Amb
aquesta idea començarem la segona làmina del curs. A qui no li agradaria tenir
un jardí secret i personalitzat on desar els nostres petits tresors. Partint de
la idea de la il·lustradora Johanna Basford(https://www.johannabasford.com/),
crearem un jardí secret amb la fulla que cadascun de vosaltres heu seleccionat
del patí.
Imatges via google
Una
vegada la textura haja estat elaborada a través de la repetició de la fulla
seleccionada, introduirem en la làmina un element nou i diferent. Però el final
no us el puc mostrar ara, haureu d’esperar a les pròximes classes de
plàstica.
TO
BE CONTINUED...
dimarts, 8 de novembre del 2016
Segurament
molts de vosaltres coneixereu la moda en instagram de fer un resum amb les
imatges més rellevants per als usuaris al finalitzar cada mes. Doncs, a partir
d’ara, podreu trobar una secció en el bloc amb l’etiqueta “instabloc” en la qual
podré compartir amb vosaltres una de les meues afeccions preferides: la
fotografia. I quina millor manera que mostrant-vos alguns dels llocs que visito,
algunes fotografies realitzades en els meus viatges o simplement aquelles coses que m’agraden i que puc trobar en el meu dia a dia.
Aquestes
imatges en concret són en la finca del Galatzó. L’heu visitada alguna vegada?
Tots
passem en la vida moments que ens fan replantejar-nos situacions o coses. I és
que la vida és així: un aprenentatge continu. Personalment, quan passo algun d’aquests
moments penso: tot passa i això també passarà. I d’aquesta manera, l’espera se’m
fa més “agradable”.
L’any
passat vaig poder a la fi acabar un projecte que tenia temps començat: la meua tesi
doctoral sobre publicitat. Podria pintar-ho molt bonic i dir que la seua
realització va ser molt fàcil i gens dura però mentiria. La vostra professora
de plàstica va plorar, en moltes ocasions, pensant que no podria acabar-la.
Eren moltes coses que havia de fer a la vegada i he de reconèixer que en alguns
moments vaig pensar en tirar la tovallola. Però el cas és que cada vegada que
pensava en deixar-ho, alguna cosa dins de mi m’impulsava a continuar un
projecte al que li havia dedicat moltes hores de lectura i estudi.
Així
que, entre “ho deixo o no” i plors, vaig continuar endavant fins que la vaig
acabar. I per què us conto això? Doncs, perquè tots tenim algun motiu per continuar
endavant i aconseguir poc a poc els nostres somnis i perquè vull que sapigueu
que vosaltres, els meus alumnes, també podeu ser capaços de sortir-ne benparats
d’algunes situacions en les quals podreu trobar-vos en aquest procés d’aprenentatge.
En
la part pràctica de la tesi, vaig analitzar els anuncis publicitaris televisius
del Banc Sabadell. Vaig haver de visionar moltes vegades cadascun dels anuncis
i he de reconèixer que observant alguns d’ells, vaig aprendre molt d’alguns dels
seus protagonistes i vaig conèixer històries realment interessants que em van
animar a continuar. Una d’elles va ser Teresa Perales. A
continuació us deixo l’anunci on explica un poc la seua història.
Però
si voleu saber un poc més d’ella, us deixo l’entrevista completa on, a més de descobrir un poc més de la seua història, us contagiareu d’energia positiva i entusiasme a
través del seu somriure i les seues paraules i al final del vídeo no tindreu
cap dubte:
El títol d’aquesta entrada podria ser
una entrada sobre un dels meus postres favorits però no és el cas. Aquest títol
té a veure amb el dia que se celebra avui, com cada 19 d’octubre, sobre el
càncer de mama. El crep de mi vida és el títol d’un bloc on Vanessa Nueda narra i
conta la seua vida des que li diagnostiquen un càncer de mama.
En altres ocasions he parlat de les
campanyes gràfiques realitzades sobre el tema però avui vull mostrar-vos
com la protagonista d’aquesta història, a més d’afrontar amb valentia aquesta
malaltia, decideix crear un conte sobre les seues pròpies vivències per tal d’ajudar
als seus fills petits a entendre el que li passa i, al mateix temps, normalitzar
aquesta malaltia per tal que la seua família pugue seguir "en certa manera" amb
el seu dia a dia.
La il·lustradora Alba Barceló és l’encarregada
de narrar de manera molt gràfica i creativa la història de la protagonista. Encara
que podeu veure i llegir el conte de manera gratuïta si polseu aquí, enguany l’editorial
Tramontana ha publicat el llibre en paper i les imatges, a diferència de la
versió en pdf, estan en color.
Amb aquesta entrada he volgut fet un
petit homenatge a totes aquelles persones que han patit o pateixen aquesta malaltia
i als seus familiars que acompanyen als pacients en moments tant delicats.
Vist
que l’entrada anterior dóna per a moltes interpretacions, he decidit
desvetllar-vos quin és el tema de l’entrada. Fa unes setmanes vaig veure un
anunci en la televisió que em va fer pensar i vaig decidir que compartiria la
meua reflexió amb vosaltres.
En
un principi, sent un bloc de temes relacionats amb la plàstica és lògic que la
gent pense en realitzar alguna manualitat amb les lentilles. Qui no ha fet
alguna vegada alguna cara amb algun tipus de llegums? Que aixeque la mà qui no
ha fet.. (jajajaja).
Però
no és el motiu. Amb el permís de la meua alumna Margalida, recolliré unes
paraules de caire objectiu i informatiu que va posar en el seu comentari i que
ens serviran per a fer una breu introducció de la marca a la qual va dedicada
aquesta entrada:
“Llegums Luengo des
de 1921 ofereix llegums de "primera qualitat".
“Primera Qualitat”. Un bon argument per mostrar els seus
productes al consumidor. I així ho fa, la marca Luengo realitza un espot per a
que els seus productes arriben a un major nombre de consumidors i contracta una
agència de publicitat per tal que mostre el seu producte de “manera creativa”. I de quina manera es
demostra la creativitat? Doncs utilitzant un dels motius més emprats en la
publicitat a l’hora de vendre les marques: el sexe. Dóna igual si s’anuncia un
cotxe, una colònia o unes lentilles.
Imatges via Google
Els publicitaris han decidit que la sexualitat representada
a través de cossos nus i lleugers de roba és la millor manera d’aconseguir augmentar
la venda de llegums. I mira si ho han fet bé, que ja no només representen la
dona com a objecte de desig sinó que també utilitzen l’home. Ale, així ja tenim
igualtat de gènere i a les dones contentes perquè no hi ha cap tipus de
distinció entre homes i dones (Estic ironitzant...).
Imatge via Google
Doncs francament penso que no. Que ficar al mateix nivell
d’objecte sexual a homes i dones no és igualtat. Que la creativitat
publicitària hauria d’anar més enllà d’emprar el sexe com a reclam i que els
publicitaris haurien de ser més conseqüents amb els anuncis que realitzen.
Perquè TOTS tenim una responsabilitat amb i per la societat. Cadascú en el seu
lloc de feina pot ajudar a que les coses canvien i crec que la publicitat, un mitjà
que arriba a molta gent, hauria de ser molt més conscient de la importància de
crear anuncis més respectuosos i menys superficials.
Us recomano que primer mireu l’anunci i que després
llegiu l’anàlisi que he realitzat, des de la ironia, sobre un dels anuncis
realitzat en aquesta campanya de Llegums.
“Así somos las legumbres Luengo”.Apareix un xic menjant cigrons sense
camiseta. Una manera molt normal de menjar-se-les. Per cert, menjar en taula ha
passat a la història.
“Pura fibra”.Dues imatges defineixen el concepte
fibra. En la primera d’elles apareix una xica despertant-se de dormir i en la
següent un xic dins d’una banyera amb uns texans... Una pregunta: la banyera s’ha
convertit de repent en rentadora ?????
“Puro hierro”.Apareix un xic emulant a Popeye el Marino...El que
menjava espinacs per a estar fort...
Imatge via Google
“Una joya gastrónomica”.Atenció: les xiques som joies. No podrem
queixar-nos després d’aquest piropo...
“Que si no existiera, habría que inventarla”.“Toma
ya”... La primera imatge que acompanya aquestes paraules mostra les cames d’una
xica pujant d’un cotxe... Una postura molt real...Jo la practico cada vegada
que he de conduir...jajajaja).
“Actualiza tu concepto de legumbres”.Sí, sí, un concepte molt modern i d’acord
a la societat en la qual vivim.
Eslógan final: “Las legumbres de la generación
que se saltó las legumbres”.Aquesta frase donaria per a una classe de sintaxi segur...
Senyors creadors de les llegums Luengo, aquí una
telespectadora que quan anirà al supermercat i veja els vostres llegums,
recordarà la poca creativitat dels seus anuncis i escollirà una altra marca ja
que suposo que encara no he actualitzat el meu concepte de llegums...
