divendres, 5 de juny del 2020

De publicitat i reflexions...


L’altre dia, al parlar de la mort de George Floyd, us vaig mostrar aquesta campanya de Benetton on apareixien tres cors amb tres colors sobreimpresos que fan referència a la igualtat sense cap tipus discriminació pel nostre lloc de naixement o del nostre origen.


Campanya de Benetton de l'any 1996
 
I ara us preguntareu... Perquè una marca com Benetton realitza aquest tipus de campanyes? A hores d’ara ja sabem que la publicitat és una eina que tenen les empreses per donar a conèixer els seus productes amb l’objectiu que el consumidor esculla la seua marca i no la de la competència.
Per tal de diferenciar els seus producte d’altres amb característiques similars, la marca haurà de buscar un discurs que la diferencie de la resta i Benetton n’és un exemple.

Durant els anys 90, el fotògraf Oliviero Toscani (1942) es va encarregar de la comunicació publicitària d’aquesta companyia i va realitzar tota una sèrie de fotografies on es mostrava una vessant molt crítica amb el que succeïa en la societat en aquell moment.


Imatges transgressores, impactants i molt controvertides amb les quals Benetton no mostrava els seus productes però amb les quals aconseguia que el consumidor relacionés les campanyes amb la seua marca a través de la crítica de temes com ara el racisme, la pena de mort, la SIDA, l’efecte de l’home en la natura, les guerres i la pobresa. D’alguna manera, la duresa dels seus anuncis es quedava impresa en la nostra retina i ens feia reflexionar i qüestionar-nos d’alguna manera certs comportaments existents en la societat.


Evidentment, l’objectiu de les empreses es comercialitzar allò al que es dedica però el fet que la seua publicitat qüestionés comportaments i actituds, es pot considerar un plus si ho comparem amb aquelles empreses que empren estereotips en la construcció dels seus missatges on, per exemple, la dona es converteix en un pur objecte al servei de l’home.  Sobre aquest tema, tenim per a una altra entrada...


 
EL RACISME EXISTEIX PERQUÈ HI HA PERSONES RACISTES (Dic això perquè moltes persones ho són però els costa verbalitzar-lo o ho camuflen dient-ho d’una altra manera...)

Igual que hi ha científics que investiguen malalties per a trobar un solució i així, poder salvar vides. Els racistes necessiten reflexionar sobre el seu comportament d’alguna manera. Evidentment, no ho faran per pròpia voluntat ja que aquest sentiment sol estar molt interioritzat, així que és necessària l’existència d’altres veus que amb les seues paraules i les seues reflexions, facen que els pensaments d’aquesta gent canvien...

En classe sempre m’agrada mostrar una d’aquestes veus... Eddie Jaku és un vell amb una cara somrient i afable que ningú diria, als seus 99 anys, per quines vicissituds ha passat en la seua vida. Conegut com “The Happiest Man on Earth”, ha explicat en multitud d’ocasions que ell va ser una “víctima” de l’Holocauste. Ja sabreu la massacre que els nazis van realitzar sobre la població jueva i, com molts d’ells, van acabar desgraciadament asfixiats en una càmera de gas. Doncs bé, aquest home, després de tot el que va haver de passar quan tan sols era un xiquet, sempre dona el seu testimoni per a que les futures generacions no caiguen en les errades del passat. Igual que celebrem “Dies Internacionals de” per reivindicar els nostres drets, donar visibilitat a malalties, també hi ha dies per recordar moments de la Història que no s’han de tornar a repetir. Segons ell, “Odiar no és la solució”.


A continuació us deixo un vídeo on Eddie Juke explica de manera detallada com va viure el nazisme en la seua pell i de quina manera ha viscut després de tot el que li va passar. Escoltant-lo us adonareu de la saviesa de les seues paraules, de la dolçor dels seus actes i de la generositat que emana de la seua persona a compartir amb tots nosaltres el seu secret per a ser feliç malgrat eixos moments viscuts. Francament, Eddie és una d’aquelles persones a la que val al pena escoltar... Espero que el seu testimoni us emocione i us arribe tant com a mi...


 
El vídeo està en anglès però, suposo que ja ho sabeu, youtube té una opció de traduir al castellà que podeu activar. Aquí us deixo un petit tutorial.



Ens veiem en la pròxima entrada...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada