UNA VISITA MOLT ESPERADA

Des de la publicació de la última entrada al bloc, la vostra profe de plàstica ha experimentat una sèrie de canvis que no li han permès dedicar-vos el temps que abans tenia reservat per a vosaltres.

Vull informar-vos del naixement dels xiquets i, com podeu observar, per fi ja tenim noms (moltes gràcies per les vostres aportacions sobre el tema, han estat de gran ajuda!). Bernat i Andreu van nàixer el diumenge 16 de juny a les 20:09 i les 20:20 hores respectivament. Mengen, dormen, ploren... En definitiva, tot allò que hem fet tots quan érem bebès.

La meua intenció és continuar publicant coses en el bloc així que espero poder acabar l’entrada que estava preparant abans del seu naixement i intercanviar, com sempre, opinions amb vosaltres.

Espero que vagen molt bé els exàmens i que l’any vinent estiguésseu fent 2n d’ESO.

Quan els colors són els protagonistes

Sempre m’han agradat els contes infantils. Inclús ara m’agrada entrar en les llibreries i mirar les il·lustracions que complementen aquestes històries. La meua il·lusió seria il·lustrar algun dia algun conte, cosa que no descarto. Mentre, miro, observo i gaudeixo de tots aquells contes infantils que passen per les meues mans i faig els meus intents en un bloc d’esbós (algun dia us mostraré alguns exemples ja finalitzats).

Mirant pàgines d’il·lustradors infantils per internet, m’he trobat amb un conte molt relacionat amb la Plàstica per la temàtica tractada (els colors) i alhora molt didàctic. “Los colores de Violeta” és un conte interactiu destinat a nins i nines de més de 5 anys. Rosario Cifuentes és la creadora del conte. El seu objectiu és que els més menuts aprenguen els colors de l’arc de San Martí a través de cadascuna de les pàgines que narren la història.

Les il·lustracions ens narren la història de Violeta i la seua ombra. Les imatges desprenen molta  dolçor i tendresa. Els paisatges són realment màgics!

 

A més, l’autora sap cóm transmetre les emocions de cada color a través de l'ús de diferents tonalitats d’un mateix color com succeeix en aquesta il·lustració on el Sol és el protagonista.

Si voleu veure més il·lustracions, aquí us deixo un enllaç al bloc de l’autora: http://www.rosariocifuentes.com/2011/11/los-colores-de-violeta/

INSPIRACIÓ GEOMÈTRICA

Piet Mondrian (1872 -1944), després d’haver passat com molts altres pintors de les avantguardes per èpoques on la seua pintura era més realista, evoluciona cap a l’abstracció convertint-la en l’estil de les seues obres.

Aquesta època abstracta en la vida de l’artista dóna com a resultat obres pictòriques on es fa patent la simplicitat mitjançant línies verticals i horitzontals que distribueixen de manera organitzada i equilibrada el color en el llenç.

 

Són molts els professionals de diferents sectors els que s’han inspirat en la seua obra geomètrica  a l’hora de realitzar els seus propis productes:

En l’àmbit de la moda podem trobar la seua presència des del famós vestit de la col·lecció que el dissenyador Yves Saint Lorent va dedicar a aquest artista ja per l’any 1965 així com altres complements com ara les sabates dissenyades per Christian Loubotin o les sabatilles de Nike.

Inclús dissenyadores com ara Sarah Schofield han realitzat col·leccions de bany inspirant-se en els tres colors bàsics emprats en ell (blau, roig i groc) i les seues línies paral·leles i perpendiculars en negre.

També podem trobar el seu disseny en el nailart tant de moda últimament.

En altres sectors com ara la decoració i mobiliari podem trobar peces que converteixen espais i objectes en dissenys multicolors que aporten originalitat a les peces.

També podem trobar regals originals amb la mateixa temàtica com ara tasses, fundes per a mòbil, joies, rellotges.

Ha servit per inspirar campanyes publicitàries, decoració d’edificis o construir una rèplica del quadre amb jocs de construcció com Lego o Tente.

Però, a mi personalment la que més m’agrada és la inspiració que ha tingut en el sector culinari i més concretament en els dolços. Fa uns dies sortia la notícia que el Museu d’Art Modern de San Francisco (www.metmuseum.org) li feia un reconeixement a Piet Mondrian elaborant un pastís que feia referència a una de les seues obres més conegudes. Si us fixeu, veureu que és una espècie de pastís marbre que quan el talles apareixen les línies horitzontals i verticals del quadre i els colors emprats en ell.

Caitlin Freeman, repostera del MET i autora d’aquest pastís tant original, ha preparat aquest vídeo sobre la seua realització: http://vimeo.com/63949405

Si us animeu, deixeu-me un trosset!

VA DE MÒBILS

Ja sabeu la meua afició per interpretar els missatges publicitaris i l’anunci del qual parlaré a continuació, encara que ja fa uns mesos que ha aparegut en televisió, cada vegada que el veig em deixa pensativa i no acabo de veure la seua finalitat. A continuació, vull compartir amb vosaltres les meues reflexions sobre el tema i espero que poguésseu donar-me un poc de llum sobre l’assumpte ja que em trobo un poc perduda...

Fins fa poc creia que hi havia dos tipus de telèfons: el telèfon fix que és aquell que tots tenim al menjador de casa i, que si és inalàmbric, ens podem desplaçar amb ell per les distintes estances de la llar i ens permet seguir parlant amb la persona que es troba a l’altre costat; i el telèfon mòbil que ens permet parlar des de qualsevol lloc amb qualsevol persona que es troba pel món.

I de repent, sorpresa, apareix un nou tipus de telèfon: the feelphone.

La marca LG ha llançat una nova campanya ja fa uns mesos en la que presenta aquest nou telèfon amb dos actors reconeguts com a protagonistes de l’anunci. Aquí us deixo el vídeo per si encara no l’heu vist i poguésseu traure les vostres conclusions.

A mi personalment em vénen al cap una sèrie de preguntes a les quals encara no tinc resposta:

1) És un mòbil per parlar o per sentir?

2) Després de la trucada, m’enviarà un missatge amb totes les emocions que ell ha sentit mentre sentia la conversació?

3) Ploraré com l’actriu de l’anunci cada vegada que l’utilitze?

4) Apereixerà de sobte Mario Casas i em donarà un bes de pel·lícula?

M’agradaria saber cóm interpreteu aquest anunci i, ja que parlem d’emocions, quines heu tingut al veure el mòbil.

PROJECTES COL·LABORATIUS

Quan pensem en Art sempre ens vénen a la ment noms d’artistes de manera individual: Vicent Van Gogh, Pierre - August Renoir – Joaquín Sorolla, etc... i els associem a una determinada obra:

1. Vicent Van Gogh. “Els gira-sols” (1888)
2. Pierre - August Renoir. “Dues noies tocant el piano” (1892)
3. Joaquín Sorolla. “Passeig a la vora del mar” (1909)

Doncs bé, també hi ha artistes que s’uneixen i formen equip per a la realització d’obres artístiques com ara l’Equip Crònica.

Equip Crònica. "La antesala" (1968)

El projecte que us mostro a continuació ha sigut elaborat per gent anònima com nosaltres que han decidit col·laborar de manera multitudinària per a traslladar, personalment des del meu punt de vista, l’art al carrer.

Tejiendo Malasaña és un projecte que s’ha desenvolupat aquest cap de setmana en el barri madrileny de Malasaña amb motiu de la festivitat del 2 de maig. L’acció consistia en recopilar el major nombre de quadrats de llana realitzats amb punt o ganxet per tal de juntar-los i decorar amb ells la plaça.

Amb aquesta iniciativa els veïns i comerços del barri han pretès involucrar la gent en la celebració de les seues festes i, al mateix temps, promoure un retorn a les labors tradicionals per tal que no caiguen en l’oblit.

Aquí us deixo algunes fotos més sobre el procés i el resultat final.

Realment és impressionant!

IMATGES PIXELITZADES

Tots sabeu, que quan parlem de fotografia digital, el píxel és la unitat mínima que forma aquests tipus d’imatges. Si fem un zoom sobre la imatge veurem que els píxels tenen una forma quadrada i que, cadascun d’ells, aporta informació sobre els diferents colors que configuren la fotografia.

A continuació, us proposo un exercici amb el qual transformar una imatge fotogràfica amb una imatge pixelada.

Escollir una imatge per a pixelar. Penseu que depenent del tema de la imatge i el nombre de colors emprats els resultats seran totalment diferents. Així que tal vegada, és recomanable provar amb diferents fotografies i escollir el resultat que més ens agrade.

Obrir un programa de retoc d’imatges. Depenent del programa, l’aplicació del filtre que pixelitza la imatge canvia, així que vaig a donar-vos les dues opcions que crec que són les més conegudes i emprades: photoshop i gimp.

Aplicació del filtre.

Si empreu el photoshop, heu d’anar a la següent aplicació: Filtre – pixelitzar –mosaic. S’obrirà un quadre de diàleg on haureu d’escollir la mida del píxel. 

Si empreu el gimp, heu d’anar a la següent aplicació: Filtres – difumina –pixelitza. S’obrirà un quadre de diàleg d’aparença similar al del photoshop on també haureu d’escollir la mida del píxel. 

Escollir el valor del píxel.

Si el valor és excessivament gran, la imatge quasi no es reconeixerà.

En canvi, si escolliu un valor més menut, els píxels també ho seran i la imatge que obtindreu s’assemblarà més a l’original.

Per tant, quin valor escollir? Tot dependrà del resultat que voleu obtenir.

Si feu la prova en ambdós programes i col·loqueu els mateixos valors en cadascun dels programes, comprovareu que el resultat és el mateix.

L’altre dia, navegant per internet, vaig veure una aplicació que va un poc més enllà de pixelitzar la imatge. En ella, s’emprava el filtre en una imatge per tal d’interpretar-la amb píxels i, després, es realitzava una rèplica exacta d’aquests mitjançant la tècnica de l’aquarel·la creant un quadre molt original.

Font: Pinterest

Font:Pinterest

Font: Pinterest

Com podeu veure, aquesta aplicació dóna possibilitats infinites.

Espero les vostres!

GRÀCIES, MAMÀ

L’altre dia, regirant els calaixos, vaig trobar la única foto de xicoteta que tinc en Palma (la resta les té organitzades ma mare en àlbums a casa) i em va fer molta il·lusió la instantània de ma mare amb mi als braços.

Vaig pensar que s’arrimava el dia de la mare i que podria fer-li una targeta i enviar-se-la però, els bessons no estan per la labor i s’anava aproximant el dia i la targeta sense fer...

En la última entrada del bloc, na Karla em va donar una idea per poder felicitar igualment a ma mare en un dia tant assenyalat sense haver d’anar a Correus: escriure-li una carta a través del bloc.

En la nostra família ens estimem molt però, la demostració quasi sempre queda en la intimitat. Aquesta vegada he decidit intentar resumir en una carta virtual tot allò que suposa la meua mare per a mi i, al mateix temps, fer-li eixe homenatge públic que tant es mereix. Així que allà vaig:

GRÀCIES MAMÀ, en primer lloc per donar-me la vida.

GRÀCIES MAMÀ,  per dedicar-me el teu temps.

GRÀCIES MAMÀ, per donar-me sempre allò que he necessitat i no tot allò que he volgut. M’has ensenyat a valorar més les coses.

GRÀCIES MAMÀ,  per donar-me una bona educació, amb ella m’has ajudat a anar per la vida.

GRÀCIES MAMÀ,  per transmetre’m eixa actitud tant pràctica que tens, amb ella gaudeixo més el meu dia a dia.

GRÀCIES MAMÀ, per haver-me donat sempre bons consells. És amb l’edat quan més s’aprecien.

GRÀCIES MAMÀ,  per predicar amb l’exemple. M’ha servit per a fer-me més persona.

GRÀCIES MAMÀ,  en definitiva, per estar al meu costat SEMPRE.