Algunes persones
podran pensar que l’anunci d’ahir tan sols eren personatges animats però el
missatge era molt REAL. Hi ha persones que, tan sols amb la seua presència,
canvien el món. De gran, vull ser una d’elles.
L’altre dia vaig haver de passar una nit en l’hospital acompanyant la meua mare i, de sobte, em vaig trobar aïllada d’eixe “soroll” que m’acompanya en el meu dia a dia per a trobar-me en el silenci d’unes parets que em resultaven poc familiars i un tant gèlides. Sort, que en l’ambient, es respirava el Nadal amb la decoració de portes, sostres i parets.
En la planta de traumatologia on estavem, em va sorprendre un mural molt peculiar. En ell, hi havia un arbre fet de moltes mans verdes i un gos amb un barret molt nadalenc. La frase que els acompanyava deia: “Juntant les nostres mans fem equip”. Quan la vaig llegir, em va provocar un gran somriure perquè crec moltíssim en la capacitat que tenim les persones en grup en canviar les coses.
El personal sanitari
es mereix SEMPRE el nostre reconeixement perquè el seu treball consisteix en
ajudar-nos quan estem malalts o algú del nostre voltant ho està. Em va semblar
un missatge tant bonic que li ho vaig comentar a una treballadora de l’hospital
i aquesta em va comentar que encara no estava acabat i que l’estava fent una
companya de la planta. Al cap d’uns moments, em diu: “Mira, aquí està “l’artista”
i, al veure-la, ho vaig comprendre tot. Tenia alguna cosa que la feia diferent:
el seu somriure era contagiós i amb la seua mirada il·luminava tota l’estança. Em
vaig atrevir a preguntar-li si les mans que configuraven l’arbre eren reals i
em va dir que cadascuna d’elles era d’una de les persones que treballava en
eixa planta i, per un moment, el recurs de les manetes que t’han he criticat
(això dona per a escrirue una altra entrada) va cobrar sentit per a mi perquè,
eren unes mans que ho deien tot, eren unes mans que juntes, canviaven el món...
Ens veiem en la pròxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada