L’altre dia, al parlar de la mort
de George Floyd, us vaig mostrar aquesta campanya de Benetton on apareixien
tres cors amb tres colors sobreimpresos que fan referència a la igualtat sense
cap tipus discriminació pel nostre lloc de naixement o del nostre origen.
Campanya de Benetton de l'any 1996 |
I ara us preguntareu... Perquè
una marca com Benetton realitza aquest tipus de campanyes? A hores d’ara ja
sabem que la publicitat és una eina que tenen les empreses per donar a conèixer
els seus productes amb l’objectiu que el consumidor esculla la seua marca i no
la de la competència.
Per tal de diferenciar els seus
producte d’altres amb característiques similars, la marca haurà de buscar un
discurs que la diferencie de la resta i Benetton n’és un exemple.
Durant els anys 90, el fotògraf Oliviero
Toscani (1942) es va encarregar de la comunicació publicitària d’aquesta
companyia i va realitzar tota una sèrie de fotografies on es mostrava una
vessant molt crítica amb el que succeïa en la societat en aquell moment.
Imatges transgressores,
impactants i molt controvertides amb les quals Benetton no mostrava els seus
productes però amb les quals aconseguia que el consumidor relacionés les
campanyes amb la seua marca a través de la crítica de temes com ara el racisme,
la pena de mort, la SIDA, l’efecte de l’home en la natura, les guerres i la
pobresa. D’alguna manera, la duresa dels seus anuncis es quedava impresa en la
nostra retina i ens feia reflexionar i qüestionar-nos d’alguna manera certs
comportaments existents en la societat.
Evidentment, l’objectiu de les
empreses es comercialitzar allò al que es dedica però el fet que la seua
publicitat qüestionés comportaments i actituds, es pot considerar un plus si ho
comparem amb aquelles empreses que empren estereotips en la construcció dels
seus missatges on, per exemple, la dona es converteix en un pur objecte al
servei de l’home. Sobre aquest tema,
tenim per a una altra entrada...
EL RACISME
EXISTEIX PERQUÈ HI HA PERSONES RACISTES (Dic això
perquè moltes persones ho són però els costa verbalitzar-lo o ho camuflen dient-ho
d’una altra manera...)
Igual que hi ha científics que
investiguen malalties per a trobar un solució i així, poder salvar vides. Els
racistes necessiten reflexionar sobre el seu comportament d’alguna manera.
Evidentment, no ho faran per pròpia voluntat ja que aquest sentiment sol estar
molt interioritzat, així que és necessària l’existència d’altres veus que amb
les seues paraules i les seues reflexions, facen que els pensaments d’aquesta
gent canvien...
En classe sempre m’agrada mostrar
una d’aquestes veus... Eddie Jaku és un vell amb una cara somrient i afable que ningú diria, als
seus 99 anys, per quines vicissituds ha passat en la seua vida. Conegut com “The
Happiest Man on Earth”, ha explicat en multitud d’ocasions que ell va
ser una “víctima” de l’Holocauste. Ja sabreu la massacre que els nazis van
realitzar sobre la població jueva i, com molts d’ells, van acabar
desgraciadament asfixiats en una càmera de gas. Doncs bé, aquest home, després
de tot el que va haver de passar quan tan sols era un xiquet, sempre dona el
seu testimoni per a que les futures generacions no caiguen en les errades del
passat. Igual que celebrem “Dies Internacionals de” per reivindicar els nostres
drets, donar visibilitat a malalties, també hi ha dies per recordar moments de
la Història que no s’han de tornar a repetir. Segons ell, “Odiar no és la
solució”.
A continuació us deixo un vídeo on Eddie Juke
explica de manera detallada com va viure el nazisme en la seua pell i de quina
manera ha viscut després de tot el que li va passar. Escoltant-lo us adonareu
de la saviesa de les seues paraules, de la dolçor dels seus actes i de la
generositat que emana de la seua persona a compartir amb tots nosaltres el seu
secret per a ser feliç malgrat eixos moments viscuts. Francament, Eddie és una
d’aquelles persones a la que val al pena escoltar... Espero que el seu
testimoni us emocione i us arribe tant com a mi...
El vídeo està en anglès però,
suposo que ja ho sabeu, youtube té una opció de traduir al castellà que podeu
activar. Aquí us deixo un petit tutorial.
Ens
veiem en la pròxima entrada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada