a tu es frustant veure aixo i que tenim una sort molt gran i jo aixo ho tenc en conte
ResponEliminaPetonets SARA
Hola, Sara!
EliminaEstic totalment d'acord amb tu. És una llàstima que alguns alumnes no sàpiguen valorar el dret que tenen a l'educació quan altres no poden accedir a ella. Hauríem d'aprendre a valorar més el que tenim.
Molts besets, Isabel.