A meitat setmana us comentava la 3a cosa que se’m trencava durant aquest
estat d’alarma: l’ordinador. En un principi l’ordinador tardava més en posar-se
en marxa fins que el diumenge passat va decidir parar-se i no tornar-se a
engegar. Afortunadament, dues setmanes abans havia fet còpia de seguretat en
una unitat externa de tot allò que tenia emmagatzemat però, sí que és cert, que
hi havia feina de dues setmanes que estava només dins de l’ordinador... Vaig
aconseguir encendre’l per última vegada i vaig poder rescatar tot el material. Dijous
vaig anar a arreplegar-lo perquè li han canviat el disc dur però divendres la
pantalla de l’ordinador no es connectava... La vaig portar al servei tècnic i,
en un principi, no tenia res. Me la vaig endur una altra vegada a casa i seguia
sense funcionar. Divendres a la vesprada vaig tornar anar al servei tècnic amb
la pantalla i la torre. Diagnosi: l’ordinador no reconeix la targeta gràfica
externa per un tema de la placa base així que ara treballo amb la targeta
gràfica interna i he de mirar si l’equip funciona correctament durant les
pròximes setmanes. I si no ho fa, hauré de comprar un ordinador nou i, com que
el disc dur és nou, me’l col·locaran en la nova torre. I d’aquesta manera podré
seguir contant-vos les meues aventures i desventures amb l’ordinador...
I per
què us conto tot això? Doncs perquè en una situació normal, treballo amb l’ordinador
per preparar presentacions per a les classes de 2n de batxillerat i escriure
les entrades del bloc però últimament per al professorat l’ordinador s’ha convertit
en un element essencial per tal de poder seguir “teletreballant” i estar amb
contacte amb la resta de companys i amb vosaltres. Qualsevol imprevist a
aquestes altures de curs pot convertir-se en una manera d’alentir el meu treball
i tot el que he de fer d’aquí a que acabe el curs... Només espero que l’ordinador
em done treva i pugue contar-vos demà el projecte que tinc preparat per a que
realitzeu aquest mes de juny.
I és que aquests dies veient tots aquests contratemps, m’he recordat molt
de la importància de fer una feina que ens agrade perquè, quan això passa, les
hores passen d’una altra manera. És un reflexió que m’agrada fer en classe (no
és l’única...soc la reina de les reflexions, jajajajaja). Treballar en una cosa
que t’agrade fa que et sentes content perquè gaudeixes amb allò que fas, estàs
motivat i la creativitat flueix de manera natural i el que és més important: no
t’importa “invertir” hores i això és el que em passa a mi amb la meua feina,
que m’apassiona tant poder ensenyar i, al mateix temps aprendre, que m’emociono
amb qualsevol idea o projecte que em ve a la ment.
Quan vam realitzar els cartells per al dia de la dona, molts de vosaltres
vau escollir la professió de mestre/a o professor/a. Com ja us vaig dir en classe
i, sense comparant-nos amb altres professions on es salven vides (em refereixo
a la medicina), dedicar-se a l’educació requereix d’un compromís molt fort amb
la societat. Partint de la figura del mestre o mestra d’escola que ens
acompanyen des de ben xicotets i xicotetes en el nostre dia a dia donant-nos
pautes i ensenyant-nos hàbits que ens ajudaran a formar-nos com a persones. Son
la base d’una educació que després el professorat de secundària, amb la impartició
de matèries específiques, complementaran el vostre coneixement sobre diverses àrees.
Aquells i aquelles que penseu en dedicar-vos a l’àmbit de l’educació, heu
de ser conscients de la importància que us agrade el que esteu fent perquè, com
ja us vaig comentar a classe, quan treballareu, tindreu a “personetes” davant
de vosaltres que us miraran amb ulls atents i sereu un dels referents juntament
amb les seues famílies, convertint-vos en un espill en el qual mirar-se.
Ensenyar és complicat i més avui en dia, on els xiquets i adolescents passen
moltes hores davant les pantalles en detriment de l’interès per aprendre i formar-se.
Afortunadament no es pot generalitzar i, quan veig molts dels vostres noms en
aquests cartells, m’emociono perquè us he tingut en classe i he vist l’interès
quan escoltàveu les meues explicacions, les ganes d’aprendre i fer les coses bé
i una actitud envers a la feina que sé que el dia de demà us portarà molt
lluny...
Cada professió té els seus avantatges i els seus inconvenients. El món de l’educació
és apassionant perquè l’aprenentatge no va tan sols en una direcció sinó que
tots i totes aprenem l’uns dels altres. Com a professora, qualsevol cosa es
converteix en un repte per a mi i em considero molt afortunada per no deixar-me
vèncer pels inconvenients (encara que de vegades em costa) i mantenir sempre la
il·lusió per aquesta feina.
A aquells que voleu dedicar-vos a l’àmbit educatiu heu de mantenir sempre
la il·lusió viva, la creativitat preparada per a reinventar-se les vegades que
face falta i ser capaços de transmetre al vostre alumnat una sèrie de valors
amb els quals poder “obrir les seues ments”. D’aquesta manera, tots podem estar més receptius a tot allò que ens envolta i millorar la nostra societat.
A continuació us deixo un vídeo que crec que us encantarà!
Ens veiem en la pròxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada