I si realment
creiem en la màgia, també haurem de cercar eixos moments on aquesta apareix. En
una època com Nadal, les llums que decoren els carrers són capaces de
traslladar-nos a instants màgics que hem viscut i, segurament, entre els
records, trobarem que molts d’ells els hem passat en família. Una família que,
quan som menuts, és molt àmplia perquè tenim els nostres iaios i la gent gran
que ens envolta. A mesura que ens fem grans, eixa taula on hi havia tanta gent
va reduint-se malgrat entren nous membres en ella. I és, en eixe moment, on te
n’adones que t’has fet gran. Que els anys han passat i amb ells, familiars que
t’acompanyaven en eixos dies tant assenyalats ja se n’han anat...
Quan venen aquestes dates sempre em ve a la ment la nit de Cap d’Any. Recordo, com ma iaia Rosario, des de l’extrem de la taula, al costat del balcó, comentava mentre brindaven per l’any que acaba de començar: “Que l’any que ve estiguéssem tots” i jo, amb la meua ingenuïtat primer per la infantesa i després per l’adolescència, sempre pensava: “Quines coses té aquesta dona. I a on hem d’estar a l’any que ve més que aquí?”. I és que jo, per qüestions d’edat no entenia la saviesa de les seues paraules perquè donava per suposat que la vida és molt llarga però, en realitat, és molt curta i hem de viure el present perquè el futur mai se sap. Així que ja és hora d’aprofitar les estones en família per a conèixer-nos millor per a que el dia que eixa taula comence a reduir-se, tinguéssem històries que poder recordar.
Ens veiem en la pròxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada