I com en la
pel·lícula “Sonrisas y lágrimas” (1965), la vida es composa de
moments alegres i d’altres que no ho són, deguts a les situacions que se’ns van
presentant en el nostre dia a dia i que, d’alguna manera, hem d’afrontar. El
Nadal està ple de moments d’alegria per eixes abraçades tant desitjades però,
també n’hi d’altres on ens envaeix la tristor al pensar en aquelles persones
que ja no estan.
Les persones
majors, de vegades, són les més oblidades en aquesta època de l’any i els
moments de solitud es tornen més pesats veient la gent del voltant gaudint de
la família i amistats però, sempre hi ha l’opció d’envoltar-se de persones que
són la nostra família malgrat no tenir llaços de sang. I jo soc una afortunada
de la vida perquè ja tinc amb qui compartir aquestes festes quan altres
persones ja no estaran. Són amigues amb les que estic segura que passarem
estones ben divertides i amb les que les rialles i els bons moments estan
assegurats. Si voleu que us passen coses divertides, com en aquest anunci, heu
de seguir mantenint viva eixa xiqueta interior que mai s’hauria d’haver apagat.
Ens veiem en la pròxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada